El poder a l'ombra de la indústria del sucre

Més de la meitat de la població europea té sobrepès o és obesa. Una epidèmia que augmenta el risc de malalties cardiovasculars i problemes com l’obesitat, diabetis del tipus 2 o càries dental. Tot i això, les advertències de l’OMS i dels experts de la salut fa anys que xoquen contra una potent indústria del sucre que dedica desenes de milions a impedir normatives contra els seus interessos.

La posició de l’agència de l’ONU és contundent. El sucre afegit no és necessari en la dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: si és possible, uns 25 grams (6 culleradetes per dia), que equival a menys d’una llauna de 33 centilitres. Ara per ara, però, la batalla a Europa sembla perduda. La UE no fixa límits a la quantitat amb què es poden elaborar aliments i begudes.

«La indústria alimentària pot incorporar tant de sucre com vulgui. Tenen ple control», lamenta Pauline Constant, de l’organització de consumidors europeus BEUC. «La UE hauria de fixar objectius clars per limitar el sucre en les diferents categories d’aliments, com ara les begudes ensucrades o els cereals de l’esmorzar. Molta gent es pensa, gràcies a l’embalatge, que són sans, però si es mira la composició, en ocasions el sucre representa fins al 45%», adverteix sobre un producte que pot ser ric en ferro, però una bomba calòrica.

Experts i associacions de consumidors, a més a més de l’OMS, fa anys que demanen mesures obligatòries. Si no ho han aconseguit, avisa un recent informe de Corporate Europe Observatory, és per la pressió dels grans grups alimentaris, les associacions comercials i els lobbies, als quals acusen d’utilitzar tàctiques «molt similars» a les de la gran indústria del tabac, com ara finançar informes científics que defensen les bondats de les begudes ensucrades. «Desgraciadament, la Comissió Europea i institucions com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) han estat massa disposats a escoltar la indústria», lamenten.

I el mateix sembla passar als EUA. Segons un informe publicat a l’American Journal of Preventive Medicine, entre el 2011 i el 2015 els grups Coca-cola i PepsiCo van donar milions de dòlars a 96 associacions i organitzacions relacionats amb la salut als EUA per millorar la seva imatge, al mateix temps que lluitaven contra 29 legislacions de salut pública destinades a reduir el consum de begudes i millorar la nutrició. I un altre informe publicat per la xarxa Jama a mitjans de setembre del 2016 va revelar que el lobby del sucre va finançar 60 estudis per restar importància al vincle que hi ha entre el sucre i els problemes cardiovasculars i culpar-ne els greixos.

Encara que l’OMS va anunciar el 2015 que existeixen «sòlides evidències que mantenir la ingesta de sucre lliure per sota del 10% de la ingesta calòrica total redueix el risc de sobrepès i obesitat», a la UE segueix vigent una opinió de l’EFSA del 2010 que conclou que «no hi ha correlació entre el sucre dels aliments sòlids i l’augment de pes» i que les evidències no fan possible fixar un límit màxim basat en els efectes sobre el pes. «Hi ha molts actors i molts interessos i no sempre es va a favor de la salut», admet Paula Franklin, experta en sanitat del think tank European Policy Center.

Milions per influir

Notícies relacionades

Els experts demanen que la taxa sobre les begudes ensucrades reverteixi en productes saludables

El Govern i la CUP pacten un impost sobre les begudes ensucrades

Mentrestant, «quatre dels cinc estudis utilitzats com a base per a l’opinió de l’EFSA van estar finançats per la indústria», denuncia CEO, que calcula en 21,3 milions el pressupost que el sector –hi ha 62 entitats vinculades inscrites en el registre de transparència europeu– dedica anualment a influir. «Potser hagi arribat l’hora de mirar els nivells de consum de sucre de la mateixa forma en què es mirava els qui abans portaven un cigarret a la mà», suggereixen. «Encara que això serà més difícil si els Estats membres i la UE no s’enfronten al lobby», afegeixen.

La Comissió Europea calla, però admet la possibilitat d’imposar taxes encara que sigui una competència nacional. «Sempre hem dit que estem a favor de qualsevol mesura que contribueixi a un estil de vida més sa. Fixar impostos sobre aliments o begudes amb alt contingut de sucre o greixos és una eina dels Estats, però és una mesura més», asseguren fonts de l’àrea de Salut de l’Executiu comunitari.