Deures, d'entrada no

Si l'aprenentatge està a tot arreu, com asseguren la majoria de pedagogs, si els nens poden aprendre sortint a passejar, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els pares a la cuina, ¿per què els professors segueixen entestats a posar deures? Si les tasques que els estudiants han de resoldre a casa són exercicis repetitius i memorístics, que es donen de forma general a tota una classe sense tenir en compte el ritme d'aprenentatge de cada alumne, "aquests deures tenen poca raó de ser", reflexionava recentment Maria Vinuesa, membre de la junta de l'associació pedagògica Rosa Sensat.

Coincideixen amb ella, i de forma gairebé clamorosa, més de 12.000 associacions de pares d'alumnes, agrupades en la confederació Ceapa, que aquesta setmana han començat a enviar als col·legis públics dels seus fills cartes demanant als mestres que alliberin els nens d'haver de fer tasques escolars durant els caps de setmana de novembre. El boicot es fonamenta en l'argument que els deures són un mètode pedagògic "injust, ineficaç i contraproduent". També aquesta setmana, el PSOE ha presentat una iniciativa al Congrés per crear una comissió que reguli els deures.

EL MODEL FINLANDÈS

"Hem demanat moltes vegades asseure'ns a debatre sobre els temps escolars i els mètodes d'ensenyament que necessiten i mereixen els nostres fills", argumenta la Ceapa. Són "temps i mètodes", insisteix la confederació, "que en països que aconsegueixen millors resultats educatius, com Finlàndia o Alemanya, fa temps que ja tenen adoptats i que els permeten educar millor, ensenyar millor i respectar a la vegada els drets dels menors", afegeix l'entitat, que a Catalunya té com a associada la federació d'associacions de pares d'alumnes d'educació secundària (Fapaes).

Els impulsors de la innovació pedagògica, les escoles que estan implantant noves formes d'ensenyar, basades en mètodes que situen l'alumne en el centre de l'aprenentatge, són un altre dels col·lectius detractors dels deures, almenys en el seu format tradicional.

Perquè aquí, adverteixen alguns pedagogs, s'obre un altre debat: ¿de quin tipus de deures parlem? Des del moment en què aprenen les seves primeres paraules (i ho fan a casa) fins quan van al teatre o fan una excursió amb la seva família, "els nens no paren de fer deures, perquè estan aprenent permanentment", constata el filòsof i pedagog Gregorio Luri. Aquests són els deures bons, segons definició de Luri. Són les tasques que totes les famílies haurien d'estimular i animar que els seus fills realitzin.

"El problema és que aquests aprenentatges els fan a ritmes molt diversos segons el seu nivell socioeconòmic", reconeix el pedagog, que alerta, com ha fet també l'OCDE, del risc que les tasques escolars (com les activitats extraescolars) contribueixin a ampliar la bretxa entre els estudiants de nivell socioeconòmic alt i mitjà i els alumnes que pertanyen a famílies més desafavorides.

TASQUES ADAPTADES AL RITME D'APRENENTATGE

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per això, cada vegada són més els experts que recomanen als professors que facin un pas endavant cap a l'ensenyament personalitzat, "que va més enllà de l'aprenentatge per competències, que és el que s'ha estat implantant aquests últims anys", assenyala Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill. La personalització de la formació implicaria uns deures adaptats al ritme d'aprenentatge de cada alumne, en funció de les seves necessitats educatives.

Mentrestant, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha llançat advertències sobre el tema, avisant de l'alt percentatge d'estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures. Ho xifra en fins al 70% en les noies de 15 anys, un dels més alts d'Europa. De mitjana els nens espanyols dediquen sis hores i mitja setmanals a realitzar tasques escolars a casa.