Caroline del Valle, la Diana Quer catalana

El 21 de novembre Caroline del Valle farà o faria 16 anys. Aquest dubte en el temps verbal que s’hauria de fer servir és el que va convertir el seu últim aniversari, el primer que la seva mare Isabel va afrontar sense ella, en un autèntic «infern». Perquè una cosa és saber que la lògica –sustentada en la investigació dels Mossos d’Esquadra– assenyala que la nena probablement va ser assassinada i que algú es va desfer del cos i una altra de molt diferent és acceptar-ho. És una cosa que no podrà fer mai una mare. Així de senzilla és la paradoxa que atrapa els familiars dels desapareguts, i que es manifesta sense pietat quan s’acosta l’aniversari d’aquell que no hi és.

No hi ha gaires casos com el de la Caroline: una menor que desapareix deixant un rastre de naturalesa criminal. Així va passar amb alguns dels més mediàtics, com el de l’anglesa Madeleine (Portugal, 2007), Cristina Bergua (Barcelona, 1997), Marta del Castillo (Sevilla, 2009) o el més recent de Diana Quer (A Pobra do Caramiñal, 2016).

«Una nena poruga»

«Una nena poruga»Cabells negres i llargs amb reflexos de color caoba. Una cara realment bonica. Un cos de colobra inquieta. La Isabel parla de la Caroline en passat perquè només pot parlar de records. Assenyala el parc que hi ha a tocar de la cafeteria on va concedir aquesta entrevista per dir que es va passar la infància corrent per aquí. Era «molt poruga, molt nena», explica amb tendresa. Si trucaven a la porta i a casa no esperaven ningú, es negava a obrir. Tenia cura de la seva habitació com un joier d’un rellotge d’una edició limitada. Tenia un ambientador que es va acabar el dissabte 14 de maig, quan només faltaven unes hores perquè se n’anés per última vegada. L’àvia li va prometre que aquell dilluns en comprarien més.

Coincidint amb la seva arribada a l’institut, la Caroline va canviar. Va conèixer amigues i va deixar de vestir-se com una nena. Totes les hores que abans es passava pels voltants de la plaça de Sardà ara les passava pel centre comercial Splau, davant de la botiga d’Apple de la plaça de Catalunya o a La Maquinista. Encaixaria dins la tribu social swaggers, que agrupa menors que s’amunteguen a la recerca d’àrees comercials amb wifi gratis. Al seu nou grup la majoria eren nois tutelats per la Generalitat fugits de centres d’acollida. Sovint acabaven a la discoteca In Time, de la plaça d’Urquinaona. Però el 14 de maig, van voler anar a la Zona Hermètica de Sabadell. A la seva mare li va dir que es quedaria a dormir a casa de la Silvia.

Aquella nit la Silvia i ella van anar amb la resta fins a Sabadell i allà van gravar vídeos, en què apareixen ballant a la discoteca Bora-Bora. A la sortida, la presència dels Mossos d’Esquadra va propiciar una desbandada del grup de la Caroline, entre els quals hi havia menors amb problemes amb la justícia per furt i robatori amb violència. Justin, un d’ells, declararia dies més tard que mentre fugia es va girar un instant i va veure la nena corrent davant d’un agent.    Hi ha un altre indici. Amb el seu telèfon es va fer una trucada a prop de l’estació de ferrocarril de Sabadell. No va respondre ningú. La policia sospita que ja no era ella qui trucava. Les càmeres de l’estació van filmar Justin més o menys a aquella hora amb la roba tacada de fang. La justificació que el noi va donar va ser que es va amagar dels policies al Castell de Can Feu i allà es va embrutar.

Els agents de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos expliquen que els menors que acompanyaven la Caroline aquella nit no estan col·laborant amb la investigació. Cada cop que van a buscar-los a la zona de la botiga Apple fugen. A més, són menors que no són fàcils d’interrogar. És desesperant, perquè potser saben coses que impulsarien la investigació i alleujarien el dolor que sent la família de la noia, fulminada «per un llamp» des que va desaparèixer.

Cas obert

Cas obertEl caporal Santiago López explica que el cas de la Caroline reuneix tots els ingredients que descarten que es fugués voluntàriament. Era menor d’edat, estava bé amb la seva família, no tenia diners i no ha donat senyal de vida des d’aleshores.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La família ha impulsat una batuda que es farà a Can Feu i en una riera pròxima a la qual presumiblement l’hipotètic homicida es podria haver desfet del cos. Des que va desaparèixer, els Mossos han descartat tres avisos de persones que asseguren haver localitzat la Caroline. «Té relació amb la divulgació del cas: si se’n parla, apareix gent que creu que l’ha vist. Però la sensació és que la gent vol veure coses que no ha vist en realitat», explica López.

Els agents d’aquesta unitat coneixen la Caroline millor que a ningú. Ho saben tot, menys on és. L’advocada Vanesa González, que defensa els interessos de la família, creu que els recursos destinats al cas han «sigut manifestament insuficients». Potser «perquè no ha tingut la repercussió mediàtica que es mereixia», diu. La Isabel també els retreu que podrien fer més. Però llevat que la trobin, tot li semblarà poc. És una mare esgotada de conjugar els verbs en passat, futur i, quasi sempre, condicional.