"Em vaig descuidar la boca perquè necessitava els diners per menjar"

Cristian R. i Carme S. són dues creus d’una mateixa moneda: la pobresa sanitària. El primer no pot fer front a l’odontòleg i la segona ha necessitat ajuda per costejar una cadira de rodes perquè li va passar el termini de temps per sol·licitar-la. A més, l’Administració «no cobreix sempre el que necessites», assegura la Carme. «Hi ha molta lletra menuda i no sempre compleixes tots els requisits», aclareix. A aquest concepte i altres elements ortopèdics, Càritas Catalunya va destinar l’any passat 1.200 euros, 7.000 més a subvencionar ulleres i audiòfons, 1.500 a medicaments i 13.000 a odontologia.

A Cristian R. (Girona, 1978) li fa cosa obrir la boca. Li falten tres peces a la part superior i es reprimeix per no somriure. Aquest cap de setmana va lligar a la discoteca i quan estava a punt de fer un petó a la seva conquista se’n va recordar de la seva precària dentadura i es va fer enrere. «Em fa molta vergonya que em vegin així perquè el riure és la carta de presentació de la gent», afirma ajupint lleugerament la barbeta.

Al Cristian, les drogues que va estar consumint durant alguns anys i una mala higiene bucal li van destrossar la boca. «Després he anat descuidant la dentadura perquè necessitava els diners per menjar». Es va abraçar a les substàncies tòxiques per una mala experiència personal que es remunta a 20 anys enrere en un poble de Girona. «Era un adolescent que acabava de fer els 16. N’estava fart i vaig decidir sortir de l’armari. Els amics van desaparèixer i jo em vaig quedar sol. Necessitava fer noves amistats i vaig començar a tontejar amb la droga», explica. L’abandonament dels companys de classe no va ser l’únic menyspreu que va patir, ni tampoc el primer. Quan tenia 5 anys els seus pares, que estaven separats, també es van esfumar i ell i els seus germans van anar a parar a casa dels avis materns.

Recuperar el temps

Ara als 38 anys ha decidit recuperar el temps perdut i a les tardes va a classe per estudiar Ensenyament Secundari Obligatori perquè vol ser pastisser. «Sempre m’han agradat els dolços. La pastisseria em relaxa i m’ajuda a créixer per dins. Em dóna satisfaccions i quan estic trist faig pastissos», explica convençut.

Notícies relacionades

Malalts de pobresa

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

A més d’estudiar, Cristian R. està buscant feina, però per a això necessita tenir la dentadura en condicions. «Amb una boca destrossada no et donen cap feina. S’ha de tenir una bona presència, sobretot si estàs de cara al públic», afirma. Amb els 460 euros que percep de la Renda Mínima d’Inserció (Pirmi), les possibilitats que té de rehabilitar-se la boca són mínimes. «No puc pagar 70 euros per visita perquè m’he d’ajustar molt el cinturó i si gasto els diners en això ja no puc fer res més», diu.

La fundació Centre Català de Solidaritat (Cecas) li ha donat un cop de mà perquè el visitessin en l’oenagé Dentistes sobre Rodes, on diu que li deixaran una boca mereixedora d’un anunci, afirma mig en broma. «La gent se’n va d’aquí contentíssima, és com si els donessis diners», afirma la portaveu de l’associació Silvia Petit. L’entitat odontològica va atendre l’any passat uns 400 pacients amb escassos recursos.