Malalts de pobresa

La pobresa també té esglaons i el que afecta la salut suposa baixar un esglaó més en l’exclusió social. «La gent primer es preocupa per l’alimentació i el pagament de subministraments, i els temes de salut, si no hi ha dolors o no són gaire greus, els posposen perquè el primer és lluitar per sobreviure», asseguren les entitats socials. A Catalunya, tres de cada 10 llars únicament perceben ingressos de protecció social. Julia de Miguel, directora de Salut de Creu Roja Catalunya, afirma que «hi ha gent que reuneix totes les pobreses», l’alimentària, l’energètica i la sanitària.

A mesura que la crisi econòmica es cronifica, s’incrementa el nombre de famílies que es veuen impotents per abonar les visites a l’odontòleg, la compra d’audiòfons o d’ulleres, el pagament de medicaments i vacunes... Per això, les peticions d’ajuda a les entitats socials s’han disparat en els últims anys.

LLISTES D’ESPERA

Algunes oenagés com Càritas Catalunya han multiplicat per quatre des de l’inici de la crisi la partida econòmica destinada a cobrir despeses de salut que la Seguretat Social o no finança o només ho fa en part. La Creu Roja té llista d’espera de gent que necessita ser atesa per un odontòleg. «Hem hagut de dir als serveis socials que no ens enviïn més pacients perquè, en aquests moments, no podem atendre noves peticions», afirma De Miguel. Creu Roja ha duplicat les ajudes en tres anys. Igual que Càritas, té firmats convenis amb diferents entitats i col·legis professionals per atendre l’allau de peticions. De Miguel afirma que han repartit mig miler d’ulleres gratuïtes en tan sols un any i mig.

La coordinadora de l’àrea de Treball Social a l’Institut Català de la Salut (ICS), Pepita Rodríguez, abunda en aquest problema: «La sol·licitud d’ajuda s’ha disparat. Alguns programes com el d’odontologia tenen fins a dos anys de llista d’espera». A més de l’aspecte sanitari hi ha l’estètica: la mala salut bucal impedeix buscar feina i coarta també les relacions socials. 

Dentistes sobre Rodes (DSR) és una clínica solidària que atén tots els casos que arriben a través dels serveis socials. Cada visita costa 10 euros. «Es cobra per cita; si es fan tres empastaments en una visita també es cobren 10 euros», indica Silvia Petit, portaveu de l’entitat, que es finança amb el 13% que hi destina la clínica privada Les 1001 Dents. «Abans ateníem immigrants, però amb la crisi vénen famílies senceres d’aquí», apunta Petit.

COPAGAMENT DISCUTIT

Mercè Darnell, adjunta d’Acció Social de Càritas Barcelona, afirma que «la mala salut i la pobresa van molt unides, sobretot quan totes les despeses sanitàries no estan cobertes a nivell públic». Darnell té clar que «si la gent lluita per sobreviure no pot dur a terme una tasca preventina per la seva salut». El fet que la pobresa repercuteix en la salut ho demostra una situació absurda i no infreqüent: «Hi ha gent que no es pren la medicació perquè no se la pot pagar. És una contradicció que es posin tractaments i després el pacient no pugui seguir-los per problemes econòmics. El copagament no té sentit», reconeix Rodríguez.

Hi ha a la vora de 750.000 catalans que viuen amb menys de 6.500 euros anuals: és la pobresa severa, que el 2007 afectava el 6,4% de la població i l’any passat el 10,6%. En el cas dels malalts crònics, hi ha gent que malgrat els límits en el copagament no pot cobrir la medicació perquè suposa el 10% dels seus ingressos, cosa que condueix a deixar el tractament o espaiar la ingestió del fàrmac. 

EL COP DE LA CRISI

Notícies relacionades

"Em vaig descuidar la boca perquè necessitava els diners per menjar"

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

«Han de triar entre pagar les medecines o alimentar-se», asseguren al Banc Farmacèutic, una oenagé que treballa a Barcelo-na i Montcada i Reixac, i atén pacients que deriva el treballador social dels centres d’assistència primària. Més de 700 persones reben ajuda d’aquesta entitat. Són «persones de mitjana edat que fa uns anys tenien cotxe i pis i que s’han vist castigades per la crisi». 

L’any passat, les entitats socials van demanar al Banc Farmacèutic gairebé 35.000 medicaments. El valor dels fàrmacs donats de forma solidària va pujar a 116.00 euros. El banc acaba d’obrir el termini perquè les entitats socials elaborin el llistat amb les seves peticions.