"T'he de matar perquè ja he estat a la presó per violació"

Una dona d'Igualada va ser raptada dissabte passat a les set del matí. Havia planejat una escapada a la muntanya però, tan bon punt va sortir de casa, va ser interceptada per un home, que se la va endur per la força. L'atacant la va introduir en un cotxe i va conduir mitja hora, fins a una zona despoblada ubicada dins del municipi de Castellbisbal. Van baixar del vehicle i es van endinsar a peu al bosc. Fins que van trobar un lloc on el segrestador es va sentir segur. Allà la va violar. 

Quan va acabar de forçar-la, li va agafar la cartera i, abans de marxar, li va clavar una navalla al coll. Segons ha pogut saber aquest diari, abans d'atacar-la va tenir la sang freda d'explicar a la dona per què es veia obligat a clavar-li la punyalada: "T'he de matar perquè no em descobreixin. Ja he estat a la presó per això mateix".  

RECERCA AGÒNICA

El violador va abandonar la víctima al bosc. Però va passar per alt que la dona seguia en possessió del seu telèfon mòbil. Malgrat la gravetat de les ferides que li va infligir, va aconseguir avisar el 112. Els equips d'emergència que van atendre aquesta trucada van aconseguir triangular el senyal que rebien i van trobar unes coordenades del punt en què es trobava. Van activar Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Tots tres es van dirigir al punt registrat.

No va resultar tan senzill trobar-la, ja que les coordenades no van aconseguir ubicar-la amb total exactitud. Per això es van repartir sobre el terreny i, després d'alguns minuts de tensió, la van trobar. La dona estava en estat de xoc, malferida i semienterrada. La van atendre allà mateix i va ser trasllada d'urgència a l'hospital de Terrassa, on es recupera favorablement. Abans que se l'enduguessin va ser capaç d'explicar dues coses: que el violador se li havia quedat la cartera i que li va dir que l'havia de matar perquè ja havia complert condemna per una altra violació.

LA DETENCIÓ

Els Mossos d'Esquadra van detectar diumenge al matí que algú havia fet servir una de les targetes de crèdit de la víctima de la violació. Havia sigut a Igualada. De seguida van descobrir que el nou amo de la targeta era el nebot de Tomás Pardo Caro, un home que ja va ser condemnat el 2006 a 26 anys de presó per exactament el mateix que va passar dissabte: segrestar, violar, robar i intentar matar una dona.

A les dues de la migdia, Pardo va ser detingut a la Panadella, entre Cervera i Igualada, segons va avançar el diari 'Segre'. Actualment segueix complint condemna a la presó de Lleida. Dissabte estava en llibertat perquè el jutge de vigilància penitenciària li va concedir un permís de tres dies, que precisament finalitzava aquest dimarts a les 16.00 hores. 

Es tracta del tercer permís d'aquestes característiques que se li concedeix per sortir de la presó. No consta cap incidència durant aquests permisos anteriors que s'atorguen sense que hi intervingui en cap cas la Conselleria de Justícia. Aquest pres, a més, està en règim de segon grau i per això també sortia diàriament de la presó per treballar en un taller exterior al Centre de Producció de Raimat, molt a prop de la presó, gestionat pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE).

Pardo s'havia inscrit voluntàriament al programa de tractament específic per a condemnats per violència sexual. A Catalunya la taxa de reincidència en violacions i agressions sexuals en els condemnats per delictes sexuals, una vegada abandonen la presó, se situa en el 6%. 

EL CRIM DEL 2002

El 24 d'octubre del 2002, Tomás Pardo va segrestar una altra dona, li va pegar, la va violar, li va robar la bossa i li va clavar un ganivet a la jugular. Tele 5 va entrevistar aquesta primera víctima, que va descriure un atac verdaderament violent: "Em va clavar puntades al cap, em va estirar els cabells i em va deixar a terra amb la cara destrossada i plena de sang". 

Va ser jutjat per aquests fets el gener del 2005. Durant el judici va admetre l'agressió sexual i va ser condemnat a 26 anys de presó. El seu cas va ser polèmic perquè Pardo ja havia complert els dos anys de presó preventiva i l'1 de novembre del 2004, setmanes abans que se celebrés el judici, va sortir en llibertat. Un malentès entre la fiscalia i l'Audiència de Barcelona no la va prorrogar.

Notícies relacionades

El jutge ordena l'ingrés en presó provisional del violador reincident

El violador reincident va apunyalar sis vegades al coll la seva víctima

Després de la sentència condemnatòria, i malgrat la gravetat dels delictes comesos, el magistrat que va jutjar Pardo tampoc va considerar necessari ordenar-ne el retorn immediat a un centre penitenciari. El jutge va desestimar la petició del ministeri fiscal perquè la sentència no era ferma i hi havia la possibilitat que la defensa presentés un recurs. Si el delinqüent complia amb l'obligació de presentar-se periòdicament en seu judicial per firmar i es mantenia localitzable, no es considerava necessari accelerar-ne l'internament fins que la sentència es confirmés completament.  

El més paradoxal d'aquesta situació és que durant totes aquestes setmanes anteriors i posteriors al judici, durant les quals l'agressor sexual va ser al carrer, la víctima que havia sigut salvatgement atacada quatre anys abans va requerir protecció policial.