El violador reincident, al ser detingut: "Perdona'm, mare"

Tomás Pardo, de 40 anys, es va criar en el si d’una família «problemàtica». El seu pare «bevia molt» i la seva mare «l’enviava, a ell i a les seves germanes, a demanar menjar fiat als supermercats». Qui parla són dues persones del seu cercle familiar. Totes dues demanen que els seus noms es mantinguin en l’anonimat. Una d’elles, a més, va ser la seva companya de classe.

Va créixer al barri de la Vila de Martorell. Va estudiar al desaparegut col·legi de Montserrat de la localitat. Quan va acabar EGB va deixar els estudis i va alternar feines en algunes fàbriques. L’addicció a la droga, sobretot a la cocaïna, és el factor que definitivament va desviar una vida que ja havia sortit tocada d’una infància «turbulenta».

De petit era «maquíssim», un noi que «buscava l’afecte» de tothom que tenia al voltant, remarquen. Durant el viatge de final de curs a Mallorca es va marejar al vaixell i va estar envoltat de companyes que «el refrescaven i el volien ajudar», recorden.

Primer atac a Martorell

Primer atac a MartorellEl 24 d’octubre del 2002, quan tenia 26 anys, Pardo va atacar una noia a Martorell. Li va intentar robar la bossa i li va pegar. Però la dona es va posar a cridar i va aconseguir desfer-se’n gràcies a algun veí que va respondre. Poc després, va caçar la Lucía, una dona que vivia a prop dels seus pares i que havia estat a la mateixa escola que ell. La va lligar a un arbre, li va pegar i la va violar. Després li va posar un ganivet al coll i li va fer un tall d’uns cinc centímetres. La va deslligar i va marxar. L’havia portat per força, segrestada, al mateix bosc on tornaria 14 anys més tard –dissabte passat, 29 d’octubre– amb la seva nova víctima.

Va ser arrestat i condemnat pels dos fets, l’intent de robatori de la primera noia i la violació de la Lucía, a 26 anys de presó. A partir de llavors, es va convertir en el violador de Martorell. La càrrega va obligar la seva mare a canviar en repetides ocasions de residència, fins que finalment es va establir a Igualada.

La seva família el va recolzar i la seva nòvia va creure en ell. Quan ja era a la presó, s’hi va casar. Fa vuit anys, la parella va tenir una filla. A poc a poc, no obstant, la seva dona «es va començar a adonar que potser no era fals el motiu pel qual havia sigut condemnat». Se’n va separar i va intentar prendre-li la custòdia. Pardo, no obstant, havia aconseguit mantenir el dret de veure la seva filla mentre estigués de permís. Havia complert gairebé dues terceres parts de la condemna, tenia informes que avalaven la seva bona conducta i estava a punt d’entrar al tercer grau, que significa que els reus només han d’ingressar al centre penitenciari per dormir.

Dissabte passat Pardo disfrutava del tercer permís penitenciari de tres dies que li havien concedit. Al matí, a primera hora, va fer amb una altra dona el mateix que havia fet amb la Lucía. Aquest cop, fins i tot va anar més enllà i va apunyalar la víctima set cops perquè la volia matar. No ho va aconseguir i la veïna d’Igualada, de 52 anys, es recupera del salvatge atac que va patir.

Notícies relacionades

L'Audiència de Barcelona va donar permís al violador perquè havia "avançat en empatia"

El violador reincident va apunyalar sis vegades al coll la seva víctima

El violador reincident estava passant aquests dies lluny de la presó de Ponent, a casa de la seva mare, a Igualada. Amb la targeta de crèdit que li va donar al seu nebot, que també era al mateix domicili, anava traient diners per comprar cocaïna. La tercera vegada que va enviar el noi al caixer es va adonar que trigava massa. Va intuir que els Mossos d’Esquadra devien haver intervingut i es va escapar. L’endemà, va ser arrestat per la policia catalana i va tenir dret a fer una trucada. Va contactar amb la seva mare: «Em sap molt greu. Perdona’m mare, l’únic que em queda ara és reunir-me al cel amb qui més estimo». Es referia al seu pare, que va morir fa anys després de patir una malaltia terminal.

Aquestes dues persones pròximes a la família, que han volgut explicar qui és l’agressor sexual de qui ara tothom parla, volen que es conegui el context en què va créixer però no perquè se’l disculpi. «Volem que això no es repeteixi, que els psicòlegs prenguin nota que han deixat anar una persona malalta que de seguida que ha pogut ha tornat a fer mal».