La crisi de la vivenda castiga ara les famílies rellogades

El dret a la vivenda fa aigües quan afecta els col·lectius més vulnerables. Primer van ser els desnonaments hipotecaris, després els provocats per l’impagament de lloguers i ara emergeix una nova problemàtica: la que afecta les famílies que relloguen una habitació en un pis que ha sigut llogat o que és propietat d’una altra persona. Són passos en el procés de degradació del dret per tenir una vivenda digna.

Aquests desnonaments encoberts tenen greus conseqüències, ja que els afectats queden desatesos pel sistema de protecció social quan el titular de la vivenda els comunica que no els pot continuar llogant la cambra on viuen. «Aquesta realitat no està prevista en els casos que atén la Mesa d’Emergència de l’Ajuntament de Barcelona perquè quan es queden sense habitació no poden acreditar que vivien allà, ja que el pis està a nom d’una altra persona», va reconèixer ahir Carlos Macías, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en la presentació d’un informe sobre la crisi hipotecària a la ciutat, elaborat amb els 957 casos que ha atès l’entitat durant el període 2013-2016.

El treball, presentat juntament amb l’Observatori DESC i en el qual no s’inclouen les habitacions rellogades, destaca que durant aquest trienni, basant-se en les dades del Consell General del Poder Judicial, a Barcelona es van ordenar executar 9.876 desnonaments. Més de la meitat van tenir lloc als districtes de Nou Barris i Sant Martí. El 61% afecten famílies amb menors d’edat; el 12,7%, llars on viu una persona de més de 65 anys, i en un altre 12%, una persona amb dependència. La majoria de les hipoteques contractades pels afectats (40%) les va concedir Catalunya Caixa i el motiu de l’impagament va ser haver perdut la feina. El 81% dels desallotjaments es produeixen per impagament del lloguer.

La PAH va reclamar que aquestes famílies rellogades, quan es queden al carrer, tinguin els mateixos drets que la resta d’afectats pels desnonaments. Així, Irene Escorihuela, portaveu de l’Observatori DESC, va defensar la necessitat de regular aquestes noves situacions «perquè en aquests moments existeix un buit legal».

PUJADA DE PREUS

No hi ha xifres sobre aquest fenomen, «però a la PAH comencen a arribar-hi bastants casos», reconeix Macías. La majoria dels inquilins que acaben en habitacions han patit abans desnonaments per impagament al pis que, prèviament, tenien llogat. La casuística per la qual han de deixar l’habitació és diversa.

En alguns casos el titular de la vivenda els vol augmentar el preu de l’habitació i no poden afrontar la nova quota, en d’altres és perquè l’arrendatari no renova el contracte a l’arrendador. Els experts reconeixen que l’import de les habitacions ha experimentat una notable pujada de preus, igual que ha passat amb les vivendes de lloguer.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una cambra en què, amb prou feines, malviu tota una família pot sortir per uns 300 euros mensuals a Barcelona. «Com a mínim», apunta Macías, encara que a partir d’aquí hi ha un ampli ventall de tarifes, en què s’acostuma a incloure una part proporcional pel consum d’aigua, llum i gas.

Macías va remarcar la incidència que tenen els desnonaments en la salut dels afectats i en la dels seus familiars. Va recordar que el 49,5% de les persones que van demanar ajuda a la PAH en el període 2013-2016, patien ansietat; el 33%, depressió, i el 17,8%, insomni. Algunes les patien totes tres.