Carmen, assetjada: "Sé que em farà mal"

L’enamorament va començar al metro de Barcelona, fa uns dos anys. La Carmen l’agafava cada dia per anar a la feina i el Jordi (nom fals), treballador de la línia 1, no podia deixar de mirar-la. Li va robar algun somriure, alguna salutació i les primeres paraules. El Jordi li picava sovint l’entrada amb la seva targeta d’empleat perquè la Carmen no gastés els seus viatges. Fins que una vegada li va entregar l’abonament mensual que acabava de comprar ella amb el seu número de telèfon escrit al dors. La Carmen li va escriure un whatsap.

«Estava molt pendent de mi, era molt detallista. És una persona molt intel·ligent i molt educada que feia tot el possible per fer-me feliç», descriu aquesta dona de 35 anys sobre l’origen del seu malson. També va veure que era «massa metòdic» i «completament al·lèrgic al desordre». Havia de plegar i guardar a l’armari fins i tot les tovalloles mullades. No li va importar. Anaven al cine, al teatre, de viatge de cap de setmana. Se’n van anar al llit. Havia d’anar bé però fallava alguna cosa. Tots els esforços van ser en va perquè ella no sentia el mateix i li va proposar que fossin només amics.

LA RUPTURA

«Sortíem a passejar i m’agafava la mà o intentava fer-me un petó. Em deia que se sentia com si tingués la joia de la corona i no la pogués tocar», recorda. Al final es va haver d’armar de valor i demanar-li que, si no estava disposat a conformar-se amb l’amistat, s’hauria d’allunyar perquè a ella aquesta tensió la incomodava. 

El Jordi no ho va acceptar. Va seguir enviant-li regals, comprant-li entrades per al teatre i proposantli noves cites. Va seguir esperant-la cada dia a la sortida de la feina i rondant a prop de casa seva. A poc a poc la Carmen es va anar sentint més i més angoixada. En sentit invers a la fase d’enamorament, va néixer la del temor. Va deixar de parlar-li, de somriure-li i de saludar-lo. Va tornar cada regal que li va fer. Va insistir que la deixés en pau. Només va aconseguir empitjorar les coses.

L'ASSETJAMENT

El Jordi es va canviar el torn de feina i es va posar a les nits. Des d’aleshores, a les sis de cada matinada va a casa de la Carmen «per tocar el timbre diverses vegades» o «per donar cops a les persianes». Li omple d’ous i d’excrements de gos la finestra. «Si deixo la finestra oberta, treu el cap per mirar-me, no em diu res». A l’agost, es va espatllar el pany de casa seva i la càmera de seguretat de l’escala va descobrir el Jordi trencant-lo.

Fa dos mesos va començar a rebre trucades d’homes que preguntaven pel preu dels serveis sexuals que oferia. EL Jordi --presumptament-- havia robat fotos del seu Face­book i va penjar un anunci en portals de prostitució amb el seu nom i número de telèfon. Va ser l’episodi que va empènyer la Carmen a presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra.

Notícies relacionades

Viure amb por

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Fa mesos que té atacs d’ansietat, no dorm a les nits i se sent amenaçada les 24 hores. Encara que fins ara ell mai ha sigut violent, està segura que tard o d’hora li farà mal. «Necessito ajuda», suplica. «No puc trepitjar el carrer, només vull recuperar la meva vida».

JUDICI PER COACCIONS

El Jordi, que ha desmentit rotundament a aquest diari totes les acusacions de la seva exnòvia, serà jutjat per un delicte lleu per coaccions. Si ella guanya el judici, potser li imposaran a ell una ordre d’allunyament de tres a sis mesos. La Carmen creu que amb això no n’hi ha prou perquè quan es compleixi aquest període, tornarà.