El mosso que va mutilar Ester Quintana segueix impune quatre anys després

Aquest dilluns fa quatre anys. El 14 de novembre del 2012, durant una vaga general, Ester Quintana va rebre l'impacte d'un projectil llançat per antiavalots dels Mossos d’Esquadra que li va rebentar un ull. La Conselleria d'Interior, llavors en mans de Felip Puig, va donar fins a quatre versions contradictòries sobre el que havia passat. El judici es va celebrar el 2016 a l'Audiència de Barcelona. El tribunal va absoldre el subinspector i l'escopeter acusats adduint la impossibilitat de determinar quin policia va disparar i quina munició va utilitzar: una pilota de goma o un projectil viscoelàstic.

Quintana no va recórrer la sentència. La fiscalia, que reclamava dos anys de presó i inhabilitació per a cada un dels dos imputats, tampoc ho va fer. El Parlament va acordar la setmana passada, a proposta de la CUP, una moció recolzada per JxSí per instar el Govern català a seguir investigant. El policia que va disparar i va deixar bòrnia la dona segueix impune.   

En la primera versió oferta per Interior es va negar que la mutilació de la dona, que tornava a casa seva passejant pel passeig de Gràcia quan ja no hi havia disturbis, tingués cap relació amb la policia catalana. Perquè no hi havia unitats en aquest punt a aquella hora, va dir Interior. Després que diverses gravacions demostressin que sí que hi eren, es va admetre aquest punt, però es va reiterar que cap agent va disparar. En la tercera versió, forçada per l'aparició de noves imatges, la conselleria va reconèixer que sí que hi havia antiavalots en aquella zona i que efectivament hi va haver algun tret. En la quarta, va afirmar que el tret s'havia produït a més cap on hi havia Quintana.

Entre aquestes quatre versions va ser destituït Sergi Pla, comissari a càrrec de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos, perquè va amagar un informe al conseller Puig sobre la distribució de les seves unitats el dia de l'agressió. Puig va canviar de conselleria i el director general de la policia, Manel Prat, va presentar la dimissió al cap de pocs mesos. En una entrevista a EL PERIÓDICO, Prat havia dit: “Si es troba una prova que demostri que a Quintana la va ferir una pilota de goma, dimitiré”.

CANVI D'ESTRATÈGIA

El setembre del 2015, Quintana va ser indemnitzada per l'asseguradora de la Generalitat amb 260.391 euros. Només uns mesos abans, al juliol, hi havia hagut un canvi d'estratègia de la defensa dels mossos acusats, després d'anys de negar-ho tot. L'advocada Olga Tubau, que representava el subinspector investigat, va dir en una vista judicial sobre el cas: “Les lesions van ser produïdes per l'impacte d'un objecte que va sortir d'una arma policial”, encara que no va precisar ni la munició ni quin policia va disparar.

El comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va arribar a demanar disculpes perquè ja ningú dubtava que Quintana va perdre l'ull per una acció policial gratuïta i injustificable, però va assegurar que no hi havia forma de saber quin agent va disparar.

Amb aquestes premisses, el judici es va celebrar l'abril del 2016. La sentència va ser ràpida. El tribunal va absoldre els dos agents acusats. La resolució deixava constància que la dona va ser ferida per l'impacte d'un projectil dels Mossos, però que no es podia saber de quina mena era ni quin agent el va disparar.

TRAVES A LA INVESTIGACIÓ

Els jutges van recriminar a la Conselleria d’Interior que hagués negat primer «de forma contundent» el llançament d'un projectil policial a la zona del passeig de Gràcia on Quintana va resultar ferida, postura que «va condicionar des d'un primer moment, perjudicant-la, la investigació». Els magistrats van sostenir que, «possiblement, si la investigació dels fets s'hagués iniciat donant per bona (encara que fos de manera provisional) la versió que en donava la víctima, hauria pogut donar uns resultats més fructífers i s'hauria obtingut més informació sobre el que realment havia passat».

També van retreure a Interior que els GPS que porten les furgonetes policials no havien pogut «complir la seva funció primordial», que és la localització dels vehicles en cada moment.

EL PROJECTIL

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

El tribunal va subratllar que «el més probable és que les lesions sofertes per Quintana fossin conseqüència d'un impacte rebut a l'ull per una pilota de goma, però el cert és que no podem excloure que també pogués ser deguda a l'impacte d'un projectil de foam [viscoelàstic]". Els jutges van argumentar que, per dictar una sentència condemnatòria, els «correspon realitzar un judici de certesa i no de probabilitat». Per tot això van afegir: «Hem de concloure que no ha quedat acreditat que les lesions fossin causades, necessàriament, per una pilota de goma». Tampoc van poder determinar quin agent va pitjar el gallet.

Malgrat això, relata la sentència, un mosso, que "no ha pogut ser identificat", incomplint els protocols pels quals es regeix l'actuació de la brigada antiavalots, va disparar un projectil "en direcció a un grup de persones que estaven fugint del lloc i que anaven corrent cap al carrer de Casp, on hi havia Quintana, que va rebre un impacte a l'ull esquerre. La dona va patir l'esclat del globus ocular, amb la consegüent pèrdua de visió".