Les revàlides, unes cotilles recentralitzadores

El projecte d’ordre ministerial que ha preparat el Ministeri d’Educació per a l’aplicació de les revàlides de final d’ESO i de batxillerat, sentenciades ahir pel Congrés, és un document que consta de 163 pàgines. D’aquestes, només 15 estan dedicades a determinar les qüestions tècniques i pedagògiques d’aquestes proves externes d’avaluació, que el PP defensa com a imprescindibles per saber l’estat de salut del sistema educatiu espanyol. La resta de l’esborrany, un total de 148 pàgines, és una llista exhaustiva i molt detallada sobre què han de saber els estudiants per poder aprovar aquests exàmens, segons ha pogut comprovar aquest diari.

¿Un exemple? A Geografia i Història de quart d’ESO, els estudiants han d’aprendre a distingir conceptes històrics com els de l’antic règim i la il·lustració; han de saber «apreciar els avenços científics i la seva aplicació a la vida diària, i contextualitzar el paper dels científics en la seva pròpia època»; han de ser capaços de descriure les característiques de la cultura de la il·lustració i quines implicacions té en algunes monarquies i han de poder «establir, a través de l’anàlisi de diferents textos, la diferència entre l’absolutisme i el parlamentarisme». Això només per al primer dels 10 blocs de què es compon l’assignatura i que, en aquest cas, suposa el 15% de la nota final en la matèria. Les altres assignatures subjectes a examen són descrites amb pràcticament el mateix grau de detall a l’ordre ministerial.

Contra el sistema català

Contra el sistema català«La proposta és gairebé una llista de les preguntes que s’han de fer als alumnes per a cada assignatura», critica Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat. És, en definitiva, una ordre que encotilla i que recentralitza continguts, ja que el marge que tindran les comunitats autònomes és mínim. Això fa que les proves, tal com el ministeri té previst de presentar-les el dia 28 de novembre que ve als consellers d’Educació, a la conferència sectorial convocada per a aquesta data, «siguin vistes com unes proves de continguts, no de competències, que és com treballa tot el sistema educatiu a Catalunya», protesta Llobet.

El projecte ministerial preveu que la revàlida d’ESO consti de set exàmens (vuit a Catalunya), amb un màxim de durada d’una hora per a cada un, amb pauses de 15 minuts entre ells. Les proves, diu l’esborrany de l’ordre, constaran d’un mínim de dues i un màxim de 15 preguntes. En el cas de Catalunya, on els estudiants s’haurien d’examinar també de llengua catalana, les revàlides es prolongarien durant un màxim de cinc dies.

L’ordre fixa fins i tot la data de la revàlida d’ESO del curs 2016-2017, «que es farà en una sola convocatòria abans del 24 de juny».

A batxillerat, on les proves plantejades pel ministeri són molt similars a l’actual selectivitat, la durada de cada un dels exàmens pot ser de fins a 90 minuts. Les proves, en aquest cas, s’han de fer abans del dia 8 de juliol, en primera convocatòria, i abans del dia 9 de setembre, en segona.

Per a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, tal com estan previstes a la LOMCE, les avaluacions d’ESO i batxillerat no responen a interessos pedagògics. «El que és ben clar –va explicar Ruiz ahir– és que la llei pedagògicament parlant no té cap mena de sentit. La qüestió no és anar negociant terminis, sinó negociar un plantejament pedagògic diferent».

Notícies relacionades

El Congrés sentencia les revàlides de Rajoy

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

La titular d’Ensenyament va considerar que «el que s’hauria de fer és, abans que res, modificar el reial decret d’avaluacions [aprovat el mes de juliol passat], perquè ara només s’està parlant de paralitzar una llei i això trigarà mesos a desenvolupar-se». Perquè «el tema més urgent són ara mateix les revàlides».

Per això Ruiz veu insuficient la petició del PSOE de suspendre el calendari de desplegament de la llei: «El que s’ha de fer és un bon ús de l’avaluació i la LOMCE no ho fa. L’avaluació s’ha de fer servir per avaluar el sistema i millorar-lo, no per condicionar el títol de l’alumne»