Una denúncia per assetjament masclista cada dia

Cada dia una dona presenta una denúncia per assetjament masclista a Catalunya. D’ençà que el juliol del 2015 va entrar en vigor l’article 172 del Codi Penal, i fins al 31 d’octubre d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han recollit 478 querelles pel control malaltís que les seves exparelles volen exercir sobre elles. L’aclariment jurídic d’aquest delicte ha solucionat un buit penal que havia provocat que fins ara no es  denunciés sempre o, en el millor dels casos, que es comptabilitzés com a amenaces o coaccions, com li va passar a Carmen Ciudad, que va relatar a aquest diari el calvari a què el sotmetia el seu exnòvio, i que psicòlogues com Montserrat Bravo o Alba Alfageme consideren que provoca greus danys psicològics.

Les dones que demanen ajuda a la policia catalana al·ludeixen a una persecució contínua per part dels seus agressors –exparelles en la majoria de casos– que ara el Codi Penal descriu com a conductes que alteren «greument» la vida quotidiana de les víctimes perquè «se la vigila o persegueix». La majoria de les denúncies, tot i això, es continuen presentant per agressions psicològiques (43%) o físiques (39%).

VIGILÀNCIA I PROTECCIÓ

La sergenta Montserrat Escudé, responsable del Grup Central d’Ajuda a la Víctima (GCAV) dels Mossos d’Esquadra, coordina totes les tasques de protecció i acompanyament que reben les dones maltractades. Aquesta unitat contacta periòdicament amb totes elles per interessar-se pel seu estat, per donar-los consells de prevenció i per avaluar de forma permanent el grau de perill que corren.

Quan els Mossos, a través dels qüestionaris que fan a una víctima –o de la valoració del professional que l’atén–, detecten un risc elevat per a ella, activen mesures de protecció, encara que el jutge que porta el cas «decideixi no decretar cap mesura», subratlla la sergenta. A Catalunya, 147 dones tenen protecció policial i 14 estan sota la vigilància permanent d’agents.

El problema principal, però, és que les dones més vulnerables no presenten denúncies. A Catalunya, entre el 2008 i el 2015, el 74% de les dones que van ser assassinades no havien denunciat l’agressor. I del 26% que sí que l’havien denunciat, el 89% no tenia cap mesura judicial de protecció. Aquestes xifres no tan sols remeten obligatòriament a la gastada metàfora de l’iceberg que il·lustra que la immensa majoria de les dones maltractades no demana ajuda, també desarticula el rumor creixent que cada vegada són més les que presenten querelles falses contra les seves parelles o exparelles.

FALSEDAT PERJUDICIAL

Notícies relacionades

Una de cada tres europees ha patit algun tipus de violència masclista

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Ester García, vicepresidenta de l’Associació Dones Jurídiques, i la sergenta Escudé remarquen que es tracta d’una «falsedat» contra la qual cal defensar-se perquè obstaculitza un avanç social que per si mateix ja és «lent». Alba Alfageme, experta en violència sexual, descriu tres grans motius que fan que les víctimes no presentin cap denúncia: la por a les represàlies per part de l’agressor, la percepció que no servirà  de res i la voluntat d’estalviar-se el judici social a què les sotmetrà el seu entorn més pròxim si denuncien  la seva parella.

Psicòlogues, lletrades i policies coincideixen que l’objectiu continua sent el d’aconseguir que cada vegada més dones trobin el valor de demanar ajuda. Dijous passat una dona de 26 anys va ser degollada pel seu exnòvio a Madrid. Ella tampoc l’havia denunciat. El 2016 ja han mort quatre dones a Catalunya (cinc, si es té en compte el cas de Premià de Mar), i a tot Espanya ja són 40. Una plaga que no s’atura.