Les claus de la reforma horària: educació, empresa, comerç i televisió

La reforma horària afecta tots els àmbits ciutadans. Educació, comerç, empresa, família i mitjans de comunicació. El Govern preveu que es pugui desplegar definitivament el setembre del 2018. Abans, l'any que ve, s'haurà aprovat una llei al Parlament que regularà l'organització del temps a l'Administració pública. L'hauran de seguir la resta d'àmbits. Amb certa celeritat i de manera escalonada perquè ningú quedi enrere o al marge.

A LES SET, ELS NENS A CASA

A les quatre acabaran el col·le i, com a molt tard, a les set ja haurien d’estar a casa després de les corresponents activitats extraescolars. La proposta de reforma horària en l’educació compta amb un amplíssim consens i, a priori, no serà gaire difícil d’implantar a l’escola pública, ja que només caldrà reduir, a primària, les dues hores i mitja que ara es dediquen al dinar del migdia. A secundària, amb gairebé el 95% dels instituts públics amb jornada intensiva, els alumnes ara ja acaben les classes al voltant de les tres. La mesura, no obstant, no afecta actualment els centres privats i concertats, cosa que sí que passa en altres comunitats autònomes espanyoles.

El que preocupa pedagogs, sociòlegs, analistes del sistema educatiu i les associacions de pares d’alumnes és què faran els estudiants, sobretot els més petits, durant aquelles tardes tan llargues. ¿Com se les enginyaran les famílies perquè els nens no acabin totes aquelles hores enganxats a la tauleta o l’ordinador? ¿Això significa que s’hauran de buscar i pagar més extraescolars? ¿I què passarà amb els que no les puguin costejar?

Els experts proposen que, com ja passa en altres països, siguin les mateixes escoles les que organitzin activitats lúdiques i educatives una vegada acabat l’horari lectiu. I que això es faci no només en la concertada, sinó també en la pública, on s’han d’extremar les mesures per garantir l’equitat entre alumnes.

«Del que es tracta és d’ampliar l’horari d’obertura dels centres. No té sentit tenir un institut tancat a les tres, quan poden passar moltes coses beneficioses per als nois», sosté Elena Sintes, especialista en horaris escolars. 

LA UTOPIA DE TANCAR AVIAT

¿A quina hora s’ha d’abaixar la persiana? El petit comerç és un dels pilars de la reforma horària. Obrir més aviat, dinar en menys temps i tancar abans. Compactar la jornada laboral perquè els botiguers també puguin disfrutar de conciliació familiar. Una idea que els eixos comercials veuen bé, encara que els resulta una quimera si les grans superfícies no s’hi sumen.

«¿Quan parlem de reforma horària, de què parlem al capdavall?», exclama el vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig. El sector comercial barceloní és un dels més reticents al canvi: «A mi m’encantaria sopar a les sis i tenir més temps, però em sembla irrealitzable; de fet, cada vegada hi ha més comerços que tanquen a les 10 de la nit», critica Puig, que qualifica la idea de «disbarat» i «anècdota». «La gent acabarà treballant del que pugui i en els horaris que pugui, perquè avui les persones tampoc estan per escollir gaires llocs de treball», lamenta.

La idea sí que arrela en ciutats com Lleida i Tarragona. La Federació de Comerç de Lleida treballa des de fa temps amb la Generalitat per portar a terme el projecte, i la seva secretària general, Maria Rosa Armengol, és una convençuda: «S’hauria de posar una marxa ràpida i establir una data», apunta.

«El tema és interessant, però s’hauria de fer bé», adverteix el president de l’Associació de Comerciants Via T de Tarragona, Salvador Minguella. «No ho viuré amb 57 anys que tinc. Ja fa molts anys que sento parlar del tema», subratlla.

CONVENIS COL·LECTIUS CONCILIADORS

Espanya és un dels països que més hores passen al lloc de treball. Si això anés acompanyat d’una productivitat més alta, seria una dada a posar en valor. Però no: estats amb menys hores laborals són molt més competitius. Davant d’aquesta situació, el Govern va fer seure el 22 de setembre els agents socials amb la idea de racionalitzar els horaris. D’aquella trobada va sorgir un document de 10 punts que hauria de marcar els convenis col·lectius del futur.

El document, que insta però no obliga els firmants, el van subscriure, a més de la Generalitat, els sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment del Treball, Fepime i Pimec. Preveu «promoure les inclusió de clàusules sobre el temps de treball remunerat en els convenis», cosa que implica, entre altres coses, reduir les hores extraordinàries i les prolongacions de jornada no pactades; apostar, sempre que es pugui, per la flexibilitat horària, i incorporar la possibilitat del teletreball, cosa que, segons Fabián Mohedano, diputat de Junts pel Sí i impulsor de la reforma horària, a Catalunya «encara s’estila molt poc».

Les empreses també es comprometen a afavorir la jornada continuada i a reduir la pausa per dinar, que en molts casos és de fins a dues hores. Sobre la mobilitat dels treballadors, el text insta a posar en marxa plans de desplaçaments sostenibles i segurs que permetrien posar fi a problemes com la sinistralitat camí del lloc de treball i frenar el canvi climàtic. De la mateixa manera, els agents socials treballaran en els seus convenis col·lectius en pro d’una igualtat més gran entre homes i dones a través d’un millor repartiment de la jornada.

LES TV, D'ESQUENA AL CANVI

Els experiments, amb gasosa. És la frase que millor reflecteix l’opinió de les televisions comercials quan se’ls planteja avançar el seu prime time

prime timeEl Ministerio del TiempoTD-2

Notícies relacionades

La reforma horària i el temps de les nostres vides

Tret de sortida de la reforma horària

prime timeRTVE responde,  TVE a la carta

prime time