Els Testimonis de Jehovà van donar instruccions per amagar els casos d'abusos a menors

Les cartes redactades per la Watchtower de Nova York a les sucursals dels Testimonis de Jehovà a tot el planeta recullen les instruccions que la cúpula d’aquesta organització religiosa –amb més de vuit milions de seguidors al món– ha donat des de fa dècades per evitar que els casos d’abusos sexuals a menors de la seva comunitat surtin a la llum.

EL PERIÓDICO ha recuperat aquestes missives –que l’organització va manar destruir– dirigides als responsables (ancians) de cada una de les 1.400 congregacions espanyoles que depenen dels Testimonis Cristians de Jehovà, la sucursal a Espanya. Diversos extestimonis avalen que van ser obeïdes a les seves congregacions i una referent mundial sobre aquesta organització com és la nord-americana Barbara Anderson ha confirmat a aquest diari que el seu contingut és una simple traducció al castellà dels originals escrits des dels Estats Units.

«A començaments de la dècada del 1990 van saber que tenien un greu problema amb la pederàstia», explica Anderson, que llavors treballava com a investigadora per a la revista 'Awake' (Desperteu), que s’imprimeix per a tots els devots. El més important en aquestes missives és el que «no diuen», subratlla Anderson. Una cosa tan simple com «aviseu la policia» no surt en cap de les cartes. La seva negativa a comunicar aquests delictes a les autoritats és una qüestió que els acaba de recriminar la comissió governamental d’Austràlia. Una política d’ocultació que encaixa amb les denúncies presentades a Espanya per Miguel García o Israel Pérez. També amb el relat de Noelia Piris, una dona localitzada per aquest diari que ha denunciat que va ser violada quan tenia només vuit anys i, després, amenaçada perquè no en digués res.

ENTERRAR ELS RECORDS

A la carta enviada l’any 1992 s’aconsella als líders de cada congregació «no desenterrar els records» de víctimes d’abusos que facin «una vida tranquil·la». Si, al contrari, aquestes «llancen gemecs per l’angoixa» (citant l’escriptura bíblica del Salm 55:17), els ancians «poden ajudar» a «enterrar les males experiències».

L’any 1994 apareix un aclariment en el qual es deixa caure que hi ha lleis «que obliguen a informar dels abusos a menors». No obstant, en comptes d’indicar que això és el que s’ha de fer a les congregacions, el que s’ordena als ancians és «contactar de manera immediata» amb el «Departament d’Assumptes Legals de la central». L’any 1995 s’insisteix en el fet que, quan aparegui una acusació de pederàstia, els ancians «s’han de comunicar de manera immediata» amb l’esmentat departament.

L’any 1997, l’organització vol conèixer tots els casos d’abusos que hi ha. Amb aquest propòsit, ordena als ancians que enviïn «un informe» en el qual, a més a més de les dades personals del pederasta i de la víctima, s’han de respondre preguntes com per exemple: «¿Quant temps fa que la persona va cometre el pecat?» «¿quina edat tenia(en) la(es) seva(es) víctima(es)?», «¿a quin grau va arribar?». Aquesta informació «s’ha d’enviar a la central» a l’interior d’«un sobre de color canya». Aquesta informació «no s’haurà de fer disponible a ningú aliè a aquesta qüestió», es remarca.

L’any 1998 s’aclareix que aquests informes sobre casos ocorreguts en el si de cada congregació s’han de redactar i enviar a la central fins i tot en els casos en què el pederasta hagués comès el delicte «abans de ser batejat» com a testimoni.

L’any 2002, la carta introdueix un matís rellevant. «La nostra postura és la següent: els ancians s’ocupen del pecat i les autoritats seglars, del delicte. Per no destorbar la justícia, els ancians no han d’impedir ni obstaculitzar cap investigació seglar d’abús deshonest de menors». No obstant, la instrucció sobre com actuar davant un cas de pederàstia és la de sempre: «Posar-se en contacte amb el Departament d’Assumptes Legals». Aquest organisme és l’encarregat de donar l’«orientació oportuna per tal de denunciar el delicte a les autoritats competents». El 2006 i el 2010 s’insta novament els ancians a «informar el Departament d’Assumptes Legals» davant de qualsevol cas d’abús sexual infantil.

DESTRUIR LES MISSIVES

El 2012 s’ordena que totes les cartes amb instruccions sobre aquest delicte han de «ser retirades de l’arxiu permanent de cartes sobre procediments i destruïdes». S’afegeix que «ningú ha de conservar originals o còpies de cap de les cartes». El contingut d’aquesta nova carta aclareix per primer cop explícitament que, «segons la legislació espanyola actual», els ancians que atenguin una acusació d’abús de menors «podrien estar obligats» a posar-ho en coneixement «de les autoritats, segons el cas». L’ordre principal, no obstant, es manté inalterable: «Trucar immediatament al Departament d’Assumptes Legals».

L’última carta, amb data de l’1 d’agost del 2016 –fa quatre mesos–, admet que «en algunes jurisdiccions» la persona que té coneixement d’un delicte d’abusos «està obligada a informar-ne les autoritats». L’única ordre específica sobre què s’ha de fer és –un altre cop– la de contactar amb la central.

REGLES ESTRICTES

Notícies relacionades

Silenci, costi el que costi

Els Testimonis de Jehovà, a una nena violada: "Si ho dius, et quedaràs sense paradís"

La comissió pública a Austràlia ha advertit que l’ocultació d’aquests abusos posa en risc els menors i ha constatat que només el Cos d’Ancians –la cúpula dels EUA– té «autoritat» per canviar aquestes instruccions perquè «no es tolera» que cap sucursal actuï de cap altra manera.

Barbara Anderson avisa que «la pressió» que s’exerceix sobre tots els devots no és tan succinta com es llegeix «entre línies» en aquestes cartes. La realitat és que els «pressionen» i cap família vol «portar males notícies» a la seva congregació. Un ancià que segueix dins la confessió i exigeix anonimat explica que la «pauta» sempre ha sigut tractar cada cas «com un pecat» i no «com un delicte». I, «per descomptat», no denunciar «davant les autoritats competents».