la qualitat de l'ensenyament

¿Per què ens ha de preocupar l'informe PISA sobre educació?

Els resultats de l'estudi triennal de l'OCDE, que es coneixeran aquest dimarts, marquen les polítiques educatives de tot el món els últims anys

Els experts estan pendents de l'impacte que han tingut les retallades i de si augmenten les desigualtats entre alumnes

revlidas

revlidas

5
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / MANUEL VILASERÓ / MADRID

  

L’informe PISA, la radiografia educativa mundial que cada tres anys publica l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i que es revelarà avui, conté tanta informació, que és convenient apuntar-ne alguns aspectes d’interès. L’estudi, creat l’any 2000 per orientar els governs (estatals i regionals) sobre polítiques educatives, pot donar dades rellevants sobre els efectes que han tingut a Espanya les retallades pressupostàries durant els anys de crisi. Experts consultats per aquest diari assenyalen també amb preocupació la possibilitat que PISA reflecteixi que els ajustos han afectat l’equitat entre estudiants pobres i rics. En l’aspecte internacional, l’evolució dels sistemes educatius dels països nòrdics i els de l’Est asiàtic concentra les mirades. 

SEGUIM ESTANCATS

Espanya està encallada en resultats mediocres des de l’any 2003, el primer any en què va participar en la prova PISA. Els seus resultats han estat sempre, des d’aleshores, per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, tant en lectura com en Matemàtiques i en Ciències. És més, en Matemàtiques el 2012 fins i tot es va retrocedir un punt respecte a la nota del 2003. Els set punts avançats en lectura i els nou que es van millorar en Ciències no van suposar, segons els experts, un progrés significatiu.

    La novetat d’aquest any a Espanya serà la inclusió de totes les comunitats autònomes. Fins ara Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana havien refusat ser avaluades (la participació és voluntària i es realitza amb el pagamanet previ d’un import econòmic a l’OCDE), però el 2015 les dues autonomies sí que van realitzar les proves. «Convé fixar-se en algunes lliçons que podem extreure dels resultats de comunitats com el País Basc i la Rioja, que solen ser els sistemes educatius més ben situats a Espanya», assenyala Mònica Nadal, analista a la fundació Jaume Bofill.

¿ES NOTARAN ELS EFECTES DE LA LOMCE?

 Cap expert s’atreveix a avançar quins resultats obtindrà Espanya en aquest PISA 2015, encara que la majoria intueix que hi podria haver pocs canvis respecte a l’anterior edició, la del 2012. En tot cas, subratllen, qualsevol que en sigui el resultat no es podrà atribuir a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que no va arribar a afectar els alumnes de quart de l’ESO que van realitzar les proves de PISA la primavera del 2015. Com que la implantació de la polèmica 'llei Wert', aprovada pel PP al Congrés el desembre del 2013, ha sigut gradual, en el curs 2014-2015 encara no havia canviat l’esquema d’assignatures de l’últim curs d’ESO que marca la nova normativa.

    

Les puntuacions que aconsegueixin els alumnes espanyols seran atribuïbles (per bé o per mal) a la llei anterior, la LOE de José Luis Rodríguez Zapatero, que està en vigor des del 2006 i que, per tant, és el model normatiu sota el qual es van escolaritzar, des dels primers cursos de primària, els estudiants ara examinats per l’OCDE.

 

¿QUIN IMPACTE PODEN TENIR LES RETALLADES?

«Tot indica que l’efecte dels ajustos pressupostaris s’ha pal·liat aquests anys gràcies al sobreesforç dels mestres i a l’important voluntarisme per part de la comunitat educativa de base», observa Mònica Nadal. Els indicadors dels últims anys parlen d’una reducció de la taxa de fracàs escolar i d’una millora en el percentatge de graduació dels estudiants de l’ESO, «que només s’explica per la feina que s’ha fet a les escoles per suplir les retallades», indica la tècnica de la fundació Bofill.

   

«És molt complicat saber quin ha sigut l’impacte, donat que en els resultats d’aquestes proves intervenen moltes variables. Hi ha un retard difícil de precisar en l’efecte de les retallades», afegeix l’analista de l’OCDE Alfonso Echazarra, que «anima» les autoritats que utilitzin les dades proporcionades per PISA per anar més enllà en les seves valoracions.

¿PER QUÈ PREOCUPA LA DESIGUALTAT?

Una de les qüestions que van generar més preocupació en l’anterior edició del PISA va ser l’augment de la desigualtat educativa, la bretxa que s’estava obrint a Espanya entre els estudiants per raó del seu origen cultural i de la seva extracció socioeconòmica. El 2012, els alumnes fills de famílies amb un poder adquisitiu afavorit van superar els alumnes més desafavorits en 34 punts en Matemàtiques, una diferència sis punts superior a la del 2003. Els repetidors van obtenir 102 punts menys que els no repetidors el 2012, 10 punts més respecte al 2003.

    

Aquest és un dels principals retrets que fan a PISA els seus detractors. El model educatiu que es deriva de l’informe de l’OCDE és, diuen, eminentment liberal i competitiu. I oblida, sovint, els que no són capaços de seguir-lo. L’avaluació, sostenen, hauria de tenir en compte també altres habilitats, com la capacitat de treballar en equip, l’empatia i la solidaritat. Per no mencionar les competències artístiques, esportives o, fins i tot, ètiques i filosòfiques.

¿QUÈ PASSARÀ AMB CATALUNYA?  

Els estudiants de Catalunya van obtenir 23 punts més en comprensió lectora que la mitjana espanyola, però en Matemàtiques només la van superar en nou punts i en competències científiques van quedar per sota. La llavors consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va atribuir part d’aquest retrocés a l’elevat percentatge d’alumnes immigrants a Catalunya, que havien passat del 10% de l’edició del PISA del 2009 al 14%. «La immigració afecta una mica els resultats a Espanya, però no té per què ser així. A la Gran Bretanya, amb un sistema molt competitiu, els im-

migrants obtenen més bona valoració que la resta», replica Echazarra.

¿EN QUINS PAÏSOS CONVÉ FIXAR-SE?

Si en alguna cosa hi ha un consens clar és en qui ocuparà els primers llocs del rànquing PISA: «Els països de l’Est asiàtic, que són clarament competitius i estan invertint importants sumes en educació», assegura Nadal. Xangai, Singapur, Corea del Sud, Taiwan i, en algunes matèries, també el Japó, ja van ser líders el 2012, amb resultats destacats sobretot en Matemàtiques i comprensió lectora.

Notícies relacionades

  

 També serà interessant veure què passa amb Finlàndia, que malgrat tenir un dels sistemes educatius més ben col·locats internacionalment, aquest mateix 2016 ha emprès una reforma educativa d’envergadura. «En el seu cas, no ha sigut per millorar rendiments, sinó per aconseguir més cohesió social i adaptació a la nova economia i a les necessitats que puguin sorgir en un futur no gaire llunyà», explica l’analista de la Bofill. Així mateix, s’haurà de veure com evoluciona Suècia, que va introduir fa uns quants anys una llei similar en alguns aspectes a la LOMCE i que, «pel que sembla, li podria estar passant factura, ja que ha empitjorar els seus resultats», apunta Nadal.