Així es va gestar el 'cas Nadia'
Els pares de la nena mallorquina malalta van oferir històries estranyes des de les seves primeres campanyes
La família fa almenys vuit anys que capta fons per a suposats tractaments de la menor
zentauroepp36535192 el caso nadia en los medios intervencion de nadia y sus pad161206222420
Potser la millora dels resultats en Compressió Lectora dels alumnes espanyols en l’informe PISA evitarà que en el futur el pare d’una nena malalta aconsegueixi una cascada de donacions durant anys sense que ningú qüestioni la veracitat de la seva història i les seves autèntiques intencions. Fernando Drake Blanco –sí, Drake, com l’heroi/pirata britànic– fa anys que capta fons per als tractaments que suposadament necessita la seva filla, Nadia, però no ha reconegut fins a aquesta setmana les seves «exageracions», quan molts dels tons més foscos del seu relat fa anys que poblen webs, entrevistes en mitjans de comunicació i xarxes socials.
Nadia Nerea Blanco Garau va néixer el 2005, va ser prematura i va estar dos mesos a la incubadora, segons explica el seu pare a Facebook. Des del principi hi havia signes que alguna cosa no anava bé, però no va tenir un diagnòstic definit fins a un any després. Quan la nena té tres anys, els pares ja parlen de «tricotiodistròfia», una patologia que, expliquen, «a més de problemes amb els cabells li genera dany intel·lectual, fertilitat disminuïda i estatura curta», segons difonen en cartells entre els seus veïns. «Fertilitat disminuïda» en una nena de tres anys.
Els pares –Fernando i la seva dona, Margalida Garau– comencen primer a recaptar fons amb una botiga ambulant a la plaça del poble mallorquí de Binissalem, municipi balear pròxim a Biniali, on resideixen en una casa prestada, segons expliquen. Anys després explicaran que han arribat a vendre els llits, tres cases (a Mallorca, Madrid i Valladolid) i la seva empresa. No que Drake Blanco (Blanco Botana al DNI, segons va revelar 'El País') no feia tant que havia sortit de la presó condemnat per estafa. El seu historial delictiu té altres episodis, com ha destapat el 'Diario de Valladolid'.
A Binissalem, els pares munten una paradeta amb la nena per recaptar fons venent bijuteria i altres objectes, alguns de segona mà que els ofereixen perquè els revenguin. El 2008 s’interessa per ells Miquel A. Lladó, entrenador del club de tennis de la població, que després de conèixer la història els ofereix organitzar-los un torneig solidari. Els pares recapten directament el preu de les inscripcions al seu compte corrent i el club hi posa «les instal·lacions, les pilotes, l’organització i fins i tot els trofeus», explica Lladó. «Fins i tot els vaig acompanyar a la ràdio a promocionar-lo. I al final, el pare se’m va queixar que havien recaptat poc, crec que eren uns 500 euros», explica dolgut a aquest diari. «I vaig deixar estar l’assumpte».
En aquella època comença a difondre’s el cas en xarxes socials i internet. El setembre del 2009 es pot rastrejar al compte d’una usuària a Fotobloc com els pares ja estan demanant diners fins i tot amb guardioles als bars del poble, que a vegades expliquen que els roben.
Lladó, a més, els va fer el que seria un gran favor: posar-los en contacte amb Rafa Nadal i el seu entrenador, el seu oncle Toni Nadal, a qui va anar a veure a Madrid. El desembre del 2010, Drake aconsegueix que el tennista, el campió de motociclisme Jorge Lorenzo i el futbolista Miguel Ángel Moyà cedeixin objectes per subhastar-los. Serà un dels múltiples actes benèfics que impulsarà la família des d’aleshores i que impliquen músics com Pau Donés, que participa en un concert, i artistes com Javier Mariscal, que els il·lustra un llibre.
El 2011, els pares obren una web, NadiaNerea.org, i una pàgina de Facebook on difonen les campanyes que s’organitzen per recaptar fons a través de números premium SMS, la venda de números de loteria de Nadal, concerts i actes benèfics. Com més actes hi ha, més exagerats són els arguments. Expliquen que necessita un tractament que costa 75.000 euros a l’any, però del qual ningú sembla demanar explicacions. El març del 2011 parlen d’una «operació realitzada a Nadia a França fa dues setmanes» per «transmetre-li una mutació de gens al laboratori per intentar fer créixer els seus òrgans [sic]».
Al seu compte de Facebook, ni una sola menció a viatges més enllà de Navarra i París. Ni fotos davant una clínica ni amb cap investigador d’aquests que paguen els voluntaris, ni davant la torre Eiffel. Només aeroports amb maletes i alguna menció aïllada i elogiosa a la doctora Ana Patiño, genetista de la Clínica Universitaria de Navarra, sense més referències. El següent destí per curar la menor és Houston.
Notícies relacionades
Els usuaris de la pàgina no pregunten mai res. Tot són ànims a la petita i als seus pares, i molts likes i molt compartir. Només a partir de les informacions d’'El País' i 'Hipertextual', la setmana passada, se’ls giren en contra, fins i tot amb una gran virulència, i el pare reconeix, per exemple, que no van anar mai a Houston.