Informe PISA: l'escola espanyola comença per fi a sortir de la mediocritat

Després de 15 anys de resultats decebedors, de rebre cinc suspensos seguits cada vegada que l’informe PISA l’examinava, l’escola espanyola per fi ha fet un salt. I tot i que no es pot parlar encara de resultats excel·lents (això, reconeix el Ministeri d’Educació, encara queda lluny), sí que es pot afirmar que per fi el sistema educatiu espanyol es comença a allunyar de la mediocritat. Així ho posa de manifest, almenys, la radiografia realitzada el 2015 per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre el nivell que tenen els estudiants de 15 anys en 72 països i que situa Espanya per primera vegada per sobre de la mitjana en Comprensió Lectora, just en la mitjana de l’OCDE en Ciències i molt poc per sota d’aquest en Matemàtiques.

«Estem parlant d’un sistema educatiu que és un bon sistema; potser encara és millorable, però els resultats són satisfactoris», va destacar, somrient, el ministre Íñigo Méndez de Vigo, en una primera valoració de l’informe PISA fet públic ahir. El somriure se li va esborrar lleugerament al titular d’Educació quan va haver d’admetre que és cert, també, que la mitjana de l’OCDE és una mica baixa aquest any i que això, és clar, beneficia Espanya. «Però dins d’aquesta situació general de descens de l’OCDE, Espanya ha aconseguit millorar», va puntualitzar el director general d’Avaluació i Cooperació Territorial del ministeri, José Luis Blanco.

També a Catalunya, la Conselleria d’Ensenyament va celebrar els resultats amb gran alegria. Els estudiants d’aquesta comunitat es col·loquen per sobre de la mitjana d’Espanya, de l’OCDE i de la Unió Europea (UE), i experimenten un dels avenços més significatius del rànquing en Ciències, amb 12 punts de millora. Per la consellera Meritxell Ruiz bona part de l’èxit és conseqüència del «model d’ensenyament basat en competències i resolució de situacions complexes» que s’aplica des de fa uns anys a Catalunya. Molt diferent, va insinuar, «dels models estàndards» que vol implantar la LOMCE.

«Un dels aspectes que cal destacar és que es millora des de baix, és a dir que són els alumnes que fins ara treien les puntuacions més baixes els que més progressen», destaca Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, especialitzada en l’anàlisi dels sistemes educatius. L’avanç s’ha produït sense que la millora hagi comportat augmentar les desigualtats entre estudiants. «Al contrari, hem comprovat que les autoritats educatives, especialment les autonòmiques, però també la central, van prendre nota de l’alt percentatge d’alumnes endarrerits que hi va haver al PISA del 2012, i que han fet un esforç important de millora en aquest sentit», va destacar José Luis Blanco. «El repte encara pendent –va confessar– és l’excel·lència, on encara estem per sota de la mitjana».

ALUMNES REPETIDORS

Un dels problemes més greus del sistema educatiu espanyol és l’«extraordinari percentatge d’alumnes repetidors». Extraordinari, sí. És el qualificatiu que utilitza l’OCDE per advertir Espanya de les dificultats que suposa tenir tants estudiants repetint curs. No només perquè la repetició incrementa el cost de la formació d’un alumne, sinó perquè el fet de tornar a estudiar unes mateixes assignatures no comporta una millora. Els resultats dels repetidors, prossegueix l’informe espanyol de PISA, «són significativament pitjors que els dels no repetidors».

A Espanya, gairebé un de cada tres alumnes de 15 anys (el 31%) està repetint «per primera o per segona vegada» algun dels cursos de l’ESO, constaten els analistes educatius. «Són 19 punts percentuals més que la mitjana de països de l’OCDE i 16 més que en el conjunt d’alumnes de la UE», assenyalen també aquests experts. I alerten: «La situació és preocupant en totes les comunitats, des del 21% de Catalunya fins al 40% de les Balears, encara que s’observa una lleugera disminució d’aquests percentatges des de l’edició del 2012».

Davant d’aquesta situació, els estudiants de 15 anys espanyols han obtingut una nota mitjana en Comprensió Lectora de 496 punts, tres més que la mitjana de l’OCDE, dos per damunt de la mitjana de la UE i vuit més que els joves espanyols avaluats en l’informe PISA del 2012. El número u mundial en aquesta matèria és Singapur, amb 535 punts.

IGUAL EN MATES, PITJOR EN CIÈNCIES

En Matemàtiques, «és la vegada que Espanya s’ha acostat més a les mitjanes internacionals», va afirmar el director general d’Avaluació. Malgrat l’optimisme del ministeri, els 486 punts obtinguts pels alumnes espanyols al PISA 2015 estan quatre punts per sota de la mitjana dels seus companys de l’OCDE i set dels de la UE, i només suposen una millora de dos punts respecte al 2012. Les Matemàtiques, doncs, segueixen sent una assignatura pendent, la matèria en la qual Espanya treu més mal resultat.

Encara lluny de les posicions que encapçalen el rànquing –una altra vegada Singapur, Japó i Finlàndia, a més d’Estònia–, la puntuació espanyola en Ciències, de 493 punts, és discreta. Amb tot, el ministeri, seguint el seu discurs de satisfacció pels resultats, va voler insistir en el fet que es tracta de «la primera vegada en la història que Espanya aconsegueix situar-se a l’altura de l’OCDE en aquesta disciplina», va ressaltar José Luis Blanco.

Notícies relacionades

¿Per què ens ha de preocupar l'informe PISA sobre educació?

¿Sabries respondre a aquestes preguntes de l'informe PISA 2015?

¿De qui és el mèrit del que ha passat? «Per descomptat –es va afanyar a dir el ministre– s’ha de donar un reconeixement a la tasca que han fet els mestres». Ha sigut el seu compromís, va insistir, el que ha permès salvar els trastos durant aquests anys de retallades en educació. «Això no significa –va afegir– que no s’hagi de fer a partir d’ara un esforç inversor més gran».

El titular d’Educació va aprofitar per defensar la validesa del sistema actual, com a punt de partida per al pacte d’Estat d’educació en què ja s’ha començat a treballar al Congrés. Amb aquests resultats, «no hem de fer taula rasa, perquè l’escola actual és bona», va dir. Aquest acord haurà de garantir també el finançament, perquè no pot ser que un sector estratègic com l’educació segueixi exposat als vaivens pressupostaris.