Un 'pare coratge' fa a la seva filla discapacitada ortopèdies que el sistema sanitari li nega

La Rocío, de 6 anys, somriu mentre els seus pares expliquen que té paràlisi cerebral i microcefàlia, fet que li suposa una discapacitat del 86%. A conseqüència d’aquests trastorns de naixement la nena no pot parlar ni caminar; té estereotípies i retard mental i psicomotriu. A la seva curta edat, la Rocío ja ha patit tres operacions: d’estrabisme, d’adductors i de maluc. Aquesta última intervenció al febrer, que li va suposar cinc cargols i una placa al maluc, li va deixar afectacions a les cames.

Tots els problemes de salut pels quals ha passat la Rocío han provocat que la nena hagi de fer servir diferents ortopèdies per millorar la seva qualitat de vida. Així, utilitza un bipedestador, per acostumar-se a estar dreta; un gatejador; unes genolleres; una cadira de rodes, i un angle Bobath, que consisteix en una estructura corbada que corregeix la postura de la nena quan està asseguda.

A MÀ

L’Ana i el José Manuel, els pares de la Rocío, ingressen uns 1.000 euros mensuals, cosa que ha dificultat que puguin accedir a especialistes que la Rocío necessita però no entren a la sanitat pública, segons confirma CatSalut. A més, pel que fa a les ortopèdies que la nena requereix, també han trobat alguna dificultat. Pel que fa al caminador –que val uns 2.000 euros–, com que havien demanat anteriorment un bipedestador, s’havien d’esperar tres anys. «I volíem que la nena comencés a moure’s», diu la mare. Tampoc els va ser fàcil l’obtenció de l’angle Bobath: «Ens van dir que, al no tenir la nena un any, encara no li entrava a la Seguretat Social, així que havíem d’avançar part dels diners i ens era impossible».

El José Manuel, 23 anys treballant com a fuster, va tenir l’ocurrència, tenint en compte els esculls del camí, de començar a fer el que la seva filla necessitava i el sistema sanitari li negava. «Fa sis anys que li construeixo a la meva filla ortopèdies a mà. Busco la foto per internet, veig com és i la faig». L’angle Bobath que la Rocío ha estat fent servir està fet a partir d’un tros de fusta forrada, unes rodes i una cinta per subjectar la nena. Un altre exemple és el gatejador fet pel José Manuel amb tubs de PVC i material que tenia per casa. El bipedestador va ser construït amb escaiola a la Fundació Nexe. La cadira de rodes va ser «prestada per l’associació CEMFIS de Santa Coloma, que reutilitza materials usats», explica l’Ana. Sobre les ortopèdies del José Manuel els fisioterapeutes «han dit que compleixen perfectament la seva funció terapèutica», assenyala l’Ana.

El setembre passat, l’Associació Juvenil Karate Can Peixauet va impulsar un acte benèfic amb l’objecte de recaptar fons per a la Rocío. Es van recaptar 6.600 euros, que van ser suficients per cobrir el caminador (una mica més de 2.000), unes fèrules per als braços (100 euros), rehabilitació per a la nena (35 euros per sessió privada d’una hora, ja que la pública li va treure 20 sessions després de l’última operació). 

També han d’anar pagant el lloguer del nou pis adaptat a persones amb mobilitat reduïda on viuen des de fa gairebé un any (fins llavors van estar pujant a coll la nena i la cadira 44 esglaons) a Santa Coloma de Gramenet. I a tot això s’hi sumen les despeses habituals de la unitat familiar, on hi ha un altre menor.

SOLIDARITAT INSUFICIENT

Notícies relacionades

Gronxadors per a tots

Barcelona suspèn en parcs per a nens amb discapacitat

La solidaritat és insuficient per cobrir les despeses que la nena requereix. Per exemple, necessita tres sessions de rehabilitació setmanals permanents en lloc d’una; sessions amb l’osteòpata i l’optometrista (que no entren a la Seguretat Social) i, en fi, «totes les adaptacions que siguin possibles», diu l’Ana. 

El 24 de desembre vinent, juntament amb la Fundació Esportiva Grama, s’ha organitzat un nou acte benèfic per recaptar fons. «No m’agrada exposar-nos públicament i explicar els nostres problemes. Però seria capaç de fer qualsevol cosa per la Rocío», diu el José Manuel.