La universitat planteja cinc anys d'estudis per als mestres

Les universitats catalanes en les quals s’imparteixen estudis de Magisteri estan debatent, en el si del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF) –un orga-

nisme en el qual també està present la Generalitat–, la possibilitat que les persones que vulguin exercir com a mestres a Catalunya acreditin una formació prèvia de 300 crèdits universitaris, és a dir, de cinc anys d’estudis. Això significa que per ingressar en la carrera professional de mestre d’infantil o de mestre de primària seria preceptiu, segurament, haver cursat un màster, a més dels actuals quatre anys de grau.

La proposta dels cinc anys o 300 crèdits (semblant a la formació que des de fa uns anys s’exigeix als professors de secundària) es recollirà molt previsiblement en un document que consensuaran la setmana que ve representants de les facultats d’Educació en el si del MIF, segons ha pogut saber aquest diari. En principi, la mesura compta amb el suport de totes les universitats catalanes, que no han volgut avançar encara en quins termes es concretarà la proposta, ni quin en seria el calendari d’aplicació.

EN CENTRES INNOVADORS 

Aquest plantejament entronca amb la proposta que fa uns mesos va donar a conèixer la Generalitat, que va desvelar que estava estudiant la manera d’implantar un nou sistema de pràctiques per als futurs professors de secundària, inspirat en el MIR dels graduats en Medicina. La mesura, que en principi es va dir que podria entrar en vigor el pròxim curs 2017-2018, no ha tornat, no obstant, a ser esmentada.

Notícies relacionades

Així es forma la primera fornada de mestres innovadors

Trànsit avisarà amb IA de les congestions a l’AP-7 perquè es busquin rutes alternatives

«Els centres escolars en què es desenvolupen experiències pedagògiques innovadores» podrien ser els que acollissin aquests estudiants, «perquè, així, els nous mestres poguessin difondre les noves metodologies i propagar-les a altres escoles en les quals exerceixin una vegada acabats els estudis», va suggerir Joan Mateo, aleshores secretari de Polítiques Educatives de la Conselleria d’Ensenyament. Amb tot, van admetre tant Mateo com Lluís Jofre, en aquell moment director general d’Universitats, s’havien de solucionar qüestions com ara la retribució dels professors en formació i determinar qui s’encarregarà de la seva tutorització. 

La formació inicial dels docents és estratègica als països que gaudeixen dels millors nivells educatius, tal com ha posat de manifest aquesta setmana la publicació de l’informe PISA. Tant a Singapur (que encapçala tots els rànquings de l’estudi) com al Japó, Corea del Sud i Finlàndia recluten els futurs mestres entre els estudiants que s’han graduat en el batxillerat amb les millors puntuacions.