¿On està el cos d'Idrissa?

Idrissa Diallo tenia 21 anys quan va morir en una inhòspita cel·la del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Gairebé no va tenir temps de saber com les gasta la insolidària Europa amb els africans que arriben amb les mans buides.

    

Diallo va saltar la tanca de Melilla el 5 de desembre del 2011 i va morir a Barcelona la nit de Reis del 2012. Només va viure un mes a Espanya i no va conèixer res més que els centres d’internament. Amb prou feines va disfrutar 24 hores de llibertat, les que van separar el salt de la tanca fins a la seva detenció a Melilla perquè d’allà va passar al CIE de la Zona Franca.

  

 Quan Idrissa es va acomiadar de Yasi, la seva mare, a Tindila, el poble de Guinea on vivia, li va dir: «Aniré a Europa i, si hi arribo sa i estalvi, us construiré una casa i et portaré a la Meca», explica la dona en un documental que està rodant Metromuster, una cooperativa audiovisual. Ara Yasi ja no reclama cap bé material, només el cos del seu fill. Fa fa cinc anys que no saben on està. «M’agradaria estar al costat del seu cos i poder acomiadar-lo», afirma emocionada.

TRUCADA TELEFÒNICA

«No sabem on està enterrat o si el seu cos s’ha donat a la ciència», va assegurar ahir el realitzador Xavier Artigas en una roda de premsa en què també van participar SOS Racisme, Tanquem els CIE, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i Irídia. Tots van denunciar que la mort de Diallo està «plena d’irregularitats» i demanen informació sobre el parador del cadàver perquè la família pugui repatriar-lo. Només saben que el cos va sortir del CIE un dia després del succés i va arribar a l’Institut de Medicina Legal de Barcelona, on va estar set mesos.

    

La família va saber de la mort per la trucada d’una advocada de Barcelona. El telèfon de Karamogo, el germà d’Idrissa, figurava al seu expedient. Ningú del Govern espanyol s’ha molestat a comunicar-los la defunció, ni tampoc el de Guinea, afirma la família. La Delegació del Govern a Catalunya no va facilitar ahir informació a EL PERIÓDICO sobre el parador d’Idrissa. «Haurien de demanar perdó», afirma al documental Karamogo. «Volem saber què va passar i on està el seu cos», afegeix.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

    

Carlos Castilla, portaveu de SOS Racisme, va detallar els «variats obstacles» que es van trobar per intervenir en el procés judicial. Andrés García Berrio, portaveu d’Irídia, va insistir: «Van passar coses molt greus. Es va expulsar els advocats del centre». Després de la mort, als companys de cel·la d’Idrissa els van treure del CIE. Les versions són contradictòries, uns diuen que l’ambulància va arribar ràpidamente i que no hi va haver violència. Altres, el contrari.