Alerta global davant l''huracà Trump'

Les instàncies internacionals del medi ambient viuen en estat d’alerta des que es va consumar l’elecció de Donald Trump, una alerta que ha pujat de grau després dels seus primers nomenaments i d’escoltar declaracions tan xocants com que el canvi climàtic «és un invent de la Xina» per destruir l’economia dels Estats Units. El temor que l’huracà Trump acabi amb una part dels tímids avanços aconseguits en els últims anys és real, però molts tenen l’esperança que l’assot només sigui temporal i no afecti els temes més crucials.

MOMENT CRÍTIC Una arquitectura de convenis en risc

Donald Trump arriba a la Casa Blanca en un moment crític. Les amenaces a la salut del planeta es troben en el seu punt més alt, però al mateix temps la comunitat internacional sembla haver pres consciència del fet que el perill és real i s’ha d’actuar. «Hem aconseguit que els governs i les empreses no posin en qüestió les evidències en aquestes qüestions. Encara és molt insuficient, però ha sigut un èxit», opina Juan Carlos del Olmo, secretari general de World Wildlife Fund (WWF) Espanya, per a qui després de «dècades de molta feina s’ha aconseguit a través de les Nacions Unides crear una arquitectura de convenis internacionals i d’organismes regionals que ja estan apuntant solucions» als desafiaments mediambientals. 

Això és el que podria sacsejar l’huracà Trump. Tant l’avançament en els acords polítics com en l’imprescindible finançament. I en tots dos terrenys, els Estats Units hi tenen un pes realment molt important, especialment després de l’era del president Barack Obama a la Casa Blanca.

EL FINANÇAMENT Sense fons per als organismes

Molts programes mediambientals requereixen finançament publicoprivat. En la qüestió del canvi climàtic, per exemple, quan moltes empreses encara dubten de si apostar les energies alternatives o els projectes lliures de diòxid de carboni (CO2), l’impuls econòmic des dels governs segueix sent clau i l’Administració de Barack Obama havia apostat per això. «Desgraciadament em temo que en aquest tema Trump sí que complirà les seves promeses perquè ha insistit moltes vegades en la seva voluntat de retirar els fons que els Estats Units aporten als diferents convenis internacionals», recorda en aquest sentit Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de París, un think tank des d’on s’analitza cada dia l’aire que respiren els organismes internacionals especialitzats.

LA LLUITA CONTRA EL CANVI La força de la pressió internacional

La lluita contra el canvi climàtic sembla el punt més fràgil, a l’haver qüestionat el president nord-americà electe fins i tot la seva pròpia existència. Però hi ha consens en el fet que l’exsecretari general de l’ONU Ban Ki-moon l’encertava quan al tancament de l’acord de París va parlar d’un «procés imparable».

Hi pot haver endarreriments, bloquejos puntuals, però una marxa enrere és molt difícil. «Hi ha una pressió enorme, no només perquè ens hi juguem el futur, sinó perquè també hi ha molt a guanyar en el terreny econòmic, fins i tot per als americans, amb la transformació que ja s’ha posat en marxa», sosté Juan Carlos del Olmo (WWF). L’agenda en defensa del clima ja està molt clara i hi ha molts països que han apostat per aquest camí i difícilment el desfaran. 

BIODIVERSITAT I OCEANS La baula més feble del medi ambient

Als organismes internacionals els preocupa més l’impacte del magnat ficat a president sobre les polítiques destinades a frenar l’extinció d’espècies, aturar les invasores i frenar la contaminació d’uns oceans que poden acabar convertits en abocadors de plàstics gairebé sense peixos. Si el canvi climàtic és un cop de destral al planeta, aquests temes són el corc que el corroeix sense que s’hagin assolit acords substancials fins ara. 

«Les agendes estan molt menys definides. És més fàcil posar obstacles perquè aquí els Estats Units no estaran sols. En biodiversitat, per exemple, tots els països diuen que sí, però a l’hora de la veritat només el 5% ho estan complint», recorda el responsable de WWF. 

L’ÀRTIC La zona no suporta «ni un cop més»

Tornar a les prospeccions petrolíferes vetades per Obama a l’Àrtic, com sembla que apunten els nomenaments, seria catastròfic. «La regió està en una situació límit similar a la de Doñana. No aguanta ni un impacte més. Però la diferència és que el que passa al pol Nord té un impacte sobre la resta del planeta», postil·la Ribera.

EL CONTAGI Mig Europa pot seguir l’exemple

La pitjor amenaça podria ser, amb tot, el risc de contagi, en primer lloc a la Unió Europea. No falten en aquest continent moviments reactius contra el que consideren el pensament mediambiental imperant. Els països de l’Est, amb Hongria i Polònia al capdavant, sempre han sigut una rèmora en les polítiques mediambientals. Els moviments d’ultradreta en alça a la Gran Bretanya, França, Àustria i Holanda podrien aprofitar l’onada que arriba de l’altre costat de l’Atlàntic. La dreta espanyola, encara al Govern, mai ha apostat tampoc pel verd.

Notícies relacionades

Pla ecologista anti-Trump

La Xina, líder mediambiental per abandonament

L’amenaça ja hi és. La Comissió Europea ha resistit recentment «fortes pressions» per «revisar» les directives mediambientals, segons explica el responsable de WWF, que celebra que de moment no hagin tingut èxit i creua els dits de cara al futur.

Els vells del lloc, entre ells Del Olmo, prefereixen observar les dificultats amb perspectiva. «El que passa amb Trump tampoc és nou. Avancem a batzegades i sempre sorgeixen obstacles en un camí que hauria de ser més ràpid. La involució és un perill continu. Resistir és avançar», reflexiona després de dècades d’empènyer en el mateix sentit.