Galileu obre el cel a les empreses europees

Tres anys més tard d’anunciar-ho, el sistema de posicionament europeu Galileu, cridat a competir, o més aviat a cooperar, amb el GPS nord-americà, el Glonass rus i el Compass (o Beidou 2) xinès, va començar a donar servei ahir amb 18 satèl·lits operatius que cobreixen gairebé tot el planeta. La xarxa, construïda al llarg dels últims vuit anys i que orbita a 23.000 quilòmetres sobre la terra, és accessible de moment a particulars que disposin d’un dispositiu compatible, a policies i agents de duanes, i a serveis de rescat i salvament. Però no serà fins al 2020 quan es considerarà que la constel·lació estarà plenament operativa amb almenys 24 satèl·lits.

«Ara hi ha 11 satèl·lits operatius més els dos que es van llançar el novembre passat amb un Ariane 5 des de la Guyana francesa, i que s’hi sumaran ben aviat, i la xarxa anirà augmentant amb diversos llançaments previstos fins arribar als 30 satèl·lits que es consideren òptims», explica Javier Ventura-Traveset, secretari del comitè científic assessor del projecte Galileu i executiu de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Actualment tan sols hi ha dos mòbils en el mercat que incloguin la informació que dóna Galileu en els seus sistemes de localització (Aquarius X5 Plus de l’empresa BQ, i el Mate 9, de Huawei), que acaba de ser presentat. Però no seran els únics. Per saber si un dispositiu és compatible es pot consultar a http://www.usegalileo.eu/

UNA INVERSIÓ DE 10.000 MILIONS

Tot i això, Galileu, de moment, no estarà disponible de manera constant, segons expliquen els seus responsables, que recorden que els dispositius compatibles amb el nou sistema encara es recolzaran durant aquests anys en el GPS nord-americà, amb el qual és interoperable. De fet, les Nacions Unides fins i tot tenen un programa per promoure que els quatre sistemes de navegació per satèl·lit existents siguin compatibles entre si. «Galileu està pensat per ser complementari a les xarxes GPS i Glonass, però també perquè en cas de desconnexió, pugui funcionar de forma autònoma», assenyala Ventura-Traveset.

Galileu ara treu pit per justificar els 10.000 milions d’euros que la Unió Europea invertirà en total en el seu desenvolupament. Es presenta com a molt més precís que els rivals, amb un marge d’error d’un metro en el servei gratuït (davant dels gairebé 10 metres que ofereix GPS) i d’un centímetre en el servei de pagament, al qual accedeixen governs i empreses. El sistema té altres aspectes destacables, com ara la seguretat de les seves comunicacions o la bidireccionalitat, que li permet limitar més i comunicar-se en cas de rescat, perquè el dispositiu localitzat pot replicar, explica el consultor aeroespacial Armengol Torres.

Al marge de l’èxit tecnològic (un sistema de posicionament més modern, precís i creat per a la indústria civil), Galileu també és una gran oportunitat de negoci per a les empreses europees. Quan es van llançar els primers satèl·lits, la Comissió Europea va calcular que Galileu tindrà un impacte econòmic de 90.000 milions d’euros en els pròxims 20 anys.

PER A USOS CIVILS

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els responsables de Galileu recorden que el servei està dissenyat per a usos civils, com ara la cobertura dels cotxes en ciutats amb edificis alts, enfront del GPS, que va ser pensat per a usos militars i presenta alguns problemes. Galileu tindrà un ús específic per a governs amb aplicacions que permetin reduir temps en operacions de rescat (es pot localitzar una persona en 10 minuts i comunicar-se amb ella), i també més precisió en el control de les fronteres i en el seguiment de flotes i vehicles.

I és que les seves aplicacions estaran en apps de mòbil que impliquin localització (des del Pokémon Go fins als navegadors de conducció), en navegació assistida i en els que requereixen precisió absoluta, com ara la construcció d’infraestructures. «En la construcció de carreteres i ponts, per exemple, on es requereix molta precisió per posar un pilar», explica Ernest Bosch, cap de l’àrea de Geodèsia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.