Les noves notes sense xifres sorprenen famílies i mestres

Els canvis introduïts per la Conselleria d’Ensenyament en el sistema de qualificacions dels escolars de primària, amb què desapareixen les notes numèriques del 0 al 10 i se substitueixen per un barem basat en els èxits de l'estudiant, ha agafat per sorpresa les famílies dels alumnes i una mica a contrapeu els mestres, a qui la mesura obliga a avaluar a partir d'ara de manera molt diferent.

Els butlletins de notes que la setmana que ve rebran molts alumnes recolliran quatre nivells de qualificació, que s'expressaran amb sigles en comptes de números: NA per a no assoliment; AS per a assoliment satisfactori; AN per a assoliment notable i AE per a assoliment excel·lent. Algunes escoles, però, mantindran aquest trimestre l'anterior notació numèrica, ja que l'ordre d'Ensenyament només és obligatòria per a les qualificacions de final d'aquest curs.

Pels pares dels estudiants, les noves qualificacions són un mal menor. Almenys, “orientaran força més bé que els antics 'progressa adequadament', que no concretaven res i que deixaven les famílies amb la sensació de no tenir gaire clar com evolucionaven els seus fills”, assenyala Montse Conejo, presidenta de la federació d'associacions de pares d'alumnes (Fapac).

Per als professors, el repte serà aplicar tan ràpidament un nou sistema, que els obliga a passar dels números a una qualificació qualitativa gairebé sense temps d'adaptació. “El problema és que, al final, si no canvien també els mètodes d'ensenyament a totes les aules, les noves sigles acabaran sent un equivalent dels números”, adverteix Jaume Aguilar, portaveu de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) de Catalunya.

“Hi ha una certa confusió, sobretot entre les famílies, que a sobre no entendran per què s'estan fent tants canvis en les notes els últims anys”, alerta Aguilar.

EL CANVI DE LA LOMCE

L'entrada en vigor de la LOMCE en l'educació primària el curs 2014-2015 va obligar a introduir les notes per números (i fins i tot per dècimes) en els expedients acadèmics dels estudiants. Des del 2008 fins fa dos cursos, a Catalunya s'havia estat aplicant la catalogació d'insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent aprovada pel Govern tripartit de la Generalitat, en aplicació de l'aleshores acabada d'estrenar llei orgànica d'educació (LOE).

Aquestes qualificacions havien substituït els polèmics 'progressa adequadament' i 'necessita millorar', vigents des del 1992 i que havien sigut molt criticats pels pares i pels mateixos docents, per la vaguetat i per la poca informació que donaven sobre el rendiment acadèmic dels estudiants.

La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, que ja va aprovar les modificacions ara conegudes el juny passat, quan es van publicar les instruccions per a aquest curs 2016-2017, ha insistit aquest divendres que el nou sistema d'avaluació va més enllà de la substitució del model numèric per un de qualitatiu. “Estem introduint l'avaluació formativa, que suposa un pas més en la implantació de l'aprenentatge per competències, ja que permet als alumnes i a la seva família saber com ha de seguir aprenent l'estudiant”, ha afirmat Ruiz.

MATISOS DIFÍCILS D'APLICAR

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

“Aquest nou sistema de qualificacions, a més d'adequar-se a les tendències internacionals, és més coherent amb l'aprenentatge per competències i, a l'haver-hi quatre nivells de notes, també és més just que l'anterior model numèric, en què moltes vegades resultava difícil afinar o matisar el progrés d'un alumne”, reflexiona Neus Santmartí, catedràtica emèrita de la UAB i membre del grup Avaluar és Aprendre de l'associació de mestres Rosa Sensat.

Santmartí està convençuda de l'impacte que aquest canvi tindrà en les didàctiques, “perquè quan es canvien les maneres d'avaluar també es canvien les maneres d'ensenyar”, encara que té dubtes sobre la viabilitat d'aplicar aquest sistema en etapes educatives més avançades, on a vegades una dècima pot condicionar, per exemple, l'ingrés a la universitat.