L'hora d'Espanya

La conciliació a Espanya té a veure més amb la tradició que amb la voluntat. Amb els hàbits i els tòpics, com que aquí la migdiada és obligatòria. Potser perquè aquí el clima és més suau i perquè hi ha més hores de sol, el dia comença més tard, i la jornada s'allarga. També el migdia, amb fins a dues hores per realitzar un acte de menjar que es podria ventilar en 30 minuts, lectura del diari inclosa. El Congrés vol començar a canviar els horaris perquè les oficines es buidin a les sis de la tarda. ¿Però és això el que demanen els treballadors?

Segons una enquesta recent realitzada per l'empresa de recursos humans Randstad, el 45% dels treballadors consideren clau la conciliació de la vida laboral amb la familiar a l'hora de valorar una oferta laboral. També crida l'atenció que el 52% no estiguin satisfets amb la seva jornada laboral. De tots aquests, el 69% voldrien tenir més temps lliure per a les seves coses, i el 65%, poder disfrutar de la seva família.

Aquestes xifres no és que demostrin un poderós i unànime desig d'arribar a casa com més aviat millor. Afegiu-hi el percentatge del 36% que demanen una jornada més flexible en funció del dia, o el 16% que treballaria més hores a canvi de reduir els dies laborals. “Més flexibilitat horària és beneficiosa per al treballador, ja que ofereix diferents alternatives de jornada laboral i per a la societat en general, perquè s'augmenta el temps d'oci disponible”, sosté l'estudi, que ha realitzat 10.500 enquestes a tot Espanya.

PACTE NACIONAL

La ministra de Treball, Fátima Báñez, va anunciar fa una setmana la seva intenció d'impulsar un “pacte per la conciliació i la racionalització dels horaris”. No va entrar en detalls, malgrat la magna empresa que s'imposa, però, 'grosso modo', implicaria, sempre que es pugui, abandonar el lloc de treball a les 18 hores. Com a mesura complementària, es recuperaria el fus horari previ a la modificació impulsada per Francisco Franco, que equipara l'hora solar espanyola amb la d'Alemanya quan el més normal seria coincidir amb la britànica, és a dir, una hora menys, com a les Canàries.

Notícies relacionades

Dret a desconnectar

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

Moltes coses haurien de canviar per aconseguir aquests nous hàbits laborals. En qualsevol cas, avançar la sortida de les oficines seria l'ocasió ideal per a donar entrada a la reforma horària, un nou ordre vital que situï l'esmorzar entre les set i les nou del matí, el dinar entre les 12 i les 14 hores, i el sopar entre les 19 i les 21 hores. Afectaria la feina, però també la educació, el comerç i la televisió. Casa amb la voluntat del Govern.

Catalunya ha agafat la davantera. El Consell de Relacions Laborals de la Generalitat va reunir a finals de setembre els principals agents laborals perquè incloguin els manaments de la reforma horària en els seus futurs convenis col·lectius. UGT, CCOO, Foment, Fepime i Pimec, a més del Govern, van firmar un full de ruta de 10 punts que introdueixen mesures sobre l'ús del temps al lloc de treball. No són de compliment obligat, però el pacte, com a mínim, pot servir per fer posar vermell el patró. O el sindicat, segons convingui.