El projecte de llei de vivenda obre la porta a limitar el preu dels lloguers

El projecte de llei de vivenda, que substitueix els tres articles de la norma catalana 24/2015 d’emergència social que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional (TC), es debat avui al Parlament de Catalunya. El text inclou dues novetats: obre la porta a la regulació dels lloguers abusius en un termini màxim de nou mesos i busca que es reconegui el fenomen social de l’ocupació de vivendes.

La norma introdueix una disposició final per legislar en un termini màxim de nou mesos el tema dels lloguers abusius, «adoptant mesures que contribueixin a evitar increments de les rendes que es puguin considerar desproporcionats», segons el text que debat avui la Cambra catalana.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat insistentment que es limitin les rendes per llei. Només l’1,5% dels pisos que hi ha a la ciutat tenen un lloguer protegit. Actualment, tres de cada quatre vivendes de lloguer de la ciutat de Barcelona superen els 1.000 euros mensuals. Els preus desproporcionadament cars dels arrendaments expulsen diàriament nombrosos veïns dels districtes amb més demanda turística com ara Ciutat Vella i Poblenou, entre d’altres.

Notícies relacionades

El Parlament aprova per unanimitat la llei de vivenda que substitueix la suspesa pel TC

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El projecte de llei de mesures de protecció del dret a la vivenda de les persones que estan en risc d’exclusió residencial reconeix una realitat social, ja sigui per ideologia o per necessitat, com és l’ocupació de vivendes. El text recull algunes de les propostes realitzades per entitats socials i que prevalgui el criteri de l’Administració en les adjudicacions de pisos ocupats.

El projecte contempla «expropiar l’ús temporal de la vivenda» entre 3 i 5 anys per destinar-la a lloguer social. Les dades revelen que la meitat dels pisos que són propietat de les entitats financeres estan ocupats. El Registre de vivendes buides i pisos ocupats tenia inscrits el mes de maig passat més de 46.000 habitatges propietat d’entitats financeres i grans tenidors en algun dels 72 municipis catalans amb «demanda acreditada» d’allotjaments. El text argumenta que aquest parc immobiliari «és un instrument clau per assolir els objectius de la llei».