"Els gossos eren com els nostres fills"

Patricia Giménez, de 39 anys, es va traslladar del seu Madrid natal a Sabadell en fa 14. El 2004, es va casar amb Sergio Brioa i, dos anys després, van tenir una nena, l’Emma, que ara té 10 anys. Vuit anys després de contraure matrimoni, la parella es va divorciar. Tots dos eren amants dels gossos i en tenien dos a casa: Hades (mascle) i Alma (femella). «Els gossos eren com els nostres fills», recorda la Patricia.

Hades havia sigut comprat en una botiga pel Sergio, i Alma va ser adoptada a la Protectora d’Animals de Sabadell. «Tota la meva vida he tingut gossos i el que era el meu marit també», afirma la Patricia. Amb el divorci va sorgir el dilema de veure amb qui s’havien de quedar els gossos. «Un advocat em va dir llavors que amb els gossos no es podia aplicar cap mena de custòdia compartida (tècnicament tinença compartida) perquè estaven considerats com una cosa, com si fossin uns llapis», assegura. «El lletrat em va dir que no es podia regular per llei i que el millor era arribar a un acord amb el meu marit», incideix. «La llei no ens ajudava gens», precisa.

Es va plantejar la possibilitat de quedar-se cada un amb un animal, però a la Patricia no li agradava la idea perquè feia anys que els dos animals vivien junts. «Si els separàvem –recorda–, es morien de pena». Com que ella i el seu marit, tot i decidir separar-se, tenien una bona relació, van arribar a un acord amistós. «Jo me’ls vaig quedar tots dos», diu la Patricia. Així, la seva filla també podia disfrutar-ne.

Acord verbal

Notícies relacionades

Una mascota no és una cosa

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

«El pacte va ser verbal. I sort que tenim una bona relació, perquè si no, ¿com es fa amb dos gossos que s’estimen com fills i les despeses que comporten? A més, els animals van patir amb la separació: trencaven coses, esgarrapaven les portes. I els va costar acostumar-se a la seva nova llar. Per això, no entenc que la legislació espanyola consideri els animals com un moble», insisteix la Patricia. «M’agradaria que es regulés específicament la possibilitat de la custòdia compartida de les mascotes en els divorcis», afirma.

Encara que la Patricia es va quedar amb els gossos, el seu exmarit no va perdre contacte amb ells. Els anava a veure i es quedaven amb ell quan ella viatjava. «L’amor als animals no hi entén de convenis», sentencia aquesta dona. Hades i Alma ja han mort. Patricia i la seva filla tenen ara dos gossos més adoptats: Pantuflo i Dalila. El destí decidirà si aquesta dona tornarà a casar-se o no, però el que sí que espera és que la legislació s’actualitzi.