Una mascota no és una cosa

El Codi Civil espanyol data ni més ni menys que del 1889. Des d'aleshores s'han anat fent reformes per modernitzar-lo i adaptar-lo als temps. Però aquestes modificacions no han sigut suficients. Els animals de companyia encara són considerats en aquesta norma centenària “béns semovents” (que es poden moure per si mateixos). És a dir, les mascotes són meres coses, i per això poden ser embargades per creditors o introduïdes en lots i sortejades en el repartiment d'una herència. I en els processos de divorci les mascotes són tractades com una "cosa", un bé més. Això, a Espanya. Però no passa el mateix a Catalunya.

El Codi Civil català estableix en el seu llibre cinquè que els animals de companyia “no tenen consideració de coses i estan sota la protecció de la llei”. Una d'aquestes normatives és l'aprovada pel Parlament sobre protecció dels animals protecció dels animals que, en el seu article 2, els cataloga com a “éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, així com de moviment voluntari”. En un altre article assenyala que “els animals de companyia no poden ser objecte d'embargament en cap procediment judicial”.

Tant juristes com entitats animalistes i partits polítics com Ciutadans insten a reformar el Codi Civil espanyol per equiparar-lo al català. L'Observatori Justícia i Defensa Animal, una entitat independent sense ànim de lucre formada per professionals de l'àmbit jurídic i de la comunicació, defensa que Espanya necessita adequar la legislació a la realitat social. Aquesta entitat promou l'impuls d'una reforma perquè els animals rebin a l'Estat espanyol l'estatut jurídic que ja els atorguen els tractats de la Unió Europea, on es reconeix els animals com a “éssers 'sentients'”, és a dir, éssers vius dotats de sensibilitat. L'observatori ha aconseguit més de 241.000 firmes perquè es modifiqui la llei espanyola.

L'anacronisme del Codi Civil espanyol ja ha sigut reformat en altres legislacions, com en la catalana, la francesa, l'austríaca, la suïssa o l'alemanya. El legislador espanyol, per ara, no s'ha mogut per adaptar aquesta norma a la societat contemporània i el respecte que mereixen els éssers vius amb els quals, en el cas de les mascotes, s'arriba a conviure.

PROPOSTA POLÍTICA DE REFORMA

Ja hi ha sobre la taula iniciatives polítiques per procedir a la reforma del Codi Civil respecte als animals de companyia. Ciutadans ha presentat al Congrés una proposició no de llei que insta el Govern a promoure les reformes legals necessàries per “crear una categoria especial al Codi Civil (espanyol) que ubiqui els animals de companyia fora de la massa patrimonial a tots els efectes legals, de manera que resultin inembargables, absolutament indivisibles en situacions de comunitat i intransferibles en negocis onerosos”. En definitiva, que “es reconegui la naturalesa extrapatrimonial dels animals de companyia”. L'exposició de motius exposa: “És evident que tractar un gos o un gat com un televisor no es correspon a la realitat”.

Un dels dos diputats de Ciutadans que han impulsat la proposició, Guillermo Díaz, assegura que s'ha d'equiparar el Codi Civil al Codi Penal, en el sentit que aquesta última normativa sí que castiga el maltractament físic als animals. En la seva opinió, el Codi Civil espanyol és una “llei obsoleta” i s'ha d'actualitzar pel que fa al tractament dels animals. En l'actualitat, els jutges, incideix el parlamentari, es veuen obligats a fer un exercici basat en la lògica, però no en la llei, que és antiquada.

ELS JURISTES EXIGEIXEN EL CANVI

Notícies relacionades

"Els gossos eren com els nostres fills"

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

L'advocada Leire López, del despatx d'advocats Vosseler, considera que el Codi Civil s'ha d'adaptar als nous temps i introduir directament els animals domèstics en el dret de família com a element propi, És a dir, amb una regulació específica que permeti cobrir el buit legal existent en aquesta matèria. Els jutges s'han vist obligats a regular una situació que no està legislada.

“S'ha de modificar el Codi Civil espanyol per la realitat social actual. No és el mateix un animal que una sabata. És evident que els animals no són unes coses, sinó que són éssers sensibles”, assegura l'advocada Magda Oranich. “El Codi Civil català ja recull que els animals no són coses. En els casos de divorci els jutges a Espanya ja estan decidint sobre la manutenció de la mascota o qui paga les despeses, per exemple, del veterinari. No obstant, com que no està legislat d'una forma concreta, decideixen segons el seu criteri personal, tot i que cada vegada hi ha més sensibilitat respecte a aquesta qüestió”, sosté la lletrada.