Resum del 2016: l'any del 'no'

La rebel·lia s'ha apoderat dels votants d'Occident. Molts anys de crisi i una gran desafecció per l'ordre establert han donat una sèrie de resultats sorprenents que han deixat en entredit analistes i enquestadors. 

La inesperada victòria de Trump ha sigut un 'NO' a l''establishment' i a les polítiques conegudes. Les classes mitjana i mitjana-baixa blanca, pujades en un ascensor social encallat a l'entresòl, en un país on els rics cada vegada estan en pisos més alts, han sucumbit als cants de sirena d'un líder populista que ha promès mesures proteccionistes en economia i lleis extremadament dures contra la immigració. Al mateix temps, Wall Street ha aplaudit, sense cap mena de decòrum, el resultat electoral fins a portar els índexs borsaris americans a màxims històrics.

'BREXIT'

A Europa, els britànics han donat amb el 'brexit' el seu particular cop de puny sobre la taula amb el seu 'NO' a la UE. El vot rural i el de més edat impregnats d'un fort nacionalisme diferenciador han enviat a casa David Cameron.

A Itàlia, una reforma constitucional, a priori per modernitzar el país, acabar amb el contrapoder que exercia el Senat i suprimir burocràcia, no ha convençut en absolut els votants. Un altre clamorós NO als que ostenten el poder.

Els resultats, que no les paraules, dels líders occidentals per solucionar la crisi dels malanomenats refugiats . Milers i milers de persones malviuen en improvisats camps de refugiats mentre milers més, menys afortunats, són al fons del Mediterrani. En paral·lel, el també malanomenat Estat Islàmic ha continuat sembrant el terror. A Brussel·les, a Niça, a París, a Berlín... i Síria, una altra vegada Síria, per quart any consecutiu. Els bombardejos indiscriminats a Alep, les matances de civils, la barbàrie, la ignomínia. Una vergonya per a un món que aquesta vegada no ha sortit al carrer per dir massivament “NO a la guerra”

A ESPANYA

¿I a Espanya? Bé gràcies, com sempre. Els uns encastellats en una Constitució que no aguanta més el pas del temps, amb uns jutges, a dalt de les seves torres, que han fet del NO la seva millor arma llancívola. A l'altre costat, a Catalunya, un pacte de govern entre la dreta liberal de sempre, l'esquerra independentista i l'esquerra anticapitalista amb un únic punt en comú, la independència. Un acord contranatura, resultant d'unes urnes que l'any anterior no van donar les majories que esperaven. I així es tancarà l'any sense pressupostos firmats i amb la promesa que el 2017 finalment votarem el nostre futur.

Mentrestant, al PSOE, del “NO és NO” de Pedro Sánchez al 'd'acord, bé' de Susana Díaz, amb cop d'estat intern incorporat i investint per primera vegada en la història un president del Govern del Partit Popular. .

Després d'anys de diligències, els bancs dels acusats s'han omplert Els casos de les targetes black, Gürtel i Nóos han començat a ser jutjats. Cares de pòquer i falsos somriures en encausats i presumptes que al seu dia, des del poder, van teixir enrevessades xarxes d'evasions, favors, comissions i mentides. “Jo NO he sigut, senyoria”, “D'això, jo NO en sabia res, senyoria”, “NO”, “NO”, “NO”,  negacions defensives de veritats punyents.

ABUSOS A MENORS

Els reiterats abusos a menors en escoles dels Maristes, destapats per EL PERIÓDICO, han omplert pàgines i pàgines. A mesura que sortien casos a la llum pública, més i més víctimes es decidien a explicar horrorosos records que amagaven des de la infància. Molts d'aquests casos no arribaran mai a ser jutjats. Són delictes prescrits segons els jutges. El NO a la prescripció dels delictes d'abusos sexuals a menors també s'ha deixat sentir aquest any en la societat.

El NO de l'Ajuntament de Barcelona al turisme invasor sense control ha estat present al llarg d'aquests dotze mesos. Els controls sobre els pisos turístics il·legals, el fre a les llicències de noves places hoteleres i l'ordenament de terrasses, així com la pacificació de les zones més concorregudes pels visitants han sigut un cavall de batalla de les polítiques municipals. Tampoc se salvarà de la crema el cotxe particular. Les superilles, les normes per retirar de la ciutat els cotxes més longeus i que més contaminen, la multiplicació dels carril bici i les mesures per afavorir l'ús del transport públic són un clar NO al cotxe privat a Barcelona.

FRANCO, PER TERRA

Un matí de tardor Francisco Franco va reaparèixer als carrers de Barcelona. Una estàtua eqüestre del dictador instal·lada a la via pública formava part d'una exposició sobre la memòria històrica del franquisme. Al monument li van tirar ous, va ser pintat, tunejat i, dies després, tirat a terra. Ara, trencat i humiliat, ha tornat al magatzem d'on, segurament, no hauria d'haver sortit mai. Un sorollós NO a Franco, fins i tot en les exposicions.

Notícies relacionades

La victòria de Trump sumeix el món en la incertesa

'Brexit', amb x de xenofòbia

I ens han deixat persones entranyables, referents, ídols per a uns, dolents per a altres. Shimon Peres, Rita Barberá, Muriel Casals, Prince, Johan Cruyff, David Bowie, Leonard Cohen... Però el decés de l'any, sense cap dubte, ha sigut el de Fidel Castro. El Comandant ja és història com ho són Lenin, Hitler, Franco, Kennedy, Ghandi, Luther King, John Lennon o Lady Di. Se n'ha anat l'última icona del segle XX. L'últim comunista. Aquella ideologia, somni de proletaris i pobles oprimits, que va néixer i va morir al segle passat.

Aquest any, ja ben entrats en aquest segle XXI que encara no ens ha donat pensaments i ideologies per reemplaçar les passades, ens hem entregat a futbolistes escandalosament milionaris que NO paguen a Hisenda, a caçar Pokemons, a fer posturetes amb el Mannequin Challenge i a exalçar graciosos de torn de Youtube (ElRubius, Auronplay, Caranchoa...) que col·leccionen m'agrada, clics, 'followers' i retuits. I el pitjor del cas és que el 2017 NO sembla que hagi de canviar res.