Polvorí als centres de menors tutelats per la Generalitat

Fugues, càstigs severs, situacions de risc per als nens i insectes componen la fotografia d'alguns espais

Treballadors, famílies, xavals i el mateix Síndic de Greuges denuncien la situació

 

  / NÚRIA PUENTES

4
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

Sindicats, famílies, afectats i el Síndic de Greuges denuncien el tracte, la saturació i les deficients instal·lacions d'alguns centres de menors tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Aquests espais se pressuposa que han de reunir unes condicions adequades perquè substitueixen la llar familiar dels xavals retirats als seus pares i la tutela dels quals assumeix la Generalitat per protegir-los de situacions de risc o desemparament. I "per tant han d'estar millor que a casa seva", puntualitzen els experts. Només entre gener i setembre de l'any passat, la DGAIA va retirar 652 menors de les seves famílies, i el total de nens en desemparament a Catalunya arriba a 6.500. Quatre associacions de pares d'aquests menors preparen denúncies contra la Generalitat per suposats abusos i falta de garanties en el procés de desemparament, com va avançar aquest diari.  

Fugues, embarassos, càstigs, picades d'insectes i instal·lacions deficients formen la fotografia d'alguns recintes. Les escapades dels xavals estan a l'ordre del dia. Algunes famílies s'assabenten que els seus fills s'han fugat quan van a visitar-los al centre, sense que prèviament ningú els hagi alertat de la situació. La neta de V. H. va fugir a l'agost, i segueix en parador desconegut. Creuen que està embarassada. Les fugides també les va constatar la Sindicatura de Greuges, ja que el dia que va visitar el Centre Residencial d'Educació Intensiva (CREI) Els Castanyers, de Palau-solità i Plegamants (Vallès Occidental), “hi havia 17 fugats”. “És el nostre pa de cada dia”, va advertir un mosso d’esquadra a V. H. quan li va explicar que la seva neta s'havia escapat. La Conselleria d'Afers Socials no ha contestat a les peticions d'aquest diari per conèixer la seva opinió sobre els centres públics, concertats i de gestió delegada, que són els que tenen l'equipament propietat de l'Administració.

PREGÀRIES I CATEQUESI

Alguns dels xavals retirats per la DGAIA fugen del centre per visitar les seves famílies. L. P. descriu que arribava exhausta, perquè “caminava set quilòmetres per veure'ls”. Altres escapades acaben en embarassos no desitjats. La neboda d'I. D., que està ingressada en un centre, està a punt de ser mare. A vegades, els mètodes anticonceptius que es proposa a les adolescents no són els que aconsella el sentit comú. És el que passa a la residència Montserrat, de Cerdanyola del Vallès, que acull menors de 6 a 18 anys, però només de sexe femení. “Com a mètode anticonceptiu es recomana l'abstinència sexual”, assegura David Rodríguez, del sector social de la Confederació General de Treballadors (CGT). Aquest Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), col·laborador de la DGAIA, el gestiona l'Institut Secular Cruzada Evangélica i es defineix “inspirat en una concepció cristiana de la vida”. La CGT ha denunciat aquest centre “per activa i per passiva”, explica Rodríguez. Antoni Gutiérrez, de l'Acció Social de la Unió General de Treballadors (UGT), insisteix: “A més de l'abstinència, hi ha pregàries i catequesi”.

Centres de protecció

L'estat d'aquestes residències no és el que hauria de ser, fins al punt que “segons el centre on ingressa el nen li toca o no la loteria”, apunta Gutiérrez. Farts de no tenir solucions per part de la DGAIA, tres sindicats (UGT, CCOO, CGT) i el col·lectiu DASC van crear una plataforma en defensa del menor tutelat i denuncien “la falta de supervisió i control de les instal·lacions, dèficits en l'atenció socioeducativa, retallades en les despeses mèdiques (ulleres i dentista) i condicions laborals precaritzades”. Gutiérrez afegeix: "A més s'ha reduït l'ajuda educativa a menors amb discapacitat física i psíquica molt greu, com paràlisi cerebral, i no se'ls dona una atenció individualitzada". Les retallades econòmiques estan a l'ordre del dia.

Les instal·lacions són un altre dels punts negres d'alguns centres. L'informe de la Sindicatura ho corrobora. Durant tres anys consecutius ha visitat les instal·lacions del Centre Residèncial d'Acció  Educativa (CRAE) Can Rubió, d'Esparreguera (Baix Llobregat) i ha comprovat que “no s'ha complert la recomanació d'adequar el centre de manera integral i fer les reformes necessàries per garantir el benestar de nens i adolescents”.

Quan N. H. va ingressar en un d'aquests centres, no hi havia places. “Durant alguns dies vaig estar dormint en una espècie de rebost. Era un espai tan petit que des de la porta saltava al llit”, diu. Els polls i les picades de xinxes també són una queixa coincident dels xavals que han estat ingressats. A L. P. la seva família la va haver de portar a la perruqueria quan estava tancada al públic. "Perquè m'eliminessin els insectes".

SALUT MENTAL

Notícies relacionades

Els sindicats amb representació als centres critiquen, a més, la tensió existent, ja que la falta de places fa que hi convisquin, per exemple, nens petits amb adolescents amb problemes de salut mental. “Alguns passen por perquè, com que hi ha menys places de les desitjades, adolescents violents comparteixen habitació amb nens de 4 anys”, afirma Rodríguez. Les agressions físiques entre els nens i als treballadors van en augment.  

El Síndic també propina una garrotada al règim disciplinari. L. defineix “com a medievals” els càstigs. "Quan vaig tornar al centre després d'una fuga em van tenir 15 dies sense sortir de la meva habitació”, diu. A través d'entrevistes amb residents a CREI, el Síndic constata "desproporcionades mesures disciplinàries o contingut inadequat de les sancions”. Durant la inspecció de la Sindicatura al centre Els Castanyers es va poder comprovar que “el llibre de registre d'aïllaments o contencions no està ben omplert i, en alguns casos, no hi consta l'hora d'entrada i de sortida”. Al CREI El Guaret de Valls (Alt Camp), els interns narren que "es fan contencions físiques en les quals participa el personal de seguretat”.