¿Negligència policial o estratègia planificada?

Un dissabte a la nit de mitjans de gener del 2015, el controvertit documental 'Ciutat morta' va ser el programa més vist a Catalunya al congregar 569.000 espectadors i arribar al 20% de la quota de pantalla. Dos anys després, els seus autors, Xavier Artigas i Xapo Ortega, estrenen en aquesta mateixa televisió, el mateix dia de la setmana, en la mateixa franja horària i amb exacte enrenou a les xarxes socials 'Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud', un treball periodístic que indaga en la tràgica mort de 15 immigrants que el 6 de febrer del 2014 intentaven arribar nedant, o amb flotadors, a aquesta platja ceutina enmig d'un gran operatiu policial.

L'estrena televisiav coincideix amb la decisió de l'Audiència Provincial de Cadis de reobrir la investigació després del recurs de les oenagés que van recórrer el 2015 el sobreseïment provisional de la causa. I també, amb la trista notícia de la trobada, des d'aquest passat divendres, dels cadàvers de més immigrants morts a l'Estret i la recerca de més desapareguts.

"RACISME INSTITUCIONAL"

Tot plegat posa, de nou, a l'ull d'huracà la tesi del documental, que es basa en la sospita que Tarajal no és un simple cas de negligència policial, sinó que respon a una estratègia planificada en l'aplicació de les polítiques de control migratori. "Denunciem el racisme institucional que acompanya els casos dels immigrants que intenten travessar les fronteres. Per desgràcia, Tarajal no és un cas aïllat", considera Artigas, que ha comptat en tot el procés amb l'assessorament de Marc Serra, jurista de l'Observatori Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i impulsor d'aquest projecte audiovisual, que pot tornar a batre rècords d'audiència.

Alguns immigrants donen la seva versió dels fets a contrallum per no ser reconeguts davant la càmera. Tots coincideixen que els guàrdies civils "apuntaven", no disparaven a l'atzar. El germà d'un dels immigrants que aquella nit van patir l'atac en aquella platja assegura que segueix desaparegut. "No en sabem res. La xifra oficial són 15 morts, nosaltres creiem que en són 87", declara. Patricia Fernández, advocada de Barrios, considera que el gran desplegament policia hauria d'haver evitat les morts. "La frontera del sud és el lloc del no dret", defineix l'activista.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Al finalitzar la projecció de 'Tarajal', un cartell adverteix que ningú del ministeri de l'Interior ha volgut fer declaracions sobre les raons per les quals agents de la Guàrdia Civil van disparar aquella nit més de 200 pilotes de goma a persones que intentaven  creuar la frontera entre el Marroc i Espanya per mar i per què no s'han assumit responsabilitats polítiques.

Aquesta absència es cobreix amb filmacions d'arxiu de les intervencions de Jorge Fernández Díaz, llavors ministre de l'Interior, al Congrés per donar explicacions sobre aquest cas. “L'objectiu dels trets va ser fer visible una barrera dissuasòria”, va reconèixer el polític del PP. I d'Arsenio Fernández de Mesa, l'exdirector general de la Guàrdia Civil, que durant els primers dies va negar l'ús de material antiavalots a l'aigua. "Seria inhumà. L'actuació dels agents va ser impecable", afirma Fernández de la Mesa als noticiaris que reprodueix la pel·lícula.