Europa prepara lleis per al 'boom' dels robots intel·ligents

¿Haurien els robots intel·ligents tenir algun tipus d'estatus legal amb drets i obligacions com els éssers humans? ¿Qui ha de fer-se responsable dels seus errors o dels danys provocats a tercers? ¿És necessari crear un marc legal per evitar que puguin arribar a reemplaçar algun dia els treballadors? ¿o que incorporin una espècie de botó de la mort que permeti desactivar-los en cas que es tornin paranoics o assassins com li va passar fa més de quatre dècades a la supercomputadora HAL en la pel·lícula de ficció '2001: Una Odissea de l'espai'?

La intel·ligència artificial ha obert la porta a nous mercats i oportunitats però també planteja nombrosos interrogants que l'Eurocambra vol començar a abordar. La seva comissió d'assumptes jurídics ha aprovat aquesta setmana, per 17 vots a favor, 2 en contra i 2 abstencions, un informe sobre aquest àmbit  -que es votarà en ple el mes que ve- en què reclama a la Comissió Europea propostes per començar a regular aquest sector en ple auge.

Les estimacions actuals apunten a l'existència de 1,7 milions de robots en ús a tot el món. Ja siguin braços utilitzats en operacions mèdiques, aparells per munyir vaques, robots industrials, drons o sistemes de conducció intel·ligents controlats per ordinador. Entre el 2010 i el 2014, les vendes de robots van augmentar de mitjana d'un 17%. Només el 2014 ho va fer un 29% i un 15% el 2015, segons l'últim informe de la federació internacional de robòtica que situa la Xina com el principal mercat, davant de Corea del sud, el Japó, els Estats Units i Alemanya.

AL SERVEI DELS HUMANS

“Hi ha un creixent nombre d'àrees afectades per la robòtica” però, “per respondre a aquesta realitat i assegurar que els robots estan i segueixen estant al servei dels humans, necessitem urgentment crear un marc legal europeu robust”, defensa la ponent, l'eurodiputada luxemburguesa Mady Delvaux-Stehres. La seva conclusió, plasmada en el document, és rotunda. Les regles actuals són “insuficients” i s'ha d'actuar.

“La humanitat es troba a les portes d'una era en què robots, bots, androides i altres formes d'intel·ligència artificial cada vegada més sofisticades semblen disposades a desencadenar una nova revolució industrial” i és “vital” preparar-se. Si no, alerten, en uns decennis la intel·ligència artificial podria superar la capacitat intel·lectual humana i, si no estem preparats, “podria suposar un desafiament per a la capacitat de la humanitat de controlar la seva pròpia creació” i, de passada, “la capacitat de ser mestressa del seu propi destí i garantir la supervivència de l'espècie”.

DEFINIR EL QUE ÉS UN ROBOT

Per anticipar-se a aquest escenari, proposen en primer lloc definir què és un robot autònom. Partint de les lleis de l'escriptor Isaac Asimov –no ha de fer mal a un ésser humà, ha d'obeir les ordres que rep d'una persona i ha de protegir la seva pròpia existència sempre que no entri en conflicte amb les dues primeres regles-, plantegen la següent definició: si funciona mitjançant sensors o intercanvi de dades, si té capacitat d'autoaprenentatge, si té un suport físic i si adapta el seu comportament i accions a l'entorn.

Els eurodiputats també demanen a Brussel·les que creï una agència europea sobre robòtica i intel·ligència artificial que aporti experiència tècnica, ètica i reglamentària, així com un codi ètic per regular la responsabilitat i garantir uns estàndards. Per exemple, consideren que els enginyers haurien d'incloure, a l'hora de dissenyar androides, el que en diuen “botons de la mort” per poder desactivar-los en cas de rebel·lió. També opinen que una futura legislació hauria d'acotar la utilització dels robots assistencials, perquè substituir-los per persones podria “deshumanitzar la prestació d'atencions mèdiques i definir els requisits mínims que ha d'exigir un cirurgià per utilitzar robots quirúrgics.

REGLES URGENTS PER A COTXES SENSE CONDUCTOR

Notícies relacionades

¿Les màquines substituiran el gruix dels treballadors?

De Taylor Swift a la Sagrada Família

Però si hi ha un àmbit en què és “urgent” harmonitzar les regles és en el dels cotxes sense conductor –com els que desenvolupa Google o els semiautònoms de Tesla-, per evitar els potencials problemes davant accidents relacionats amb aquest tipus de vehicles. Com a solució, plantegen una assegurança obligatòria per als fabricants i un fons de compensació per cobrir les reclamacions per danys de robots sense assegurança. A més, en el cas dels robots més sofisticats, com és el cas d'aquells capaços de prendre decisions de forma autònoma, recomanen dotar-los d'un estatus legal específic com a “persones electròniques”.

“Com més autònoms siguin els robots, menys se'ls podrà considerar simples instruments en mans d'altres agents (com el fabricant, propietari o usuari)” i per això “la normativa general sobre responsabilitat resulta insuficient. És cada vegada més urgent abordar si els robots han de tenir personalitat jurídica”, recorden.