Més de 100 municipis catalans es conjuren per impulsar la reforma horària

Adaptar els hàbits als temps europeus serà, si la cosa cristal·litza, la principal revolució social dels últims temps a Catalunya. Perquè la reforma horària triomfi, però, és imprescindible la implicació de les Administracions. Ahir es va presentar a Barcelona la xarxa de ciutats i pobles disposats a fer el pas. Ja són 106 els ajuntaments que s’han apuntat a la iniciativa (molts altres l’estan aplicant però no ho han comunicat). Camí de convèncer el regidor, el funcionari i el diputat, està a prop el moment de fer el pas definitiu i el més complex: seduir la societat.   

Els promotors s’han proposat que tot canviï el mes de setembre del 2018. Esmorzar abans de les nou del matí, dinar cap a la una del migdia i sopar a les vuit del vespre perquè el dia s’acabi a les onze de la nit. Sembla fàcil, però el projecte implica modificar tots els aspectes de la vida: des del comerç fns a l’educació, passant per la televisió, la feina i la burocràcia.

L’11% dels municipis de tot Catalunya formen part de la xarxa de ciutats i pobles per la reforma horària. En població representada, però, el percentatge és molt superior, ja que entre els allistats hi ha els ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona, Terrassa, Reus, Badalona, Mataró, Sabadell o Sant Cugat.

«Estem treballant per guanyar la llibertat», va defensar Esther Sánchez, presidenta del consell assessor. ¿Però com els ha anat als pobles i ciutats que ja han intentat, d’una manera o una altra, europeïtzar la seva rutina? Durant la jornada d’ahir, una desena de municipis van aportar la seva experiència. Amb diverses coincidències en les traves: els regidors sense exclusivitat laboral política inicien la seva tasca de govern quan surten de treballar, i els petits comerços no s’atreveixen a fer el pas si les grans marques i les grans superfícies no el fan abans.

ARGENTONA

Els botiguers, a favor del projecte

Carles Martínez, cinquè tinent d’alcalde d’aquesta localitat del Maresme, va explicar que la implicació del consistori era total i que van facilitar que els funcionaris poguessin adaptar el seu horari «per conciliar amb la vida familiar». També han avançat els plens municipals i les reunions i el feeling amb els comerciants és bo. «Tenim un bon nucli de botiguers que faran el possible perquè això tiri endavant», assegura. 

BARCELONA

Voluntat sí, però poc marge polític

El govern d’Ada Colau es troba en fase de revisió del Pacte del Temps, destinat a «promoure la millora de la qualitat de vida i de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral». 

Jordi Via, comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, va detallar que el que està més avançat és el que fa referència al «conveni entre els treballadors de l’ajuntament i la mateixa institució». Existeix voluntat política, va dir, però queda pendent que els regidors s’adaptin a la nova realitat. Molts plens, per posar un exemple, comencen a les deu del matí i s’acaben a les quatre de la tarda, sense pausa per dinar, per no parlar de les comissions, que s’allarguen fins més enllà de les onze de la nit.

CARDEDEU

Actes culturals i plens

Aquest municipi del Vallès Oriental ha treballat en dos àmbits: el polític i el cultural. En el primer, va avançar l’horari dels plens –de les 19 a les 16 hores– i d’alguns actes municipals, tot i que segons va compartir l’alcalde, Enric Olivé, «no és fàcil adaptar-se quan els polítics també treballen» en el sector privat. En el segon, ja estan anticipant l’horari de les activitats culturals, i ara planegen fer el mateix amb l’obertura de les biblioteques.

ESPLUGUES

Falten equipaments esportius

L’alcaldessa Pilar Díaz va compartir el seu cas personal: els seus fills entrenen a la piscina a les sis del matí i a les vuit del vespre. «Falten equipaments esportius, cosa que provoca que les activitats extraescolars s’acabin molt tard», va afirmar la primera autoritat municipal. Els treballadors d’aquest consistori del Baix Llobregat disposen de flexibilitat horària i el ple s’ha avançat de les 19.30 a les 18 hores. El municipi prepara una prova pilot d’una setmana en la qual les empreses es confabularan per finalitzar la jornada laboral a les 17 hores.

PRATS DE LLUÇANÈS

Suport dels restauradors

L’alcalde Isaac Peraire va explicar que el municipi va aconseguir sumar els restaurants i bars del poble en una setmana d’horaris europeus. Amb aplicació d’incentius: el client que dinava segons la reforma horària, s’emportava unes postres o un cafè gratis. També es van avançar els horaris del ple i de les activitats festives, i els funcionaris de les oficines dinen a la una del migdia i no a les tres de la tarda, quan surten de treballar. 

GIRONA

Les institucions, «model i imatge»

L’Ajuntament de Girona fa dos anys que està implicat en el canvi de costums. El consistori està a punt d’aprovar el nou reglament orgànic municipal (ROM) que inclou un paràgraf dedicat a les directrius de la reforma horària. El ple municipal, que abans començava a les vuit del vespre i podia acabar-se a les tres de la matinada, s’ha avançat a les sis de la tarda. La tinenta d’alcalde Glòria Plana va recordar que les institucions han de ser el «model i imatge» de la reforma horària. I va afegir que, en qüestió d’horaris, ho tenen molt més fàcil les grans empreses que no pas les petites.

LLEIDA 

Prova pilot exitosa amb el comerç

La capital del Segre va donar una lliçó de capacitat organitzativa el 9 de novembre amb una jornada en la qual es tractava de viure segons els horaris europeus. Temps per a tot, temps per a tots, es va dir la iniciativa. Va tenir el seu procés. Primer es va presentar i després van arribar les fases de conscienciació i sensibilització. Juliana Fernandes, presidenta de l’associació Slowshop Lleida, va admetre que no va ser fàcil. Els petits comerciants no van acceptar sumar-s’hi fins que Inditex no va fer el pas. Tot va tancar a les 19 hores. «Els que no hi van participar van acabar abaixant la persiana mitja hora després perquè els carrers van quedar deserts». 

S’hi van apuntar 165 botigues, segurament la prova pilot comercial més gran de la reforma horària a Catalunya. 

SANT BOI

Socialitzar la reforma, «arribar al carrer»

Aquest municipi es va preocupar pels horaris el 2007, amb el «compromís d’abordar l’equilibri entre els temps laborals, els socials i els familiars», en paraules de Sònia Guerra, directora de l’àrea d’Igualtat de l’ajuntament. Aquesta experta considera que la reforma horària quedarà en no res «si no se socialitza, si no arriba al carrer». «El petit comerç, les empreses..., s’ha de treballar amb tots els col·lectius que no acaben de veure la manera de canviar la seva vida quotidiana».

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Canvi de xip, canvia l’hora

Sota el lema Canvia el xip, canvia l’hora, tres associacions de comerciants de la capital de l’Alt Penedès van invitar els veïns de la localitat a viure tot un dia sota la influència de la reforma horària. La jornada va tenir lloc durant el mes de setembre de l’any 2015 i la iniciativa va ser de caràcter privat, no públic. «Avis, pares i nens es van trobar al carrer tots junts a les sis de la tarda d’un dia de cada dia», va relatar Josep María Flores, un dels impulsors d’aquesta iniciativa.

 

 

 

Notícies relacionades

Reforma horària, treballador motivat

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat