Un vehicle a punt a la porta de l'hospital de Blanes

«Només s’explica per un error en la coordinació o en el protocol. Hi havia una unitat SVA (suport vital avançat, antiga UCI) disponible a la porta del centre hospitalari de Blanes», afirma Jordi Venanci, coordinador de l’Agrupació d’Ambulàncies de Catalunya de CCOO, en relació amb la mort de la nena de 8 anys a l’hospital comarcal de Blanes, a l’espera del seu trasllat al Trueta de Girona. Segons la seva opinió és difícil entendre per què no es va utilitzar el vehicle i es va esperar que arribés la unitat pediàtrica (SVAP).

    Venanci explica que a Catalunya, fora de Barcelona, només s’utilitzen puntualment les unitats pediàtriques quan es tracta del trasllat de nadons. «En aquest cas sí que es requereixen perquè, a diferència de les SVA, compten amb incubadora; però, en la resta de situacions, amb nens de totes les edats, es fan servir les ambulàncies avançades normals, que disposen d’un metge i d’un infermer que s’encarreguen de proporcionar als menors totes les atencions necessàries, com als adults. Així s’ha fet sempre». Seria impossible, al·lega, assumir tots els casos pediàtrics, amb tan sols dues unitats SVAP a Barcelona (a l’hospital de Sant Joan de Déu i al de la Vall d’Hebron), a les quals s’afegeix una tercera unitat aèria amb base a l’Hospital de Sant Pau i que no funciona de nit.

    El portaveu sindical llança una altra pregunta: on eren aquestes dues ambulàncies especialitzades. «¿Estaven ocupades, per què es va demorar tant?». Venanci reitera, no obstant, que el més habitual és acudir a les SVA. N’hi ha una vintena a Barcelona i unes 90 a la resta de Catalunya, mentre que les bàsiques sumen unes 380 a tot el territori. 

Notícies relacionades

Salut atribueix a una decisió mèdica la tardança de l'ambulància de Blanes

Els experts aconsellen evitar les pantalles fins als 6 anys

    Des del Departament de Salut informen que el transport interhospitalari pediàtric es va iniciar a Catalunya el 1996 com a resposta a la necessitat de realitzar trasllats de pacients pediàtrics en estat crític. Les unitats estan destinades a fer trasllats secundaris (o interhospitalaris). «Són els pediatres de l’hospital emissor i del receptor els que fan la indicació de trasllat i l’acceptació de trasllat, respectivament. La informació clínica sobre la qual es pren una decisió és l’exposada pel metge (pediatre) de l’hospital emissor», assenyala.

    Va ser la pediatra que va atendre la menor qui va demanar una ambulància pediàtrica, admet Comissions Obreres, però també defensa l’actuació de la professional. «La mobilització dels recursos no és responsabilitat del facultatiu sinó del Centre de Coordinació del SEM, que hauria pogut optar per enviar un altre tipus d’ambulància sabent la llarga espera necessària», esgrimeix Edgar Felip, membre del comitè d’empresa de CCOO. El sindicat, que no descarta interposar una denúncia, posa l’accent en l’existència de tan sols dues unitats pediàtriques medicalitzades.