L'ús del preservatiu causa l'última gran disputa entre el Papa i l'Orde de Malta

El gran mestre de l'Orde de Malta, Matthew Festing, de 67 anys, presentarà la dimissió després que l'hi hagi demanat el papa Francesc arran de les últimes disputes que s'han produït entre el Vaticà i aquesta institució catòlica, que opera en l'àmbit social i mèdic en 110 països. Així ho ha confirmat aquest dimecres un portaveu del Sobirà Orde Militar de Malta, que ha precisar que, encara que el gran mestre ha accedit a dimitir, perquè aquesta decisió sigui efectiva es necessiten diversos passos institucionals.

El papa Francesc li va reclamar la dimissió a Festing dimarts a la tarda durant una audiència privada després que aquesta institució hagués rebutjat una inspecció de la comissió nomenada pel Pontífex per aclarir el controvertit cessament del gran canceller de l'Orde de Malta, Albrecht Freiherr von Boeselager. 

La dimissió de Festing és un moviment pràcticament inèdit en la història d'aquest orde de caritat, establert a Roma i fundat al segle XI. Habitualment, els grans mestres de l'orde mantenen el càrrec de forma vitalícia. "El Papa li ha demanat que dimiteixi i ell ha acceptat", ha subratllat el portaveu. La direcció de la institució recaurà ara en el número dos fins que s'elegeixi un nou gran mestre.

L'origen de l'agra disputa entre Festing i el Vaticà està en el cessament per part de l'orde de Von Boeselager, segons sembla perquè aquest havia autoritzat l'ús de preservatius en un projecte mèdic destinat a persones en situació de pobresa. Segons Von Boeselager, el tema dels condons ha sigut l'excusa de Festing i del cardenal Raymond Leo Burke, un ultraconservador que considera que Francesc és massa liberal, per augmentar el seu poder a Roma.

D'acord amb el cessat, ell va suprimir dos projectes en marxa en països en desenvolupament quan va descobrir que en el marc d'aquests s'estaven repartint condons, però va decidir mantenir-ne un tercer, que també incloïa la distribució de preservatius, perquè va considerar que si el suprimia hauria eliminat tot l'accés a serveis mèdics bàsics a un col·lectiu en situació de pobresa.

L'Església no permet l'ús de preservatius com a mètode de control de la natalitat ni per evitar la transmissió de malalties sexuals. No obstant, el papa Francesc ha reclamat als membres de l'Església que evitin les lliçons morals i mostrin compassió amb aquells que no poden viure seguint les normes del Vaticà, especialment amb els pobres.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Després del cessament, el gran canceller va recórrer al Papa, que va ordenar la creació d'una comissió de cinc membres per investigar les inusuals circumstàncies del cessament. No obstant, Festing es va negar a cooperar i va qualificar d'il·legítima la comissió per considerar que envaïa la sobirania de l'orde. La dimissió de Festing és doncs l'últim gir d'una batalla entre els caps de dues de les institucions més antigues del món.

L'Orde de Malta és una institució formada exclusivament per homes que no són clergues però fan vots de pobresa, castedat i obediència al Papa. En l'actualitat, té 13.500 membres, 25.000 empleats i 80.000 voluntaris a tot el món. L'orde es va crear al segle XI per protegir i donar atenció mèdica als pelegrins que anaven a Terra Santa. Amb caràcter d'entitat sobirana, manté relacions diplomàtiques amb més de 100 estats i té un observador permanent a l'ONU.