El nyap de Flix obliga a tornar construir plantes de descontaminació ja desmantellades

Acuamed ha d'extreure 120.000 tones de fang tòxic que 'va oblidar' al pantà

La resistència de la barrera de planxes que reté l'aigua contaminada preocupa els especialistes

icoy34331721 flix170125170315

icoy34331721 flix170125170315 / JOAN REVILLAS

3
Es llegeix en minuts
SÍLVIA BERBÍS / FLIX

Al llarg dels últims 13 anys, els focus d’abocaments contaminants produïts per la química Ercros en dècades passades d’activitat productiva a Flix han anat saltant a la llum com una ona expansiva. Apareixen noves alertes sense parar, des del 2004. Va costar anys fer la primera palada d’un projecte emblemàtic, una actuació que ha desplegat la inversió més gran feta mai en una obra de descontaminació a Espanya, en la qual l’Estat ja ha destinat més de 138 milions d’euros, més l’IVA (Ercros, per ordre judicial, només n’assumirà el 5%). Però després de 13 anys de lluita, a Flix no li queda més remei que seguir lluitant.

El projecte, que es va vendre com  a exemplar, continua sent el mateix malson. La neteja exhaustiva dels fang tòxic del pantà, que va voler donar-se per enllestida fa un any, no ho va ser. Queden 120.000 tones de residus tòxics a l’embassament, segons ha reconegut Acuamed. I estan, a més a més, sota un hectòmetre d’aigua contaminada retinguda per un recinte de planxes, la resistència del qual genera seriosos dubtes. Una de les preocupacions que es plantegen tècnics i administracions és si la barrera resistirà més temps del previst inicialment. A més a més, cal rearmar instal·lacions ja desmantellades per prosseguir amb la descontaminació, durant dos anys més si es compleixen els nous terminis.

«Tothom coincideix que la barrera de planxes és l’element que ha de comportar una atenció màxima, som molt conscients que n’hem d’estar molt pendents», ha assenyalat l’alcalde del municipi, Marc Mur. Acuamed dona garanties que la barrera aguantarà. El fet de donar per finalitzada la neteja fa un any, quan estava a mitges, ara comporta nous despropòsits. Com que hauran de tornar a muntar-se instal·lacions i equips ja desmantellats per al tractament dels compostos contaminants.      SEGUIMENT

hauran de tornar a muntar-se instal·lacions i equips ja desmantellats

«Hi havia elements fonamentals que ja no hi són», afirma Mur. «Es van desmuntar plantes massa aviat», afegeix un dels 13 experts independents que van participar ahir en la reunió constitutiva de la comissió de seguiment creada per la Generalitat, l’Ajuntament de Flix i Ercros «per abordar la casuística d’aquest municipi, derivada de l’activitat de l’empresa», segons assenyala el departament de Territori i Sostenibilitat.

Acuamed ha instat a l’adjudicatària del contracte de descontaminació a completar els treballs inacabats, però de moment no hi ha acord. Si no hi ha resolució del litigi amb FCC, s’haurà de procedir amb una empresa nova. Tot i això, Acuamed assegura que el pantà estarà net d’aquí dos anys.

Però abans, el Ministeri de Medi Ambient ha hagut d’acabar acceptant que no s’havia netejat l’embassament. Ho certifiquen els dos informes que van haver de reclamar la Generalitat i l’Ajuntament de Flix, elaborats per tècnics del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i l’Empresa de Transformació Agrària (TRAGSA) basant-se en l’anàlisi de 262 mostres de materials recopilats al fons del recinte confinat de l’embassament de Flix. Adverteixen de la persistència de diversos grups de contaminants: mercuri, DDT, PSBs, hexaclorocicloexans, tetraclorur de carboni, tricloroetilè, tetracloroetilè i altres compostos organoclorats.

«UNA BARBARITAT»

Notícies relacionades

Hi ha 33 tones d’aquests productes que continuen submergits, contaminant 120.000 tones de fang i un hectòmetre cúbic d’aigua que segueix confinada. El 10% del total de fangs tòxics acumulats en aquesta muntanya enverinada segueixen al riu Ebre. «Parlem de quantitats molt importants i, a més, del grup dels principals contaminants detectats des de bon començament; per exemple, es caracteritzen 15 tones de DDT i això segueix sent una barbaritat», assenyala un dels tècnics.

I tot això sense oblidar la contaminació dels terrenys pròpiament industrials, quan falta menys d’un any perquè Ercros cessi el seu llarg segle d’activitat a Flix, potser amb l’excepció d’una part residual de la indústria. Malgrat això, l’ajuntament no defalleix. L’alcalde Mur assegura que té «moltes esperances» d’aconseguir l’horitzó anhelat: que el sòl quedi en perfecte estat per al seu ús industrial.