El 'sorpasso' educatiu d'Estònia

Encara que ja feia uns quants anys que apuntava maneres, Estònia ha donat la campanada en l’últim informe PISA, l’estudi internacional que mesura els avanços educatius dels països desenvolupats i d’un bon nombre d’economies en vies de desenvolupament. Tercer en Ciències, sisè en Comprensió Lectora i novè en Matemàtiques, el petit país bàltic s’ha convertit en el nou far a què es dirigeixen totes les mirades en matèria d’educació. Juntament amb els seus veïns finlandesos (als quals fins i tot han avançat en Ciències i en Matemàtiques), pedagogs, mestres i polítics estonians han començat a ser els convidats estrella en fòrums educatius de tot el món per explicar com ho han fet. 

«Efectivament, ara tenim una bona posició a Europa i, la veritat, n’estem satisfets, però tampoc tenim una especial obsessió amb PISA… Seguim treballant com sempre hem treballat», explica Viivi Lokk, cap de la unitat d’Educació General en el govern de la ciutat de Tallinn, la capital estoniana. «Des de fa uns anys, tenim un nou currículum i potser ara ja s’ha començat a notar la seva influència», prossegueix Lokk, que fa uns dies va visitar Barcelona per participar en una de les jornades Ara és demà que organitza el Consell Escolar de Catalunya.

Un dels més pobres

Estònia, amb una superfície que ve a ser l’equivalent a una Catalunya i mitja, té una població d’1,3 milions. La seva taxa d’immigració és superior a l’espanyola, però amb la particularitat que els seus estrangers arriben gairebé tots procedents de territoris de parla russa (la mateixa Rússia, Ucraïna i Bielorússia), que resulta que és idioma cooficial juntament amb l’estonià. Això facilita la integració dels nouvinguts. Estònia és un dels països més pobres de l’OCDE, però té, en paraules de la mateixa organització, «un dels sistemes educatius amb resultats superiors a la mitjana».

«Les nostres escoles són escoles que surten fora de l’escola, de manera que els nostres alumnes treballen fora de l’aula, en qualsevol espai. Es plantegen qüestions a partir de situacions reals per treballar, no només a partir de llibres i de papers», explica la responsable educativa de Tallinn, on es concentra un terç de la població del país. «I s’ha demostrat que aquesta manera de treballar és efectiva», subratlla.

Un dels punts fluixos del sistema educatiu estonià és, no obstant, el professorat, segons constata l’OCDE. La de mestre, assenyala l’organisme, no és una professió atractiva per als estudiants universitaris més brillants. «Som un país jove, que va aconseguir la independència el 1991, però ens trobem que molts dels nostres professors van ser formats encara en l’època soviètica», confirma Lokk.

«Tenim una plantilla envellida, però oferim molt suport als docents perquè trobin noves maneres d’ensenyar, perquè incorporin el nou currículum», s’afanya a afegir. «Hem fet també una aposta important per les noves tecnologies i per la robòtica com a eines d’aprenentatge», subratlla.

Autonomia de les escoles

Notícies relacionades

Informe PISA: l'escola espanyola comença per fi a sortir de la mediocritat

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En la seva opinió (també en la de l’OCDE), la clau de l’èxit és l’alt grau d’autonomia que tenen les escoles i els seus equips directius. «El director del col·legi té plena llibertat per decidir com treballen i a quins professors contractarà i dels que prescindirà», indica.

Cada director d’escola rep a Estònia uns diners anualment del govern local «i els dona el destí que ell considera que els ha de donar». «És ell el que marca les prioritats», afirma Lokk. «El municipi –afegeix– té la possibilitat d’incrementar fins al 30% el finançament en escoles amb bons resultats». El grau de competitivitat entre col·legis que genera aquest sistema és tan alt que, quan els nens comencen l’educació obligatòria als 7 anys, les escoles amb més demanda realitzen entrevistes als aspirants per seleccionar els seus futurs alumnes.