Més de 150 famílies firmen el compromís contra la mutilació genital femenina

Més de 150 famílies d’origen immigrant van firmar durant el 2016 el seu compromís contra la Mutilació Genital Femenina (MGF), segons ha informat la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat amb motiu de la celebració ahir del Dia Mundial de Tolerància Zero amb l’ablació del clítoris. L’objectiu és conscienciar sobre la necessitat d’erradicar aquesta pràctica que pateixen a tot el món més de 130 milions de dones, segons dades de l’Unicef.  

«A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a defensores d’aquesta pràctica i que avui l’han abandonat, però també és una realitat que, encara ara, hi ha famílies que la defensen per diferents raons», reconeixen fonts de la Generalitat. Des del 2002, les administracions públiques treballen per eliminar aquesta mutilació i per fer-ho es va crear el Grup de Treball per a l’Abordatge de l’MGF.

TAULES DE PREVENCIÓ

Aquest grup està distribuït en 65 taules i espais locals i comarcals de prevenció de la pràctica, integrats per metges, professors, policies i treballadors socials, entre altres, que interactuen amb les comunitats. La prevenció inclou també un especial seguiment en situacions de risc, com poden ser els viatges que fan les famílies als seus països d’origen, especialment a l’estiu.

Durant les consultes pediàtriques s’intenta convèncer les famílies perquè firmin un compromís de no mutilació. D’aquesta manera es garanteix la integritat física i psicològica de les nenes. Segons les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, entre el 2012 i el 2015 es van rubricar 515 compromisos, i tot apunta que el 2016 la tendència es va incrementar per sobre de les 150 firmes obtingudes.

Notícies relacionades

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els aerogeneradors de Roses faran 260 metres d’alt

Durant el 2016, el Departament de Salut ha format 255 professionals de tot Catalunya, incloent-hi infermeres, llevadores, pediatres, ginecòlegs, metges de família i treballadors socials. També s’ha ofert aquesta formació a professionals d’altres àrees com policies, antropòlegs i tècnics d’immigració. El Govern ha prioritzat així mateix el treball a les comunitats –entitats socials i teixit associatiu– per donar a conèixer les conseqüències de la mutilació genital femenina.

RECONSTRUCCIÓ

El 2015 es va crear el circuit per a la reconstrucció del clítoris en les dones residents a Catalunya que han patit la mutilació. L’Hospital Clínic de Barcelona té una unitat mixta de professionals de ginecologia i cirurgia plàstica que s’ha encarregat de portar a terme les intervencions. Des de la seva posada en marxa, s’han rebut 14 consultes, nou de les quals han acabat amb la reconstrucció del clítoris. La majoria de les dones operades són originàries de països on es porta a terme aquesta pràctica i van ser sotmeses a la mutilació quan tenien entre 2 i 3 anys. També han passat pel quiròfan pacients nascudes a Ca-talunya que van viatjar quan eren petites als països d’origen dels seus pares, on van patir l’ablació dels seus òrgans.