Barcelona despunta en l'atenció a refugiats per la seva orientació sexual

L’assumpte dels refugiats bascula entre el que és polític, el que és social i el que és mediàtic. Polític perquè les Administracions –municipal, autonòmica, estatal i comunitària– gestionen la crisi més enfrontades entre elles que amb entesa. Social perquè l’hemorràgia no es tanca i l’assistència als asilats segueix sent tan necessària com urgent. I mediàtic perquè és una matèria que preocupa, que compromet i que genera enceses declaracions. Enmig del guirigall es produeixen notícies que parlen per si mateixes, sense estridències. Com que Barcelona sigui pionera en l’atenció als demandants de protecció internacional que van haver d’abandonar el seu país per la seva orientació sexual.

  

 La capital catalana disposa d’un pis a Gràcia per al col·lectiu LGTBI des del 2014. El va posar en marxa l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (Acathi), al president de la qual, Rodrigo Araneda, li agrada parlar clar. Diu que Barcelona és una ciutat «molt visible, que està de moda», i que ha aconseguit que la gent cregui que és receptiva als refugiats. No és que no ho sigui, però segons la seva manera de veure-ho, el «discurs d’obertura de la societat» té un però: «D’acord, que vinguin, però que sigui en un altre barri». A això, culmina, s’hauria d’afegir com resulta de car viure aquí.

    

A la vivenda que administra aquesta entitat, en què es compten set places per les quals ja han passat unes 40 persones, se sumen ara dos pisos més amb un total de vuit places. Els posa l’Ajuntament de Barcelona de la mà del programa Nausica de suport als refugiats, un pla que ja han venut a Madrid i Europa però que segueix sense poder desplegar del tot les seves ales perquè les competències no són locals. Ara com ara, perquè aquest és el desig del govern d’Ada Colau, que la setmana passada va sol·licitar davant la Unió Europea (UE), una vegada més, que els municipis tinguin accés als fons comunitaris destinats a l’atenció a asilats.

  

 Aquestes vuit places municipals formen part del paquet de 34 que el consistori acaba de posar a disposició dels refugiats que abandonen el programa estatal d’asilats. Sumades a les 47 ja existents, la ciutat ja compta amb 81 llits per a demandants de protecció que han quedat fora del paraigua del Govern després d’esgotar els terminis de protecció previstos, de fins a dos anys si s’aconsegueixen totes les pròrrogues. Si tot va bé, Barcelona acabarà el 2017 amb 100 places. Per a tot això, de moment, s’han destinat 1,13 milions d’euros, una quantitat per sobre del milió que el Govern preveu per al seu propi programa d’atenció a asilats.

    

En aquests pisos municipals, els usuaris tindran totes les despeses pagades durant un termini màxim de 12 mesos, en què es realitzarà una doble tasca d’integració social i laboral per aconseguir l’objectiu últim del pla: que es converteixin en ciutadans autònoms. Pel que fa al mercat de treball, Araneda no és gaire optimista respecte a les opcions del col·lectiu gai. «Si a un transsexual d’aquí ja li resulta molt complicat trobar una feina, imagina’t com ho tindrà un que ve de fora». Estranger i, com passa en molts casos, macerat en el trauma. Com el noi georgià que va haver de fugir perquè la seva pròpia família volia matar-lo després de conèixer la seva homosexualitat de boca d’una exparella seva ofesa. A aquest home, per cert, l’Estat espanyol li va denegar la condició de refugiat. Aquesta és una altra de les coses que les entitats avorreixen: el criteri sota el qual es pren la decisió de qui compleix i qui no passa el tall.

ESTAT CULPABLE

Barcelona s’ha inspirat en Berlín pel que fa a la integració dels refugiats LGTBI. Explica Araneda que a Alemanya gi ha un alberg amb 200 places per a aquest col·lectiu, i que en aquell país, alguns asilats van agredir persones en la seva mateixa situació però per raons d’orientació sexual. Aquí, diu el president d’Acathi, s’han produït incidents aïllats.

  

 El tinent d’alcalde Jaume Asens va ser l’encarregat ahir de desgranar el full de ruta municipal, acompanyat pel responsable d’Immigració, Ramon Sanahuja. El regidor va incidir en el fil argumental del consistori: «Denunciem la gestió opaca dels fons europeus. L’Estat rebrà fins al 2020 uns 220 milions d’euros per a l’acollida de refugiats i els destinarà bàsicament a la política de retorn i al control de fronteres».

    

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Sobre el discurs de Jordi Évole en el concert de dissabte passat, Asens va assegurar que és el Govern central qui s’hauria de «sentir interpel·lat» per les paraules del periodista, que va criticar, a la seva manera, la inacció de l’Administració en la qüestió dels refugiats. «És l’Estat qui està fallant en aquesta crisi».