El Govern atribueix la poca acollida de refugiats a la "complexitat" dels tràmits

Només han arribat a Espanya el 6% dels 17.337 refugiats que el nostre país es va comprometre a acollir, i si segueix l'actual ritme trigarien 19 anys a arribar tots. Davant aquestes inapel·lables dades esgrimides per les oenagés, l'oposició i les administracions que reclamen més celeritat, el Govern central respon que fa tots els esforços possibles però que “la complexitat dels procediments impedeixen anar més ràpid", segons un portaveu del Ministeri de l'Interior.

“Són tràmits molt lents i laboriosos, que depenen, a més, d'altres països, com Grècia, Itàlia i Turquia. Practicar els controls de seguretat, fer les revisions mèdiques, requereix el seu temps. I, a vegades, quan vas a buscar el refugiat, resulta o que ja no és al campament o està malalt”, explica la font esmentada, que posa d'exemple el grup de 66 refugiats procedents de Grècia, tots sirians tret d'un iraquià, que han arribat aquest dijous al matí a Espanya (25 van a Barcelona).

El grup va ser sol·licitat per Espanya a l'octubre i no ha sigut possible completar l'operació fins gairebé cinc mesos després, destaca Interior, que rebutja l'existència d'“ineficàcia” o “mala gestió. “Els tràmits són així de lents i no s'hi pot fer gaire res més”, insisteixen, posant com a prova que “a la resta de països els està passant el mateix”.

ESTIRADA D'ORELLES DE LA UE

La resposta del Govern espanyol els sembla a les oenagés, com a mínim, insuficient. La Comissió Espanyola  d'Ajuda al Refugiat (CEAR) no vol entrar a discutir la qüestió dels procediments, al no conèixer-los amb detall, però es pregunta per què en aquest cas l'Executiu no compleix amb la seva obligació de sol·licitar mensualment una quota, tal com s'havia compromès.

La Comissió Europea li ha donat fa poc a Espanya una enèrgica estirada d'orelles perquè ja fa 90 dies que no presenta les seves xifres de compromís mensual per al trasllat de les quotes que té adjudicades, com es recull en els informes setè, vuitè i novè presentats per Brussel·les sobre l'estat de la situació migratòria. 

“¿Si ja saben que els tràmits són tan lents per què no van fent aquesta petició mensual de les quotes a què estem obligats perquè així, entre arribada i arribada, no hi hagi temps morts?”, es pregunta Estrella Galán, secretària general de CEAR, per qui, amb aquestes aturades, Espanya “no mostra gaire voluntat” d'agilitzar els processos.

CAPACITAT REDUÏDA

Els acords es van firmar el juliol de l'any passat i, des del punt de vista de CEAR, hi ha hagut “gairebé un any perdut, en què han estat mirant cap a una altra banda”. L'arrel del problema, creuen, és que Espanya tenia un nivell d'acollida de refugiats escandalosament reduït. La Unió Europea l'hi havia retret en nombroses ocasions.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Fins al 2014, el sistema només disposava d'unes 800 places. “S'ha hagut de fer un creixement exprés per arribar a les més de 4.000 que hi ha ara i que són insuficients de manera evident” per als 17.000 refugiats que han d'arribar. De les que puguin oferir comunitats autònomes o ajuntaments, CEAR no pot respondre. “Aquesta oferta no l'hem pogut visualitzar, i la que hem vist no estava adequada al que es requereix per a l'acollida d'acord amb el que recullen les directives europees”, adverteix la seva directora general.

¿Què passarà quan al setembre finalitzi el termini establert per acollir-los a tots? El Ministeri de l'Interior es reafirma en el compromís d'acollir-los. Brussel·les haurà d'optar entre sancionar els incomplidors o obrir una pròrroga. S'haurà de confiar que no sigui de 19 anys.