El llibre de text s'adapta a la innovació

L’objectiu final és organitzar una fira a la qual estaran convidats tots els alumnes de l’escola, les seves famílies i els veïns del barri que vulguin assistir-hi. I amb aquest propòsit, que tot quedi ben polit per a la gran cita, treballa aquest segon trimestre la classe de primer d’ESO de l’escola El Pilar de Premià de Mar. És divendres, després del pati, i en el temps dedicat al treball per projectes una trentena de nanos mouen les taules de l’aula i s’agrupen de quatre en quatre, de tres en tres alguns, per posar-se mans a la feina. N’hi ha dos, per exemple, que seleccionen les cançons per a la banda sonora d’un vídeo que estan muntant, mentre al davant una noia i un noi del mateix equip dissenyen una infografia. En tots els grups hi ha un estudiant que anota els progressos en una mena de quadern de bitàcola.

«Aquest quadern té una doble funció: d’una banda, els serveix a ells, als alumnes, com a guia per veure com avancen les seves investigacions, per planificar-se i ordenar les idees, i, de l’altra, és l’eina que té el professor per fer un seguiment i, al final, avaluar el treball dels nois», explica la directora del centre, Isabel Rubio.

BLOC DE NOTES

El quadernet en qüestió és un dels materials que ha elaborat l’editorial catalana Teide dins del seu programa per donar suport a l’aprenentatge per projectes a les aules. A més a més del bloc de notes (fet en format de paper), Teide Projectes disposa d’una plataforma de continguts online per als docents i els alumnes, ofereix formació específica als professors i assessora els equips directius sobre com fer el canvi pedagògic. Aquest curs, quatre escoles –entre elles, aquesta petita concertada a Premià de Mar– treballen amb aquest nou recurs en fase de prova pilot.

També al col·legi públic Octavio Paz, al barri de Navas de Barcelona, incorporen una metodologia similar, encara que allà han optat per no fer servir el quadernet de paper. L’escola barcelonina compta aquí amb el suport d’AulaPlaneta, que com Teide ofereix una plataforma de serveis que va més enllà del suport tradicional del llibre de text. «Hem firmat una aliança per la qual, a més a més de continguts i llicències digitals, ens faciliten un pla de formació per al professorat», detalla Xavier López, director del centre, que està posant en marxa un ambiciós projecte de transformació pedagògica.

CAIGUDA DE LES VENDES

Era reinventar-se o morir. La implantació, cada vegada més estesa a les escoles catalanes, de la tan lloada innovació educativa, en què perden pes (o directament desapareixen) els deures, els exàmens i els llibres de text, amenaça de posar entre l’espasa i la paret al sector de les editorials de manuals escolars.

L’Associació Nacional d’Editors de Llibres i Material d’Ensenyament (ANELE) reconeix que des del 2008 la caiguda de les vendes en el sector ha sigut superior al 35%, i encara que atribueix bona part del retrocés a les restriccions econòmiques que les escoles i les famílies d’alumnes han hagut d’aplicar durant els anys de la crisi, no deixa de reconèixer que la innovació (i el canvi de mètodes de treball que això comporta) els afecta. Per això, tot i que encara és molt incipient, algunes editorials han començat un moviment propi de renovació, investigant i explorant formats nous. A Catalunya, han sigut Teide i Planeta les que han pres la iniciativa.

«Les necessitats de les escoles estan canviant a passos de gegant i nosaltres hem apostat per una solució que ja no és rígida com ho era el llibre de text convencional, sinó que es pot anar ajustant, es personalitza segons el treball del docent i el de l’alumne», explica Jaume Ríos, director editorial de Teide. «Són plataformes que donen accés a continguts, moltes vegades connectats a les fonts originals d’informació, i que es poden utilitzar de diferents maneres, ja sigui a l’aula dins de l’horari lectiu o com a reforç addicional per a l’estudiant», aporta Mireia Pi, responsable pedagògica d’AulaPlaneta.

Les dues editorials han apostat «per crear plataformes digitals de serveis educatius», assenyala Àlex Egea, professor de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat de Barcelona (UB). Les solucions que plantegen són molt semblants i això que cada companyia les ha desenvolupat pel seu compte, amb el seu equip d’assessors didàctics i amb recursos i punts de partida diferents.

«Són materials que permeten treballar mitjançant enfocaments globalitzats, no són continguts lineals com eren fins ara els llibres de text», detalla Egea. No es tracta «de traslladar el llibre de text de tota la vida a un pdf, com es va fer fa uns anys quan es va pretendre que cada alumne treballés amb el seu propi ordinador», afegeix Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials, també a la UB.

MÉS QUE DISTRIBUÏDORES

El que plantegen les dues editorials catalanes, expliquen els seus responsables, comporta que deixin de ser simples distribuïdores de continguts, «encara que aquests siguin continguts de la vida real i pensats perquè cada alumne els treballi al seu ritme», assenyala Jaume Ríos. «No tots els professors han rebut la formació específica per saber treballar per projectes, o no disposen dels recursos per preparar les classes segons aquestes metodologies noves, i això és el que ofereixen aquestes plataformes», remarca Isabel Rubio, la directora del col·legi El Pilar de Premià de Mar.  

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Al final, són els mestres els que marquen les necessitats, els que decideixen amb quins materials treballen en cada moment i com aborden cada situació», prossegueix Xavier López, el director de l’Octavio Paz, una escola en què es combinen els materials d’AulaPlaneta amb altres metodologies.

Per això, argumenta Fernando Baquero, responsable de l’àrea de primària a Teide, «aquestes plataformes són organismes vius que s’aniran adaptant a mesura que es vagin implantant». I per avaluar si el mètode funciona, l’editorial compta amb el suport de diferents universitats catalanes i de «pedagogs i mestres de trinxera».