Testament digital: ¿què passarà amb el teu Facebook quan t'hagis mort?

Catalunya serà la primera comunitat autònoma a reconèixer per llei el dret a disposar de les dades digitals una vegada mort el titular. Això mateix; la informació que els usuaris ofereixen a les xarxes socials, la seva reputació digital i els arxius que emmagatzemen al ‘núvol’ (servidors remots), siguin fotos, música, vídeos, ‘software’ o llibres, que podran ser heretats com qualsevol altre bé físic, i dotats de "valor econòmic o sentimental".

El Govern ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de llei sobre voluntats digitals que recull l’opció que els béns digitals es puguin heretar i que es pugui designar un encarregat de gestionar aquest llegat, sigui per conservar-lo, modificar-lo o esborrar-lo. El text ara haurà d’arribar al Parlament i, després del tràmit, està previst que s’aprovi definitivament al juny o al juliol.

La llei catalana permet consignar aquesta designació d’'hereu digital’ en un registre especial, anomenat de Voluntats Digitals, que serà creat en paral·lel als actuals registres d’Últimes Voluntats. El registre admetrà la designació, tot i que no s’hagi fet testament sobre la resta de béns físics. Admetrà la designació tant en cas de mort com en previsió d’una possible incapacitat, i quedarà com a registre per a consulta d’altres entitats o empreses.

INSPIRACIÓ FRANCESA

La norma, que és pionera a l’Estat espanyol, s’inspira en la llei francesa de república digital, que també contempla el dret dels usuaris de decidir sobre la destinació de la informació que van publicar ‘online’ i que també equipara els béns virtuals als reals. La llei francesa, no obstant, estableix una classificació d’hereus segons la qual, en cas que l’usuari no hagués fet testament, s’estableixi una prioritat com si es tractés dels béns físics. Primer heretarien els fills, després el cònjuge i a continuació els pares. 

Aquest hereu digital podrà comunicar la defunció del titular dels comptes a les empreses (com Facebook, Google...), sol·licitar la cancel·lació o demanar una còpia dels continguts. Si decideix continuar amb l’explotació del compte, la llei passa a considerar que això és un "llegat" i ha de ser tractat com a tal. 

MENORS PROTEGITS

La llei catalana també estableix la potestat dels pares o tutors sobre els béns digitals dels menors o les persones impossibilitades per circumstàncies sobrevingudes (el cas d’un accident greu o una malaltia que comporti pèrdua de facultats). En el cas dels menors, estableix que els pares o tutors poden actuar en nom del menor per esborrar continguts, sempre que aquests poguessin "anar contra els interessos del menor" sempre que "la presència dels menors d’edat i els tutelats en entorns digitals resulti inapropiada i es puguin derivar riscos".

En cas de no entesa entre pares i fills, la llei catalana estipula que sigui un jutge qui decideixi, tot i que admet que hi hagi ajuda professional en cas de conflicte d’interessos.

Els redactors de la llei catalana han tingut contactes, asseguren, amb Google i Facebook, a través de les seves filials a Espanya, a les quals fins i tot els han remès el text traduït per estudiar-lo. "Quan un usuari s’apunta a una xarxa social firma un contracte comercial privat amb unes condicions que prevalen per sobre la llei. El que volem és que almenys quedi establert a qui designa l’usuari i qui té potestat per cancel·lar els comptes", explica Xavier Bernadí, director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Conselleria de Justícia.

IMPEDIR ABUSOS DE LES EMPRESES

Fins ara Facebook, per exemple, exigeix un escrit del jutge així que una altra persona pot administrar o decidir sobre el compte d’un difunt. Ara, la llei catalana pretén que aquest tràmit sigui més àgil i que només necessiti la consulta del Registre Digital. 

Per a la Generalitat, es tracta de posar per escrit una normativa que impedeixi abusos per part de les empreses d’internet, moltes d’elles transnacionals. "Existeix una supervivència digital de les persones més enllà de la seva mort que pot ocasionar situacions de dolor, com el fet que arribin notificacions de record de la persona ja morta com si fos viva, o els comentaris d’altres persones", recorda Bernadí.

Respecte als menors, afirmen que han volgut "optar per un puntd’equilibri entre fills i pares" i contemplen que existeixi un criteri professional per decidir sobre el que uns poden considerar ofensiu i d’altres no. Seria el cas dels jocs ‘online’ i les fotos provocatives o abusives.

MODIFICACIÓ DEL CODI CIVIL

Notícies relacionades

Llegat digital: prohibit heretar l''ebook'

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La iniciativa legislativa, que obliga a modificar alguns articles del Codi Civil català sobre herències, una de les competències exclusives de la Generalitat, s’ha sotmès a un període de consultes una mica més breu de l’habitual per evitar, segons Justícia, "expectatives errònies sobre les capacitats de regulació". 

"És deixar meridianament clar què es pot fer. És important la creació d’un registre perquè permet designar hereu sense fer testament, i per tant només amb el pagament d’una taxa de registre, però crec que s’hauria de parlar amb els gegants d’internet. Catalunya és un país petit, estaria bé que fos una iniciativa europea", reclama Jordi Bacaria, president de la comissió de drets d’autor del Col·legi d’Advocats de Barcelona.