Els rectors avalen la vaga d'estudiants per exigir la baixada de taxes universitàries

Els gairebé 170.000 estudiants de graus i màsters de les universitats públiques catalanes estan cridats aquest dijous a la vaga per exigir la rebaixa immediata de les taxes universitàries a Catalunya, la comunitat que suporta els preus de matrícula més cars d’Espanya i uns dels més elevats d’Europa. I per primera vegada en molt de temps, la mobilització comptarà amb el suport de la totalitat de rectors dels campus públics i d’una bona part dels professors, que consideren que aquesta barrera econòmica «frena el talent, la vocació i els mèrits com a principals criteris d’accés a la universitat». La reivindicació la recolzen també la majoria dels partits polítics del Parlament, que l’abril del 2016 ja van instar la Generalitat de Catalunya a iniciar una reducció progressiva de fins al 30% dels preus universitaris.

Però ni el mandat parlamentari, ni el manifest firmat conjuntament l’octubre passat pels rectors exigint l’inici del procés de disminució de taxes han fet efecte a la Conselleria d’Empresa i Coneixement, que no preveu la mesura en els seus pròxims pressupostos per al 2017. Entre altres arguments, la secretaria d’Universitats, l’organisme que dirigeix la política universitària de la Generalitat, esgrimeix que el sistema català de beques, que ofereix descomptes en el preu de matrícula en funció de la renda familiar de cada estudiant, ha aconseguit compensar l’efecte de la pujada de taxes aplicada en el curs 2013-2014. Els actuals preus de matrícula no han afectat l’accés dels joves catalans a la universitat ni han augmentat el percentatge d’abandonament de carreres, afirma un estudi dut a terme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per encàrrec de l’Administració.

Però ni els estudiants que convoquen la vaga aquest 2 de març, auspiciats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ni els rectors universitaris comparteixen les optimistes conclusions de l’informe coordinat pel professor José García Montalvo. Les beques, tal com estan ara articulades, són insuficients, insisteixen. Entre altres coses, perquè els llindars de renda de les anomenades beques d’equitat no tenen en compte les famílies que tenen més d’un fill simultàniament a la universitat i perquè no preveuen els estudiants de màster.

«És necessari i irrenunciable garantir un sistema que permeti a tots els estudiants l’accés a la universitat», clama el nou equip rectoral de la Universitat de Barcelona (UB), en un comunicat divulgat aquesta setmana, en què donen el seu suport explícit a les reivindicacions dels estudiants. «Les úniques limitacions han de ser les que imposen els principis de capacitat i de mèrit», insisteixen.

PROGRAMA PROPI D’AJUDES

És més, precisament per facilitar les coses als alumnes, la universitat ha habilitat un «programa propi d’ajudes, el bkUB, que complementa altres beques i que pretén que les dificultats econòmiques no siguin cap obstacle per estudiar», indica el comunicat de l’equip del rector Joan Elias. No és l’únic cas. També la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) compta amb un sistema propi d’ajudes, el programa Finestreta, perquè els alumnes amb problemes financers no sucumbeixin a la morositat.

Tot passa, segons recull el manifest consensuat per les vuit universitats públiques, agrupades en l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), per crear un model de finançament estable. Per a això, l’ACUP proposava un increment de 100 milions de la partida de la Generalitat de Catalunya en els pressupostos del 2017. Amb ells, al·legava l’entitat, ja es podrien reduir el curs vinent el 10% les taxes i incrementar un altre 10% l’aportació pública a les universitats, que així podrien millorar la formació, la recerca i la transferència. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Es fa necessari un finançament que permeti a la universitat mantenir i millorar la qualitat que hem aconseguit en seriosa competència internacional i en època de precarietat alta», subratlla Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Fossas coincideix amb la UB a l’hora de reclamar que «és necessari que el PIB dedicat a les universitats i a la recerca s’aproximi a la mitjana dels països de l’OCDE, l’1,22%».

El suport a la mobilització dels estudiants no exclou, segons subratlla la UAB, l’exigència «que totes les accions de defensa de la universitat pública i en favor de rebaixar les taxes es facin dins d’un marc de respecte, tant per les persones que vulguin exercir el seu dret de vaga com les que no i també pels treballadors de la universitat». La UAB «no tolerarà accions que atemptin contra la convivència entre els membres de la comunitat universitària: ni amenaces a persones, ni destrosses de béns, ni presència de persones amb la cara tapada», conclou.