Pugen el 2,5% els pacients en llista d'espera quirúrgica a Catalunya

El nombre de pacients atesos als hospitals públics de Catalunya que es troben en una llista d’espera quirúrgica –tota la cirurgia programada que no és urgent– va pujar el 2,5% durant el 2016, fins a arribar a un total de 164.828 persones, segons va informar ahir la Conselleria de Salut al presentar les dades oficials amb data de 31 de desembre. Aquesta xifra inclou dos conceptes de demora que evolucionen de manera dispar: el grup de les patologies de màxima importància i gravetat vital

–totes les formes de càncer, les malalties del cor i el sistema cardiovascular, i les de columna vertebral, entre altres– ha reduït en 2.223 el nombre de pacients en llista d’espera, i són 32.207 en l’actualitat, mentre que la resta de problemes mèdics amb indicació quirúrgica que assumeixen els hospitals, l’espera dels quals no ha de superar els 365 dies, ha crescut fins a sumar 132.621 malalts. En tots dos casos, s’ha reduït el temps mitjà d’espera per entrar al quiròfan. 

La pressió assistencial exercida sobre el personal sanitari dels hospitals des que es va iniciar la crisi econòmica i una millor organització i gestió dels temps d’activitat als quiròfans han aconseguit que, encara que la situació de penúria econòmica persisteix, cirurgians i infermeres hagin incrementat les xifres d’operacions realitzades. L’activitat ha augmentat el 2,3% en tots els centres. Els diferents hospitals catalans van portar a terme un total de 406.214 intervencions quirúrgiques el 2016, el 13,6% més que el 2010, l’any en què Salut va disposar del pressupost més alt dels que ha tingut fins ara. Des d’aleshores,aquest departament ha perdut 1.500 milions d’euros anuals.

L’increment d’activitat no ha evitat que 2.714 pacients que requereixen una intervenció quirúrgica de màxima gravetat sense ser una emergència –oncològica o coronària– estiguin esperant quiròfan des de fa més de 180 dies, que és el temps màxim que se’ls garanteix s’hauran d’esperar per resoldre el seu problema mèdic. Entre els que esperen una cirurgia que, en principi, és de menys entitat hi ha 13.367 malalts que esperen des de fa més d’un any, el termini màxim que se’ls va indicar com a referència.

IMPORTA SOBRETOT EL TEMPS

«Ens importa especialment que els nostres pacients esperin menys temps, més que no pas la xifra total dels que són a les llistes, un nombre que ens sembla un indicador de salut determinant», afirma David Elvira, director del Servei Català de la Salut (CatSalut). «Ens seria molt fàcil posar l’èmfasi econòmic a reduir la xifra total de persones en llista d’espera, però hem de donar prioritat a les múltiples variables que afecten aquests pacients, especialment al temps que esperen i a la qualitat de vida que mantenen en aquell període», va assenyalar Josep Maria Argimón, subdirector del CatSalut.

Per mitjà d’auditories aleatòries efectuades en diferents hospitals, Salut ha pogut comprovar, assegura Elvira, que la mortalitat dels que esperen una cirurgia per canviar les vàlvules cardíaques –la demora més arriscada– no és superior a la dels pacients atesos immeditament. «Estar en llista d’espera no incrementa la mortalitat en el cas de la patologia valvular», va assegurar.

El que sí que passa a molts dels que pateixen aquestes esperes, van advertir, és que multipliquen les visites al metge especialista o els ingressos hospitalaris. «Els pacients que tenen hèrnia inguinal i estan pendents de ser operats tripliquen les seves hospitalitzacions», va advertir Argimón.

Notícies relacionades

Les promeses incomplertes del pla de xoc sanitari

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Saber com transcorre l’espera d’una xifra tan elevada de malalts és un dels propòsits dels tècnics del CatSalut, que han establert en alguns CAP una mena de comitès de control que es coordinen amb les consultes externes dels seus hospitals de referència per, entre tots dos, anar obtenint una informació que permet anar donant prioritat als que es troben pitjor en algun sentit, o perquè tenen dolor, o per l’elevat consum de fàrmacs al  qual els porta la demora.

Al llarg del 2017, Salut iniciarà la supervisió del resultat de les operacions ja portades a terme. «Serà un seguiment telefònic innovador – va explicar Argimón-. Ens interessa saber si els que són operats del genoll han tornat a caminar bé, o si la cirurgia no els ha servit de gran cosa. Considerem enormement  important tenir informació sobre la utilitat de la nostra cirurgia».