Hyperloop, la novetat d'un vell somni

Quan el multimilionari sud-africà Elon Musk va parlar per primera vegada de l’Hyperloop el juliol del 2012, el va presentar com «el cinquè mitjà de transport» i gairebé tothom va pensar que era una cosa absolutament revolucionària, però no era exactament així. 

La idea de transportar mercaderies i persones en càpsules per un tub per mitjà d’aire comprimit, succió o en condicions pròximes al buit no és precisament nova, té una mica més de dos segles i, en part, ja es va fer realitat. 

De fet, segueix funcionant. Només cal entrar a gairebé qualsevol supermercat i veure com des de les caixes s’envien els diners recaptats ficats en unes càpsules a un altre punt de la instal·lació mitjançant uns tubs.

En la primera versió va ser obra de l’enginyer escocès William Murdoch, tot i que altres ja n’havien fet aproximacions teòriques. Al cap d’unes dècades van arribar els primers prototips dels anomenats trens atmosfèrics, principalment a Anglaterra i els Estats Units, però els alts costos van fer que s’abandonés progressivament la idea, fins gairebé caure en l’oblit. Però quan al PandoDaily 2012, un esdeveniment organitzat per una web de tecnologia, Musk va reprendre la idea, tot va tornar a arrencar després de gairebé un segle hibernant al tub de l’oblit.

Musk té el perfil i el currículum perfectes per tornar a impulsar aquest projecte. Per un costat perquè és físic i empresari i per un altre, i això és important, perquè és el creador de PayPal, el sistema de pagament en línia més estès del món, i de Tesla, el primer cotxe elèctric que sembla que serà majoritari. Dos grans avals per atraure coneixement i, sobretot, inversions.

En aquella primera exposició, tot semblava relativament senzill. Un tub gairebé al buit, una càpsula que podria viatjar a uns mil quilòmetres per hora amb poca despesa energètica i una infraestructura no gaire cara. Com a ganxo final va deixar la idea de viatjar entre Las Vegas i San Francisco en tot just mitja hora. 

Durant uns mesos enginyers de Tesla i de Space X, una altra empresa de Musk que es dedica al transport aeroespacial, van treballar en el projecte però l’estiu del 2013 se’n va canviar l’enfocament i es va obrir el projecte a aportacions externes. Passava a ser de codi obert i les empreses del sud-africà van convocar el concurs de prototips i idees en què està immers l’equip de la Universitat Politècnica de València.

Amb l’atractiu esquer llançat el 2012, la idea era atraure alguns dels millors experts, o futurs millors experts, en tots els camps implicats i sense haver de pagar-los. Una altra genialitat buscant l’anhelada eficàcia, perquè el més difícil ja no és solucionar els problemes tècnics que encara estan pendents sinó aconseguir que sigui un projecte viable. És a dir, rendible.

Una empresa ja ho ven

Aprofitant aquesta iniciativa de codi obert, ja s’han creat diverses empreses que volen començar a comercialitzar-lo i entre totes elles destaca Hyperloop One. Impulsada per l’inversor iranià Shervon Pishevar, amic personal de Musk, algunes notícies apunten que ja hauria recaptat uns cent milions de dòlars per desenvolupar-ne un prototip real.

Notícies relacionades

El tren del futur es dissenya a València

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Al mes de novembre, la companyia va anunciar un acord amb l’agència de transport de Dubai per a l’estudi d’una xarxa de transport amb aquestes càpsules als Emirats Àrabs. Finlàndia i Holanda també s’ho plantegen i la setmana passada l’empresa va confirmar que es-tà en converses amb el Govern de l’Índia. 

La companyia ha convocat el seu propi concurs, que també compta amb un equip espanyol entre els semifinalistes. El seu projecte, un dels 34 elegits entre més de 2.000, proposa unir Madrid i Tànger i salvaria l’Estret de Gibraltar amb un túnel flotant.