I la princesa va matar el drac

Als tres anys, als nens i nenes ja se’ls està educant, des dels contes i jocs, en els estereotips masculins i femenins. Espavilats, comencen a identificar-se amb ells. Cotxes, pilotes i valents cavallers, davant de nines, cuinetes i damisel·les roses. L’alliçonament arriba a les emocions, alerta la pedagoga Núria Solsona. «S’ensenya que les nenes han de ser dolces, atentes i carinyoses, mentre que per als nens es considera normal que siguin moguts, agressius, que molestin». L’autora del llibre Ni princeses ni pirates, per educar nenes i nens en llibertat va més enllà: «Als nens se’ls educa en l’analfabetisme emocional. Encara es diu allò de ‘No ploris, és de nenes’». Les emocions no haurien de tenir gènere, però l’expressivitat de l’afecte encara és cosa del que s’anomenava sexe dèbil. Anem malament.

I arriba la pubertat, les actituds i la violència masclistes, l’anorèxia... «Es parla molt d’educar els adolescents en la igualtat, però ¡si hem arribat tard!», avisa Solsona. Fa anys que porten la càrrega de gènere interioritzada

Les arrels del sexisme i la desigualtat s’enfonsen al pati del col·legi. «Els nens ocupen l’espai jugant a futbol, i les nenes, als racons, a la perifèria. Aprenen ja la jerarquia superior dels homes, que aquests dominaran l’espai públic i elles estaran arraconades», argumenta l’experta. 

¿Què s’hi pot fer? Impulsar l’educació en igualtat des de l’escola infantil i la família. «Hi ha col·legis mixtos, però no són coeducatius. Hem d’analitzar bé contes, jocs, disfresses, cançons... Trencar estereotips i obrir les possibilitats. Els nens poden ser pacífics, carinyosos i vestir-se de princeses».

El nen canvia  el conte

Notícies relacionades

Festes per a princesetes, l'últim crit d'un mercat de l'oci que perpetua el sexisme

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Succeeix al Casal Infantil Urgell del Centre Cultural Teresa Pàmies, on la coeducació dona els seus fruits. «Hi ha un nen a qui li agrada disfressar-se de princesa i la resta ho veu bé, amb total normalitat, està integrat», confia la pedagoga Alba López, coordinadora del centre. Explica que per Reis els regals es distingeixen per edats, no per gènere, i que a l’espai de jocs els menors recreen al seu lliure albir escenes quotidianes: planxar, anar al mercat, al mecànic... 

Aquesta setmana han programat l’activitat Canviem els contes. Els nens han de reformular els clàssics, descavalcar els rols de La llegenda de Sant Jordi i altres fantasies seculars. Un grup opta perquè la princesa sigui la que, amb l’espasa a la mà, mati la bèstia. L’altre expulsa Sant Jordi del conte i proposa dues princeses i l’amistat amb el drac. Els homes no hi pinten res. Parlem amb els menuts creadors. «Està bé que s’expliquin històries diferents, que el cavaller doni la seva espasa a la princesa i ella mati el drac. Sempre el mateix avorreix», diu Jan-Biel, de 7 anys. Sàvia reflexió d’un altre nen: «El drac va matant la gent, però fins que no s’emporta la filla del rei ningú fa res». A la Júlia, de 8 anys, no li  agraden ni faldilles ni vestits. «Els trobo molt femenins, prefereixo pantalons i samarretes». Té clars els papers a la ficció i a la realitat: «També hi pot haver princeses que rescatin el príncep, que es valguin entre elles i no necessitin salvador». Ella n’és l’exemple: «Jo vull ser policia per poder ajudar la gent».