"Em vaig passar tres anys sense sortir al carrer, només el veia des de la finestra"

Basi Millán (Jaén, 1938) es va passar mitja vida cuidant la seva mare i ara la cuiden a ella. Francina Albiñana (Igualada, 1971) és una voluntària de l’associació Amics de la Gent Gran que dedica dues hores setmanals a conversar amb Basi i a treure-la de la seva abstracció. És la cuidadora cuidada.

En la història de Basi hi ha llàgrimes amargues. Les que va abocar durant els seus 30 anys de matrimoni, les que va vessar per la seva família i les que va escsmpar per la seva mare, que encara treuen el nas als seus ulls quan parla d’ella amb una tendresa que estremeix. «Ens estimàvem moltíssim, dormíem amb les mans enllaçades», rememora.

Entre els set germans de Basi, María, la mare, la va triar a ella perquè la cuidés. Al cap de dotze anys i mig María va morir. Li faltaven tres mesos per fer 104 anys. «La seva mort em va afectar molt. La meva vida era ella i em vaig quedar sola a la casa on vivíem», diu. Quan anava a la cuina se la imaginava allà i passava el mateix en altres habitacions del seu pis del barri del Carmel de Barcelona. «Fins i tot vaig haver de treure el llit on dormia la meva mare», diu. Els records consumien Basi Millán Santoyo; insisteix en el segon cognom. «No vull perdre el de la meva mare».

Vida sense la seva mare

«Em vaig passar tres anys sense sortir de casa, el carrer només el veia des de la finestra. Em passava els dies plorant», recorda. Les seves úniques escapades eren per anar al cementiri de Collserola on hi havia enterrada la mare María. «Hi havia setmanes que hi anava fins a tres cops. Em donava pau explicar a la mare com era la meva vida sense ella i li preguntava si la vaig cuidar bé. Creia que amb la meva presència la meva mare se sentia més acompanyada», diu amb llàgrimes despuntant als seus ulls verds, el mateix color que els de Francina, la voluntària. 

La simbiosi entre les dues dones és té tanta intensitat que fins i tot sembla que s’assemblin. «Tenim una relació intensa, com de família», expliquen. Fins al punt que han sigut escollides per a la foto amb què l’entitat Amics de la Gent Gran celebrarà el dia de Sant Jordi.

Les llàgrimes de Basi les va eixugar un dia l’assistenta social del seu barri. Es va cansar de veure com la vida de Basi es consumia entre quatre parets i va contactar amb Amics de la Gent Gran perquè li enviessin un voluntari amb qui compartir records. «Van enviar Diego, després Iván, que se’n van haver d’anra per la feina. I un dia va aparèixer Francina i de seguida vam connectar», explica. «El primer dia Basi ja em va explicar la seva vida», diu la voluntària. La relació és similar a la d’una mare amb la seva filla. «Em clava bronques, però jo, com solen fer les filles, passo d’ella», diu entre rialles Francina. 

Notícies relacionades

300.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Catalunya

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

I així ja fa dos anys que es veuen dues hores setmanals. «Quan me’n vaig de viatge i aquella setmana no la puc anar a veure, li truco per telèfon per veure com està», diu la voluntària. Explica que Basi s’ha posat les seves millors gales per a l’entrevista. «I això que no sabia que li farien fotos», se’n mofa Francina.

Quan estan juntes parlen pels descosits. La voluntària li explica coses de la seva família i sobretot del seu fill Pol, de 12 anys, que té tan present la relació entre les dues dones que diu a la seva mare: «Es nota molt que Basi és algú important en la teva vida». La mare de Francina també ho té clar i diu que «tots els avis hauríem de tenir una Francina en les nostres vides». Basi i Francina no sols parlen, també riuen molt i Basi deixa anar juntes totes les riallades que li ha escamotejat la vida.