La Generalitat va desviar a l'escola concertada 81 milions de guarderies públiques

Més de 42,7 milions el 2012 i 39 milions més el 2014. En total, més de 81,7 milions d'euros. El gruix de les partides econòmiques reservades per la Conselleria d'Ensenyament per finançar el servei de guarderia que donen els ajuntaments catalans va acabar sent derivat, tant el 2012 com el 2014, en plena crisi econòmica, als concerts educatius, és a dir a les escoles privades que reben fons de l'Administració per escolaritzar els seus alumnes. Així ho reconeix la mateixa conselleria (aleshores dirigida per la convergent Irene Rigau) en una carta registrada l'11 d'octubre passat i enviada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El document, que porta la signatura de l'actual directora de serveis d'Ensenyament, María Dolores Salgado, admet que aquells dos anys es van fer modificacions de pressupost de manera que la consignació econòmica inicialment destinada al "funcionament de les guarderies municipals" va ser reassignada a la partida de "concerts educatius", concretament "per al pagament de la nòmina delegada" dels seus treballadors.

El 2012, la mesura va afectar pràcticament el 90% dels gairebé 47,6 milions pressupostats. El 2014, el desviament de fons a la concertada va ser del 86,6% dels 45 milions d'euros que Ensenyament havia previst en un principi per als parvularis de titularitat municipal. La resta de diners van ser destinats a pagar serveis de connexió a internet per a les escoles (quatre milions) i a costejar les convocatòries de programes de formació i inserció de corporacions locals, empreses privades, fundacions i institucions sense afany de lucre (dos milions més).

LA PARTIDA ELIMINADA 

El 2015, la partida per als parvularis municipals va desaparèixer definitivament dels pressupostos del departament, després que la Generalitat acordés amb les quatre diputacions provincials que aquestes últimes assumissin el pagament d'aquesta subvenció.

La documentació a què ha tingut accés aquest diari forma part de la causa que està instruint la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, arran de la denúncia col·lectiva presentada fa tres anys per una trentena de petits ajuntaments després que la Generalitat els retirés les ajudes per escolaritzar als alumnes d'entre 0 i 3 anys.

"El que s'està demostrant amb aquest traspàs de diners entre diferents partides pressupostàries és que la Generalitat va anteposar i va prioritzar la seva lleialtat a unes empreses privades, les que gestionen els col·legis concertats, per sobre de la seva lleialtat respecto als ajuntaments", lamenta Arnau Funes, regidor a l'Ajuntament de Cornellà i diputat provincial per Barcelona. Aquests impagaments, que el 2013 es van intentar compensar, "han originat greus problemes als ajuntaments", denuncia Funes.

"Si les escoles de 0 a 3 anys funcionen és gràcies als esforços que han fet els ajuntaments, que han assumit aquests costos a vegades en detriment d'altres serveis, que s'han vist afectats", subratlla Esther Niubó, diputada del PSC al Parlament i portaveu del seu grup en la comissió d'Educació.

LA RÈPLICA D'ENSENYAMENT

En aquella legislatura, ha precisat una portaveu d'Ensenyament, "el context econòmic del moment, de greus restriccions, va fer aconsellable que es deixessin de pagar algunes subvencions per prioritzar el pagament de serveis bàsics, i entre aquests serveis bàsics hi havia les nòmines dels professors que impartien ensenyances obligatòries".

La conselleria al·lega que en aquell moment de crisi va prioritzar el pagament de nòmines sobre el d'algunes subvencions

Notícies relacionades

Rigau, sobre els diners de les guarderies a la concertada: "El que vam fer no va ser desviar, sinó administrar de diferent manera"

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La mateixa interlocutora ha afirmat que la mesura es va adoptar, entre altres raons, perquè Catalunya va deixar de rebre al voltant de 70 milions d'euros, procedents de les arques de l'Estat, per finançar l'educació de 0 a 3 anys, que no és una etapa escolar obligatòria. Sí que ho són, en canvi, ha recordat la conselleria, les etapes educatives que s'imparteixen als centres concertats que formen part del sistema educatiu català.

"L'argument que es van deixar de pagar les guarderies perquè Madrid va deixar d'enviar diners no deixa de ser una mala excusa: l'educació infantil és competència, íntegrament, de la Generalitat", sentencia la diputada Niubó. La partida que el Govern central enviava a les administracions autonòmiques perquè subvencionessin els parvularis, recorda la socialista, l'havia implantat José Luis Rodríguez Zapatero uns anys abans que fos suprimida pel PP, que va al·legar per fer-ho raons de falta de pressupost.