El TSJC examina el desviament a la concertada dels diners de les guarderies

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) examinarà si la Conselleria d’Ensenyament va vulnerar la llei de finances públiques de Catalunya al desviar, els anys 2012 i 2014, les partides econòmiques inicialment previstes per a les guarderies municipals cap a les de «concerts educatius», és a dir, cap a les escoles privades que reben fons públics. Així l’hi han sol·licitat al 

TSJC la trentena d’ajuntaments que fa tres anys van iniciar una demanda col·lectiva contra la Generalitat per haver-los deixat sense els fons compromesos per a les escoles bressol. La principal prova que aporten els alcaldes és el certificat firmat l’octubre passat per la directora de Serveis d’Ensenyament que admet que en aquells dos exercicis el departament va destinar 81,7 milions d’euros de les guarderies a pagar «les nòmines delegades» dels professors de l’escola concertada.

    Ensenyament sosté, en canvi, que la conselleria estava plenament autoritzada a fer el traspàs de fons d’una partida pressupostària a una altra. «La de funcionament de les guarderies municipals és una partida ordinària al Pressupost de la Generalitat», afirma Ensenyament. «En cap cas es pot confondre amb una partida nominativa, aquella que té concretat, tant en la seva descripció com en la seva codificació econòmica, l’empresa o entitat individual que ha de rebre l’aportació».

    És més, va assegurar a aquest diari la llavors titular del departament, Irene Rigau, «tots els moviments es van fer entre partides vinculades i van ser autoritzats per la Conselleria d’Economia». Per compensar els impagaments als ajuntaments, Ensenyament va firmar convenis amb les diputacions provincials, que es van encarregar dels imports.

DESTINATARIS IDENTIFICABLES / Amb tot, els consistoris demandants consideren que Ensenyament va contravenir l’article 42 de la llei de finances públiques, que en el seu text refós de l’any 2002 prohibeix de forma explícita que es «redueixin crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives». I la partida per finançar el funcionament dels parvularis de titularitat municipal, assegura Elena Moreno, advocada dels ajuntaments, «tenia uns destinataris perfectament identificables». Moreno indica que els jutges trigaran almenys un any i mig a pronunciar-se.

    La lletrada, que recorda que la Generalitat «ha admès fins i tot davant el Tribunal Constitucional que l’educació infantil d’entre 0 i 3 anys és competència seva», acusa també l’Administració autonòmica de «defraudar la confiança legítima dels consistoris», que esperaven rebre uns diners que el Govern català no els va pagar. A més, afegeix Moreno, «és evident que hi ha hagut una inactivitat per part d’Ensenyament», que el 2014 va consignar 45 milions d’euros per al funcionament de les guarderies municipals «i no va destinar ni un sol euro a aquest concepte». Del total de l’import inicial, 39 milions van anar a parar als concerts educatius, quatre milions més a pagar les connexions a internet de les escoles catalanes i dos milions més als programes de formació i inserció.

«ENS VAN DEIXAR TIRATS» / «Ens van abandonar, ens van deixar tirats a càrrec d’una etapa educativa que tothom coincideix que és molt important», clama Antoni Balmón, alcalde de Cornellà, que ha emprès una demanda individual (separada de la de la trentena de petits municipis) contra la Generalitat. En el seu cas, les 700 places públiques del primer cicle d’educació infantil «es van assumir amb recursos propis de l’ajuntament, sense haver d’apujar les quotes a les famílies».

Notícies relacionades

La Generalitat va desviar a l'escola concertada 81 milions de guarderies públiques

El clima i el gènere

    L’acord pel qual els jardins d’infància van ser assumits pels consistoris data de fa més de 15 anys. La Generalitat es va comprometre llavors a finançar el servei, a través de subvencions, els imports de les quals han anat variant al llarg dels anys. «L’ajuda de la Generalitat va arribar a ser de 2.800 euros per alumne a l’any, però el 2012 la consellera Rigau la va rebaixar a 875 euros», explica Ana del Frago, secretària d’Educació del PSC i exalcaldessa de Barberà del Vallès, un dels ajuntaments que van emprendre la demanda col·lectiva.

    «El debat no hauria de ser què es va fer amb aquells diners, sinó per què la Generalitat ha deixat de finançar un ensenyament del qual és plenament responsable», afegeix Jaume Graells, regidor d’Educació a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. «És una anomalia que s’hauria de solucionar, perquè no té sentit que els consistoris i les diputacions estiguem mantenint una etapa educativa, en què la Generalitat determina els continguts, el nombre d’alumnes per aula i les normes de qualitat de la docència», assenyala Graells.