Els alcaldes exigeixen recuperar la subvenció per a guarderies d'abans de la crisi

Alguns van haver d’apujar les quotes que pagaven les famílies. Altres van assumir el servei amb fons propis, en vista que no arribaven les ajudes compromeses per la Generalitat. La majoria van acabar reajustant els seus pressupostos i sacrificant alguns projectes per poder mantenir obertes les guarderies, un servei que consideren bàsic per a la conciliació de les famílies i per a la primera socialització dels nens. Els ajuntaments catalans que el 2012 i el 2014 van deixar de rebre els diners de la Conselleria d’Ensenyament per poder garantir el funcionament dels parvularis municipals reclamen a la Generalitat que torni a assumir la subvenció i que en dupliqui, almenys, l’import.

    

«Els 875 euros anuals per plaça que ara aporten les diputacions provincials són clarament insuficients per poder cobrir el cost del servei», afirma Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Segons va calcular la mateixa Generalitat l’any 2011, cada plaça escolar del primer cicle d’educació infantil (l’etapa de 0 a 3 anys) té un cost de 5.400 euros. El compromís llavors va ser que Ensenyament es faria càrrec d’una tercera part d’aquest import (1.800 euros), que els ajuntaments n’assumirien un altre terç i que les famílies en pagarien el 33% restant. 

    

Només un any després d’aquell compromís, a mitjans del 2012, la Generalitat va decidir rebaixar de forma unilateral la seva aportació i la va fixar en els 875 euros actuals. Abans que s’acabés aquell exercici, Ensenyament va desviar 42,7 milions d’euros dels fons inicialment previstos a la partida de concerts educatius, segons ha reconegut en una carta certificada enviada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

  

 El 2014, la consignació pressupostària, que pujava a 45 milions d’euros, va ser transferida a altres conceptes (una part també va anar a parar a l’escola concertada) i la subvenció la van assumir les quatre diputacions provincials catalanes, que van seguir pagant els 875 euros per plaça i any.

    

«Els ajuntaments han hagut de fer un important sobreesforç per poder sostenir la xarxa de guarderies municipals: primer, perquè els pagaments en aquella època arribaven amb uns quants anys de demora i, segon, perquè la retallada es va consolidar», segons denuncia Parlon. En el seu cas, detalla l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, «el consistori va haver de reajustar partides assistencials per seguir atenent els parvularis. Això va acabar afectant alguns programes d’igualtat i de violència de gènere, entre altres».

  

Notícies relacionades

El TSJC examina el desviament a la concertada dels diners de les guarderies

La Generalitat va desviar a l'escola concertada 81 milions de guarderies públiques

 Per això, argumenta Esther Niubó, diputada del PSC al Parlament i portaveu del seu grup polític en la comissió d’Educació de la Cambra, «s’ha aprovat una esmena als pressupostos de la Generalitat per al 2017 que insta Ensenyament a augmentar l’aportació fins a 1.600 euros». La proposta, recolzada per totes les forces parlamentàries menys Junts pel Sí, inclou la demanda que el finançament dels parvularis públics torni a mans de la Generalitat, «que és la que en té les competències», insisteix Niubó.

PÈRDUA D’ALUMNES

La Diputació de Barcelona, que al fer-se càrrec del finançament dels jardins d’infància municipals també va assumir el deute que la Generalitat tenia pendent des del curs 2012-2013, ha pagat des d’aquell any fins ara un total de 86,7 milions d’euros als ajuntaments de la província, a excepció de la capital. A aquests s’ha d’afegir, segons indiquen fonts de la corporació que presideix Mercè Conesa, 3,7 milions més corresponents a la partida descrita com a fons per a l’escolarització. L’ajuda ha passat dels gairebé 23 milions d’euros del període 2012-2013 a 20,4 milions en el del 2015-2016 a causa de la caiguda d’alumnes que han registrat aquests centres educatius.