Les altres Falles de València

Lluny del glamur de les falles de categoria especial i de la uniformitat que s’estén per la resta de comissions, a València es planten unes altres falles. Tan tradicionals que acaben sent rares, experimentals o d’un alt contingut polític. O tot alhora.

La falla 'Arrancapins', en ple centre, ha marcat el seu camí des de la Transició. «La falla és aconfessional i, com a tal, ni va a l’ofrena ni organitza misses. Som els únics de la Junta que estem fora de concurs, perquè creiem que les falles són per col·laborar-hi i no hi ha motiu per competir, i des del 1991 no tenim fallera major, perquè les dones van dir que no volien», explica Josep Lluís Romero, membre d’una falla en què tot es decideix en assemblea i que manté en el seu monument, que fan ells mateixos, una forta sàtira que creu que gairebé totes les altres han perdut.

«Les falles es feien per ridiculitzar un poder que no ha canviat tant però, a nivell general, al faller de carrer no li importa gaire si la seva falla diu res», lamenta. Hi ha altres falles que es desmarquen de la resta pel seu disseny, com la del carrer de Corona, que aquest any sorprèn amb 'Sense permís'. Ideada per Isidro Ferrer, premi nacional de disseny del 2002 i premi nacional d’il·lustració el 2006, el seu monument són dos ninots blancs sense faccions, un que càrrega una pesada i austera corona i un altre que s’asseu en una de més petita. Cremarà avui com totes excepte una, la que s’exhibeix al Centre Cultural El Carme.

Allotjada en un museu, 'Renaixement' escaparà de les flames per segona vegada. Es tracta d’una reinterpretació de l’edifici de la Llotja de la ciutat i a les seves grotesques gàrgoles, creat pel col·lectiu Pink Intruder, l’arquitecte Miguel Arráiz i l’artista plàstic David Moreno, per al Burning man del 2016. És un esdeveniment que se celebra al desert de Nevada, on durant dues setmanes es crea una ciutat fantasma (Black Rock City) dedicada a l’art, a l’expressió i a la creativitat.

«Com que el cartró genera cendra incandescent, i allà hi ha vents de més de 100 quilòmetres per hora, no la vam poder cremar», recorda Arráiz, que explica que la idea era «explicar les Falles d’una manera diferent, perquè normalment s’exliquende forma molt turística, molt naïf». «Per una banda, volíem demostrar que poden conviure diferents llenguatges, perquè encara que el nostre és molt contemporani tot prové de les tradicions. També volíem transmetre certs valors, com el treball de la comunitat, i per això vam fer un mosaic al terra amb més de 25.000 peces en el qual van intervenir 300 fallers. Després hi ha el tema del patrimoni, amb la Llotja i les màscares. Els vam demanar al gremi d’artistes fallers que rebusquessin caps de ninots als seus tallers i ens van cedir aquests motllos, que en alguns casos tenen 60 anys», ressalta.

FESTA I PROTESTA

Allunyades voluntàriament de qualsevol institució, hi ha les Falles Populars i Combatives, una proposta oberta i autogestionada amb molta festa i bastanta política, que va néixer fa més d’una dècada al districte de Ciutat Vella. Aquest any, el seu himne és una versió del ja clàssic 'Mierda de ciudad' de Kortatu, rebatejat com 'Crema la ciutat'.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Des de Ciutat Vella fins al Cabanyal, el lloguer cada vegada més costa de pagar, ni Airbnb ni hotels ultra plens, veïnat i convivència, dret a la ciutat», canten. «La idea és recuperar l’essència de les falles, amb el seu doble vessant popular, de barri i de crear comunitat, i la de la sàtira i la crítica, i mirar a la cara als poderosos i dir-los estem aquí, i fer-ho amb música, alegria i jocs», diu un membre d’un col·lectiu que prefereix no tenir cares visibles.

La seva falla, que es planta en un solar al costat de l’ IVAM, aquest any és un vaixell-creuer que adverteix que, després de ser nomenades Patrimoni de la Humanitat, no es poden construir les falles per a turistes de primera. També convida a reflexionar sobre com es rep aquests visitants i com els que arriben en pasteres. El component polític i de protesta és el que mou el col·lectiu Intifalla, que durant anys va aconseguir amargar-li la mascletà gairebé cada dia a la llavors alcaldessa Rita Barberá, concentrant-se sota el balcó de l’ajuntament. Aquest any ja s’han manifestat contra l’autobús transfòbic de Hazte Oír i la violència de gènere, i ho faran demanant el tancament dels CIES.